Ramon Espadaler: "A Catalunya no necessitem més jutjats, sinó més jutges"

Combatre la multireincidència és apostar per la convivència, així de clar. La creació de quatre jutjats penals més ens permetrà no només tramitar tot allò que entra, sinó reduir la demora que tenim. A mitjans de la legislatura podrem posar-nos al nivell d’altres ciutats. Volem treballar també en altres territoris, perquè no és un problema exclusiu de Barcelona ni de la jurisdicció penal, ja que afecta altres àmbits, com l’econòmic i el familiar. El segon pla no passarà tant per dir que necessitem més jutjats, sinó més jutges, que no és el mateix. La llei d’eficiència del servei públic de justícia que es publicarà al BOE a partir de l’1 de gener té una mirada diferent. És com passar del segle XIX a tenir una visió del segle XXI, en la qual són més important els jutges que els jutjats [es creen els tribunals d’instància]. L’acord contra la multireincidència és l’avançada. El que estem fent és desplegar la reforma última del Codi Penal. A part dels jutjats, una altra qüestió important és que la Guàrdia Urbana de Barcelona tindrà accés a una base de dades i podrà saber des de la tauleta si la persona detinguda és multireincident i decidir a quin jutjat l’ha d’enviar. Aquesta proposta la veig assenyada, perquè és veritat que el telèfon mòbil no és únicament el valor de l’aparell, sinó, sobretot, la informació que conté i que és difícil de quantificar econòmicament, però al seu torn també és bastant rellevant. Haurem d’identificar on són els colls d’ampolla. En el context del Govern de donar qualitat als serveis públics, a la vella frase de "mestres, metges i mossos", aquesta legislatura hem d’afegir-hi els magistrats. La justícia impacta sobre la qualitat de vida de les persones. En els jutjats penals el paper perviu. Hi ha feina a fer, però la decisió política està presa, i existeixen les eines tecnològiques. Serà un procés lent, costarà, però ho aconseguirem. Hi ha un aspecte central: el clima de convivència a les presons. I té dues cares, com una moneda: la seguretat dels funcionaris i del personal de presons, i la dels interns. S’ha incorporat més personal i esperem que això hi ajudi. Respecte als suïcidis, vam fer un pla de xoc amb la Conselleria de Salut que permet alertar-nos de possibles casos que puguin derivar cap al suïcidi. És un tema que és complex i que no té una solució fàcil, perquè són en un sentit i en l’altre, i hi té molt a veure que s’hagi pogut crear un clima positiu als centres. El joc d’equilibris dins d’una presó és tremendament subtil. La privació de llibertat és un factor que impacta sobre les persones. Hi ha un repte amb la soledat; hi ha moltes persones sense cap mena de vincle familiar que ens preocupen i ocupen. Seria irresponsable dir, per la meva banda, que arribaríem a la contenció zero. Una cosa és que la tinguis per objectiu i una altra és que la puguis complir. La contenció es limita cada vegada més, però en alguns casos és imprescindible. Està en construcció. La data prevista per acabar les obres és el desembre del 2025. Per al 2029. Històricament, s’ha tingut poc en compte la perspectiva de gènere en l’àmbit penitenciari i hi ha alguns dèficits. Per a nosaltres és una manera de treballar. Hi ha una evidència, una obvietat, en el fet que les presons no estan pensades per a les dones. Tindrem un factor extern que ens empenyerà en aquesta direcció: la nova llei d’eficiència de la justícia, que obligarà les parts a fer mediació abans d’anar per la via contenciosa. Això és una finestra d’oportunitats. En el primer trimestre del 2025 estarem en condicions de posar sobre la taula un pla.

Ramon Espadaler: "A Catalunya no necessitem més jutjats, sinó més jutges"

Desplegarà el pla de xoc contra la multireincidència, però els jutges demanen més plantilla judicial per descongestionar la justícia. No és només un tema penal, sinó de totes les jurisdiccions.

El més llegit