EL PERIÓDICO analitza la situació en diversos països europeus, com Itàlia, Àustria, Alemanya, França i el Regne Unit.

ITÀLIA

Empreses o agències locals i ajudes del Govern per a famílies vulnerables.

A Itàlia no hi ha una única empresa pública centralitzada dedicada exclusivament a promoure el lloguer assequible a escala nacional. Malgrat això, hi operen empreses o agències locals que gestionen el parc de vivendes públiques i socials que té cada entitat; a Milà, per exemple, hi ha l’ALER (Azienda Lombarda per l’Edilizia Residenziale). A més, l’Estat ofereix ajudes directes mitjançant subsidis al lloguer per a famílies amb dificultats econòmiques. Aquest suport ha sigut variable al llarg dels anys i també ha sigut motiu de debat recurrent entre les oposicions i els diversos governs que hi ha hagut. L’última controvèrsia sorgeix de la recent decisió de l’Executiu de Giorgia Meloni de no renovar el finançament d’un fons creat el 1993 a través del qual, el 2022, es van destinar 330 milions d’euros a ajudes al lloguer per a persones vulnerables. Tot i això, hi ha altres fons que segueixen actius.

ÀUSTRIA I ALEMANYA

El model exitós de Viena davant el fracàs de Berlín, rendit a l’especulació.

El model centreeuropeu més exitós, i centenari, és el de Viena. Més de la meitat de la població de la capital austríaca resideix en vivendes de propietat pública, que s’ofereixen a preus assequibles a través d’una empresa pública. Per accedir a una d’aquestes vivendes no s’han de complir requisits especials, com ser perceptor d’auxili social o tenir una jubilació baixa. Qualsevol ciutadà pot sol·licitar una d’aquestes 400.000 vivendes de lloguer barat, fet que ha comportat un abaratiment dels preus. No són al centre, però tampoc a la perifèria remota, i estan molt ben comunicades pel transport públic. A Berlín hi ha una empresa pública semblant, Degewo, que a més d’adquirir vivenda construeix immobles. Té unes 75.000 unitats. Però no ha aconseguit parar l’especulació en una capital que, mentre va estar partida pel mur i en les dècades posteriors, va ser un oasi davant els preus disparats de Londres, París o altres ciutats alemanyes.

FRANÇA

Un organisme per gestionar, construir i assignar vivenda social.

A França, l’accés a la vivenda també s’ha convertit en un problema per als seus ciutadans, i ja fa uns quants anys que és una de les principals batalles del Govern. El 2007, les autoritats van fusionar les oficines de planificació i construcció i les oficines públiques de vivenda per crear una única entitat: les Oficines Públiques de Vivenda (OPH), una figura amb competències semblants a les apuntades per Sánchez per a l’empresa pública espanyola. Aquesta entitat s’encarrega de gestionar els parcs de vivendes socials a escala local i regional, però també construeix i assigna les vivendes amb rendes subvencionades a persones amb ingressos baixos o moderats.

REGNE UNIT

Treball conjunt de Govern, municipis i associacions de vivenda.

La construcció de vivenda pública al Regne Unit va a càrrec del Govern central, de les administracions locals i regionals i de les associacions. En el cas d’Anglaterra, un dels principals organismes encarregats del desenvolupament i la promoció d’immobles és Homes England, una agència pública creada amb l’objectiu de finançar projectes, subministrar terrenys edificables i accelerar tràmits administratius. Un dels seus programes permet als primers compradors adquirir una part de la vivenda i pagar un lloguer per la resta.