Dotze mesos marcats pel president Illa i el final del procés

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va definir Estopa com "la força de Catalunya" quan va entregar a David i a José el premi Català de l’Any. "A casa ara m’anomenen així", va fer broma el David quan es va assentar en el càrrec com a cap de redacció per un dia en el consell d’EL PERIÓDICO. Cap dels dos germans va tenir dubtes a l’hora de triar la notícia política del 2024: la investidura d’Illa. "Ara a veure com li va", va comentar José. Illa es va convertir en cap de la Generalitat el 8 d’agost i va acabar amb una dècada de governs independentistes. El PSC va tornar al Palau 14 anys després del final del tripartit amb els 68 vots que va reunir amb Esquerra i els Comuns a canvi de les dues apostes més ambicioses de la legislatura: un nou model de finançament per a Catalunya i polítiques per assegurar l’accés a la vivenda. El president va organitzar un Consell Executiu paritari i va dissenyar un pla de govern centrat a continuar el llegat legislatiu de Pere Aragonès, i ha complert ja amb alguns dels seus compromisos, com l’Estatut de Municipis Rurals i l’impuls parlamentari a la llei de l’amiant, la llei de memòria democràtica i el Pacte Nacional de Salut Mental, i el PSC ha avalat eliminar els privilegis fiscals al Hard Rock. Però, alhora, Illa ha imprès segell propi al reprendre les relacions amb el Rei, el Govern i la resta de presidents autonòmics; i amb un pla contra la multireincidència anunciant que la policia catalana assumirà la seguretat en ports i aeroports i que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional accediran al sistema d’emergències 112. Negociació dels pressupostos Illa és conscient de la seva minoria, que la seva estabilitat depèn del compliment dels pactes i del repte d’aprovar uns pressupostos que ja arriben tard. Ell mateix es va fixar el propòsit que entressin en vigor l’1 de gener del 2025, però el pols intern a Esquerra va dinamitar el calendari. I ara, amb Oriol Junqueras un altre cop al tron però amb un partit dividit, res fa preveure que estiguin a punt al març, quan ERC celebrarà el seu congrés. Sigui com sigui, els socialistes descarten que Esquerra deixi caure Illa perquè el compliment dels acords depèn del reforç de diverses partides econòmiques. Per Estopa, la investidura d’Illa demostra un canvi de rasant en la política catalana, ara amb un Govern que es fixa com a prioritat l’enfortiment de l’autogovern i un nou model de finançament que es caracteritza per la singularitat i una quota de solidaritat. Aquest nou sistema implica dos canvis: que Catalunya surti del règim comú i que es desenvolupi una Agència Tributària pròpia. Però el model haurà de superar tots els esculls, i el més difícil serà que quedi blindat tot i que el Govern central canviï de color, una cosa que haurà de sancionar el Congrés. David i José van recalcar que l’accés a la vivenda ha de ser una prioritat. El compromís de l’Executiu català és construir 50.000 pisos en sis anys i invertir 4.400 milions en una sola legislatura, però també s’estudia la creació d’una reserva pública de terra per agilitzar la construcció de nous pisos amb el concurs del Govern. Illa ha superat ja els seus primers quatre primers mesos com a president i considera que ha culminat "el canvi d’etapa" a Catalunya. El repte és mantenir en ordre una oposició que per ara li ha deixat via lliure i la situació interna de la qual impedeix aliances que puguin desbancar-lo. No obstant, el Govern és conscient que s’haurà d’esforçar per guanyar-se els sis i que ha de descongelar la relació amb Carles Puigdemont, el cap de l’oposició, malgrat que no hagi acceptat el càrrec formal. El president del Govern, Pedro Sánchez, va publicar una carta el 24 d’abril en la qual anunciava que, arran de la investigació a la seva dona, Begoña Gómez, s’agafava cinc dies per decidir si dimitia. Va optar per seguir en el càrrec i des d’aleshores s’ha ampliat el cas contra la seva dona, ha esclatat el cas Ábalos i s’ha imputat el fiscal general de l’Estat, tres casos que amenacen el Govern. Puigdemont va reaparèixer a Barcelona el dia en què se celebrava el debat d’investidura d’Illa. Després de fer una sorprenent aparició davant els manifestants que l’esperaven al passeig de Lluís Companys, va escapar i els Mossos no el van atrapar. Sobre Puigdemont pesa una ordre de recerca i captura en territori espanyol perquè encara segueix pendent de l’aplicació de l’amnistia. Vox va trencar els acords governamentals que tenia amb el PP en cinc comunitats autònomes (Castella i Lleó, Múrcia, País Valencià, Aragó i Extremadura) després que els populars recolzessin el repartiment de menors migrants no acompanyats en la Conferència Sectorial de Tenerife al juliol, una elecció que el partit d’extrema dreta va interpretar com una manera de «fomentar la immigració il·legal». Els populars continuen governant en minoria, però s’estan quedant sense pressupostos per la negociació sobre la llei d’estrangeria amb el PSOE. El portaveu de Sumar, Íñigo Errejón, va dimitir després de les revelacions de diverses dones que asseguren haver sigut víctimes de violència sexual, un cas que ha obert en canal Sumar i ha propiciat una venjança a l’esquerra. Errejón haurà de declarar davant un jutge per la denúncia de l’actriu Elisa Mouliaá, tot i que l’altre cas denunciat davant la policia, el de la presentadora televisiva Aída Nízar, ha sigut arxivat.

Dotze mesos marcats pel president Illa i el final del procés

El PSC va tornar a la Generalitat amb els vots d’ERC i els Comuns i va acabar amb una dècada de governs independentistes / Finançament i vivenda són les apostes més ambicioses

El més llegit