El nucli dur del renaixement d’Esquerra

La militància d’ERC ja s’ha pronunciat i ha donat el lideratge del partit a la candidatura encapçalada per Oriol Junqueras i Elisenda Alamany. S’obren quatre anys en què tindran molta feina per recosir l’organització de la fractura interna que pateix i poder recompondre-la electoralment. Aquesta serà la nova executiva del partit que tindrà encomanada la missió. Ahir es van reunir per primera vegada i van poder comprovar, via entrevistes a la ràdio, que els crítics, liderats per Xavier Godàs, no tenen cap intenció d’enterrar la destral de guerra malgrat haver perdut el Congrés Nacional. Els líders: el poder absolut. En l’estructura organitzativa d’ERC, el president i la secretària general estan al mateix nivell: comparteixen el poder i la responsabilitat que tot en el partit funcioni. Que Junqueras i Alamany voldran exercir tot aquest poder no hi ha cap dubte. El primer posarà l’experiència dels últims 13 anys al capdavant del partit republicà. La segona posarà la mirada nova d’algú que ja fa temps que està en la primera línia però que no ha tingut gran responsabilitat orgànica dins de les files d’ERC. L’única incògnita és si el tàndem es compenetrarà en un context intern de reconstrucció que no serà fàcil després d’una victòria potser més ajustada del que esperaven. Junqueras va formar amb la seva anterior parella de ball, Marta Rovira, un dels duos polítics més sòlids i fructífers de la política catalana. No obstant, després de 13 anys, tot va acabar de mala manera. Ara és el moment de l’era Junqueras-Alamany. Els escuders del president i la secretària general. Junqueras i Alamany aspiren a tenir importants rols institucionals –president de la Generalitat i alcaldessa de Barcelona, respectivament–, de manera que, per gestionar el dia a dia del partit, delegaran part el seu poder a un grup de persones en un segon escalafó de l’organigrama de la nova executiva. També tindran un paper rellevant, però amb menys focus. Aquí emergeix el secretari general adjunt, l’exregidor a Mollet del Vallès Oriol López, un gran coneixedor de les estructures internes del partit, maquinador d’acords en l’àmbit local i puntal de Junqueras en la guerra interna d’Esquerra. També estan la secretària general adjunta, l’exportaveu a Rubí Arés Tubau, i l’adjunta a la presidència, que serà l’eurodiputada Diana Riba. Els FONTANERS perquè les coses passin. En el tercer nivell de poder de l’executiva de la formació independentista, també dins del nucli dur de la direcció que és la Comissió Permanent, hi haurà els vicesecretaris generals. Són els fontaners del partit, els encarregats que les coses passin, sobretot quan els temes són delicats. Un dels càrrecs més rellevant és el de secretari d’Organització i Finances, que recaurà en Pau Morales. Exdiputat forjat en les joventuts del partit, ha sigut un dels principals suports de Junqueras per recuperar el tron d’ERC. També hi ha altres col·laboradors pròxims a Junqueras, com Santi Valls (Municipalisme), Norma Pujol (Política Sectorials) i Isaac Albert (Comunicació). Una de les grans novetats és l’exalcalde de Roses Joan Plana, que assumirà l’estratègia del partit. Completen l’alineació de la nova direcció d’Esquerra la senadora Laura Castel (Coordinació), Laura Pelay (Partit Obert) i Solés Carabasa (Món Rural). Entre l’equilibri territorial i la fidelitat. El quart escalafó de poder el componen els secretaris nacionals. Aquí hi ha una barreja de perfils que combinen la fidelitat històrica a la figura de Junqueras i l’equilibri entre seccions territorials. Una de les seves missions serà córrer per les agrupacions locals del partit repartides per tot el territori per prestar més atenció a la militància de la que ha tingut fins ara. Destaquen noms com el del líder republicà a Badalona, Àlex Montornès (Anàlisi Electoral); l’alcalde d’Amposta, Adam Tomás (Economia); l’exdirigent de les joventuts del partit Kènia Domènech (Afiliació); l’expresident del Port de Tarragona Saül Garreta (Transició Ecològica) i el regidor a Barcelona Jordi Coronas (Estratègia Metropolitana). També hi seran, entre altres, la regidora a Olot Laila El Gamouchi (Llengua) i les exdiputades Inés Granollers (Política Territorial) i Lluïsa Llop (Projectes Municipals). Els fitxatges per buscar unitat. La primera incògnita és saber si Junqueras i Alamany ampliaran aquesta executiva amb altres cares. Per exemple, a la formació li continua faltant el càrrec de portaveu. El que sí que està descartat és que incorporin la direcció a membres de les altres dues candidatures que aspiraven al lideratge del partit i que han sigut derrotats, Nova Esquerra Nacional i Foc Nou. Les dues han rebutjat qualsevol oferiment abans que es produís. El líder de Nova Esquerra, Xavier Godàs, va argumentar que, després de la lluita que s’ha viscut pel lideratge del partit, entrar en la nova direcció seria un "potineig" que ningú entendria. Això significa que Junqueras i Alamany tindran una direcció molt més cohesionada i sense veus crítiques, però també que es queden sense la possibilitat d’organitzar una executiva més transversal que exhibeixi reconciliació i unitat.

El nucli dur del renaixement d’Esquerra

Junqueras i Alamany tindran tot el poder com a president i secretària general d’ERC, però delegaran en Oriol López, Arés Tubau i Diana Riba. També en una llarga llista de col·laboradors pròxims que miraran de recosir el territori i aprofundir en els temes delicats.

El més llegit