Rull planeja limitar les compareixences per agilitzar la legislació catalana

Tres mesos i mig han hagut de passar perquè la primera llei del Govern de Salvador Illa hagi començat a tramitar-se al Parlament. Es tracta de l’Estatut de Municipis Rurals, que va fer els primers passos a la Cambra catalana amb total solemnitat i acompanyada per centenars d’alcaldes dels pobles beneficiaris de la norma. No obstant, previsiblement passaran mesos fins a l’aprovació definitiva, a causa dels terminis parlamentaris. Una vegada que s’hagi superat el debat a la totalitat, aquesta llei –com qualsevol altra– es traslladarà a la comissió que haurà d’elaborar l’informe de ponència i el dictamen, abans de tornar al ple perquè pugui ser aprovada definitivament. És en aquell punt quan es presenten les esmenes parcials, però, abans, els grups poden proposar escoltar en audiència algunes organitzacions i grups socials interessats en l’esmentada regulació. Són justament aquestes compareixences en les quals s’ha fixat l’actual president del Parlament, Josep Rull. Considera que l’excés de peticions per part dels grups alenteix l’agenda legislativa de la Cambra. "Estem fent molt poques lleis mentre que a les Corts Generals es produeix una hiperlegislació, malgrat no tenir majoria", assenyalen fonts parlamentàries, que consideren que la poca activitat de la Cambra catalana fa que s’imposi "molta normativa estatal" i que xoqui "amb competències de Catalunya". Per revertir aquesta situació, el cap de la institució vol impulsar un acord amb els grups per limitar les compareixences. Amb l’actual reglament del Parlament a la mà, les audiències no són obligatòries. No obstant, se’ls dona un rang important i s’exigeix que es facin "preferentment" de manera presencial o a través de videoconferència. Fonts parlamentàries confien que no sigui necessària una reforma legislativa i esperen que un acord polític permeti "alleugerir" aquesta part del tràmit. No és que no es vulgui "escoltar" els implicats, insisteixen les mateixes fonts, sinó que es busca evitar un nombre de peticions inassumible –en alguns casos excepcionals han arribat a les 400 sol·licituds de compareixença– i que, per tant, la seva substanciació es dilati en el temps. És a dir, que s’acordi fer menys audiències, només les més destacades, i que es comprimeixin temporalment. A més, també es buscarà evitar que es facin diverses pròrrogues en els terminis, un recurs que és bastant habitual. Decrets llei i calaixos de sastre Tots aquests procediments contrasten amb els que estan estipulats per als decrets llei, que entren en vigor tan bon punt s’aproven al Consell Executiu i que han de ser validats per la Cambra en el termini d’un mes, així com per a la llei de pressupostos i la d’acompanyament, que tenen un rang diferent i gaudeixen de prioritat respecte a la resta de tràmits parlamentaris. Malgrat que els decrets llei estan pensats per a casos de necessitat i urgència, els governs hi recorren en més d’una ocasió i utilitzen la llei d’acompanyament com a "calaix de sastre" per poder accelerar la posada en marxa de la seva agenda legislativa. A tall d’exemple, en la passada legislatura es van aprovar 26 lleis, però només vuit eren a iniciativa del Govern i dues més eren decrets llei que van passar a tramitar-se com a projectes de llei per falta de consens entre els grups. Aquesta és una possibilitat que pot oferir el Govern als grups parlamentaris per evitar que la Cambra derogui el text si no hi ha prou consens. Per contra, l’Executiu va portar a convalidació de la Cambra 39 decrets. En el moment en què es van convocar eleccions anticipades, van caure en sac foradat 71 lleis que estaven en tràmit al Parlament, 17 de les quals van ser impulsades pel Govern. Entre les més destacades hi havia la de memòria democràtica, que feia més d’un any que havia superat la primera votació i que ja estava a punt per a ser aprovada definitivament en el ple, i també la llei de l’audiovisual de Catalunya, que s’estava tramitant des de feia vuit mesos. No obstant, no tot és culpa de la lentitud dels procediments, sinó que també hi ha molta part de voluntat política. ¿Com funciona el Congrés? A diferència del que passa al Parlament, ni al Congrés ni al Senat se solen sol·licitar compareixences durant el debat d’una norma. Els reglaments de les dues Cambres no ho contemplen com un requisit obligatori durant la tramitació d’una llei. Les comissions sí que tenen la potestat d’obtenir la compareixença d’experts en qualsevol matèria, però es tracta d’un factor que és opcional i que no s’aplica gairebé mai. El principal problema és que la Mesa del Congrés té la capacitat per prorrogar de manera indefinida els terminis per registrar esmenes. A la pràctica, suposa que hi hagi lleis que fa gairebé un any que estan aparcades i a l’espera que el Govern decideixi posar en marxa la seva tramitació.

Rull planeja limitar les compareixences per agilitzar la legislació catalana

El president del Parlament es fixa en el Congrés dels Diputats, que destaca per la seva "hiperlegislació" malgrat no tenir majoria

El més llegit