El PSOE es prepara per a un gran canvi dels seus barons

El congrés que el PSOE va celebrar aquest cap de setmana a Sevilla pot transmetre una imatge equivocada. Pedro Sánchez va ser reelegit líder del partit per a quatre anys més sense trobar-se amb cap rival davant. El seu nucli dur també es manté, amb María Jesús Montero com vicesecretària general i Santos Cerdán com a secretari d’Organització. El nou projecte creat a la capital andalusa amb prou feines conté canvis de pes. Però aquest aparent continuisme contrasta amb els terratrèmols que s’anticipen en almenys sis autonomies on no governen els socialistes: Andalusia, Madrid, Aragó, Castella i Lleó, La Rioja i Cantàbria. Encara no es pot assegurar que hi haurà relleu en els lideratges de tots aquests territoris, però sí en bona part. En alguns, la majoria, la direcció del PSOE encoratja aquests relleus. D’altres cristal·litzaran pels moviments dels mateixos militants, sense que Ferraz hagi donat símptomes de moment de voler prendre partit. En qualsevol cas, els socialistes es preparen per a uns mesos de profunds canvis en els seus aparells territorials. Tots els congressos autonòmics han d’estar resolts abans que acabi febrer. Montero ho va deixar clar divendres passat. "Hem de presentar una alternativa que permeti combatre els governs de la dreta i la ultradreta. Cal revitalitzar el projecte i, de vegades, els seus lideratges", va dir la també vicepresidenta del Govern i ministra d’Hisenda. Dos dies més tard, aquest diumenge, el mateix Sánchez va incidir en el missatge, inaugurant una etapa que acabarà en les eleccions autonòmiques i municipals del 2027, un any i mig més tard que el PSOE s’acomiadés de gran part del seu poder territorial. "Aquest és un partit de guanyadors. Aquí no només s’hi ve a somiar utopies: aquí s’hi ve a fer-les realitat. Per això, la nostra principal prioritat serà guanyar les eleccions municipals i autonòmiques del 2027 i tornar a governar a tot Espanya. Aquesta serà la nostra absoluta prioritat. I tots i totes hem de deixar-nos la pell per aconseguir-ho", va dir el president del Govern durant un discurs de clausura en el que va anunciar la creació d’una empresa pública d’habitatge per fomentar el lloguer accessible i va demanar que el partit "faci un pas endavant contra l’"assetjament" que pateix des del front mediàtic, polític i judicial". La batalla andalusa Lluny de contribuir a apaivagar els canvis, el conclave celebrat a Sevilla ha servit per avivar-los. Sobretot, en el totpoderós PSOE d’Andalusia, una comunitat en la qual Juanma Moreno, del PP, governa amb majoria absoluta. Durant les últimes setmanes ja s’observaven moviments per rellevar del lideratge a Juan Espadas, però el seu discurs dissabte en el congrés va fer que fins i tot els més afins al també portaveu socialista al Senat es replantegessin el seu suport. Va ser una intervenció davant el plenari (més de 22 minuts davant els cinc en teoria assignats) llarguíssima i insubstancial, d’autoafirmació, impròpia de l’escenari en què es trobava. "Va ser com la guerra dels 100 dies, però comptada dia a dia", va assenyalar un dirigent andalús. De moment, la direcció del PSOE es manté aparentment al marge d’aquesta batalla (Sánchez va eludir ahir les paraules de suport a Espadas) i cap crític al baró ha fet fins ara un pas al capdavant. Però ningú dubte que hi haurà primàries. Caiguda i ascens A Madrid, en canvi, el panorama s’ha aclarit de forma abrupta i inesperada. La dimissió de Juan Lobato com a líder del PSOE-M, després de conèixer-se que havia acudit en solitari a una notaria per deixar constància d’uns missatges amb una alt càrrec del Govern sobre Isabel Díaz Ayuso, ha donat via lliure a la candidatura d’Óscar López, ministre de Transformació Digital i Funció Pública. Els col·laboradors de Sánchez intenten que no tingui adversari, però ningú descarta que Lobato torni a presentar-se per recuperar el timó d’una de les federacions més convulses del partit. El de López potser no és l’únic salt d’un ministre al lideratge autonòmic socialista. A l’Aragó, on ja ha anunciat que no continuarà Javier Lambán, gaire allunyat del president del Govern, l’entorn de Pilar Alegría comença a oferir mostres que donarà la batalla orgànica. Encara és aviat, però els noms que més sonen com a possibles rivals de l’actual titular d’Educació són Juan Antonio Sánchez Quero, president de la Diputació de Saragossa, i Mayte Pérez, portaveu en les Corts autonòmiques. Maniobres aturades A Extremadura, mentrestant, el recorregut ha sigut l’invers al d’Andalusia. Fa unes setmanes semblava molt probable que Ferraz explorés una alternativa a l’actual secretari general, Miguel Ángel Gallardo, malgrat que aquest només fa vuit mesos que està en el càrrec. Gallardo, un dels barons més crítics amb el nou finançament català pactat entre el PSC i ERC, mai ha tingut especial sintonia amb Sánchez. Però la seva recent imputació en un cas que afecta el germà del cap de l’Executiu, i que tots els socialistes consideren mancat de qualsevol base, ha provocat que les maniobres s’hagin aturat en aquesta comunitat. No a Castella i Lleó, on ja es dona gairebé per fet que l’alcalde de Sòria, Carlos Martínez, presentarà la seva candidatura davant l’actual secretari general, Luis Tudanca, un dels primers suports que va tenir Sánchez quan va assolir el lideratge del PSOE, però que ara es troba enfrontat al president del Govern. En dues federacions més petites, Cantàbria i La Rioja, finalment, també s’entreveuen enfrontaments interns en primàries. Encara queden moltes peces per encaixar, però quedin com quedin, els lideratges autonòmics socialistes seran l’any que ve molt diferents dels que van sortir aquest diumenge del congrés de Sevilla.

El PSOE es prepara per a un gran canvi dels seus barons

Sánchez i Montero encoratgen la idea que són necessaris relleus en les federacions per recuperar el poder autonòmic perdut el 2023 / Andalusia, Madrid, Aragó, Castella i Lleó, La Rioja i Cantàbria són els territoris més a la diana

El més llegit