Cada vegada que té ocasió i necessitat d’emfatitzar-ho, i les té amb freqüència, Pedro Sánchez assegura que ell i el seu Govern es mantindran en el poder fins al 2027 i fins i tot afegeix que aquell any, en el qual conclou la legislatura, repetirà com a candidat a presidir l’Executiu. Es podria parlar d’un cas d’optimisme fora de mesura, perquè tot i que és cert que el líder socialista demostra una elevada capacitat per sortir airós de situacions enrevessades, ara les coses se li estan torçant i, tot i que no ho digui, ell ho sap. La seva seguretat deriva, no obstant, de la seva convicció que no hi ha més majoria possible que la que va permetre la seva investidura el 2023, perquè l’única alternativa seria que Junts i el PNB recolzessin un Govern de PP i Vox, una cosa, en principi, inimaginable. Però aquest bloc heterogeni, en el qual es recolza i en el qual alineen partits a l’esquerra i a la dreta de PSOE amb interessos contraposats, està ja molt esquerdat, cosa que l’obliga a fer malabars cada vegada que sotmet un assumpte a votació parlamentària. A això ha de sumar els casos judicials que, d’una manera o altra, assetgen l’Executiu i el president.