Illa proclama a Brussel·les el retorn de Catalunya a les institucions europees

Devot de Josep Tarradellas, el president Salvador Illa ha entonat el seu particular ja sóc aquí al cor d’Europa. El cap de la Generalitat va viatjar ahir fins a Brussel·les assegut a la fila 8 d’un vol de classe turista, però amb les aspiracions al més alt nivell d’influir en unes institucions en les quals considera que Catalunya va perdre pistonada a cavall del procés. La seva vocació: rellançar la diplomàcia catalana sobre uns nous paràmetres que deixin enrere una inestabilitat que fa un temps va obstaculitzar les complicitats públiques amb Catalunya i proclamar una mena de retorn a les institucions com a soci "fiable" i en sintonia amb el Govern de Pedro Sánchez. "Després d’uns quants anys de presència passiva o limitada, Catalunya es vol tornar a implicar al màxim i a fons a l’hora de fer aportacions positives per tirar endavant la construcció europea", va dir en la seva intervenció en el Comitè de les Regions. Feia 14 anys, des del mandat de José Montilla, que un president no intervenia en aquest òrgan consultiu que dona veu als ens regionals dels 27 estats membres. Illa va recordar amb tota la intenció que Pasqual Maragall –convençut ambaixador de l’esperit europeu– el va presidir entre 1996 i 1998. Els successius governs independentistes van deixar la representació en el Comitè en mans d’altres rangs de la Generalitat. "Comptin amb nosaltres, comptin amb Catalunya", va pregonar com a colofó al minut d’intervenció que tenia reservat en aquest fòrum, que commemora 30 anys. Uns 60 segons amb els quals en va tenir prou per deixar clar que en la seva agenda de prioritats hi ha influir en polítiques en matèria de vivenda, canvi climàtic, educació, sanitat, seguretat o infraestructures. Ni rastre del referèndum o de la judicialització que en l’últim mandat va tenir reverberació a l’Eurocambra amb Carles Puigdemont d’eurodiputat i que tant va ocupar i va preocupar els seus antecessors en la Generalitat. "Catalunya ha tornat al procés de decisió europeu", va rematar en el tancament de la seva primera jornada europea reversionant una proclama que també ha fet a escala estatal. Això sí, per més que amb ell s’hagi posat punt final a les reivindicacions sobiranistes, el que Illa també ha deixat clar és que jugarà la partida per a la normalització del català en les institucions europees. "Aquesta cambra és la viva expressió de la diversitat i la pluralitat d’Europa", va assegurar. Són els pactes amb els partits independentistes els que sostenen els governs en minoria tant de Sánchez com d’Illa. Exercir de trencaglaç Catapultar el català al Parlament Europeu va ser un dels compromisos que va segellar el PSOE amb Junts i ERC a canvi de donar suport a la investidura. La realitat, però, demostra que una cosa és dir i l’altra és fer. Un any després, ni és oficial ni es pot utilitzar encara en els plens, de manera que Illa ha decidit exercir de trencaglaç i situar la qüestió en l’epicentre de la reunió amb la presidenta de l’Eurocambra, Roberta Metsola, del PP. "Hi he vist una actitud rigorosa i respectuosa i ganes d’abordar i resoldre aquest tema", va assegurar després de la trobada. L’oficialitat del català va per llarg perquè requereix la unanimitat dels 27 estats membres del Consell, així que el Govern posa el focus en una altra meta a mig camí que considera assequible: el seu ús al Parlament Europeu. Malgrat això, més enllà de la bona receptivitat de Metsola no hi ha cap calendari per a la votació que l’hauria d’avalar ni concrecions de calendari per part del grup específic de treball creat per abordar aquesta qüestió. Tampoc s’entreveu el suport necessari dels liberals, cosa que no van aconseguir la legislatura passada i que ara veuen a l’abast amb la desaparició de Ciutadans. Tot i així, el president no va gosar pronosticar que el tema pugui estar resolt el 2025. Corren mals temps per als pactes a Brussel·les, com demostra el torcebraç tan fort entre el PSOE i el PP pel nomenament de Teresa Ribera com a vicepresidenta de la nova Comissió Europea d’Ursula von der Leyen. L’estira-i-arronsa per la gestió de la dana a València és el conflicte que ara té ressò en les institucions comunitàries. En la intervenció en el Comitè de les Regions, Illa va esquivar el cos a cos amb Mazón apel·lant a la solidaritat europea i deixant caure un missatge velat a favor de la "millora de la cooperació entre administracions". Si una cosa no vol el president és que l’estrena de la seva diplomàcia es vegi entelada per altres qüestions. Per això de la seva agenda n’ha quedat fora una reunió amb Puigdemont que li ha costat el retret de Junts. Coses de l’atzar, Illa ha arribat a Brussel·les en el mateix vol que Jordi Turull sense que s’hagin arribat a saludar: la mateixa destinació però amb diferent rumb al cor d’Europa.

Illa proclama a Brussel·les el retorn de Catalunya a les institucions europees

El president de la Generalitat es bolca a donar un reconeixement a l’ús de la llengua catalana al Parlament Europeu / El líder del PSC pretén deixar enrere "uns anys de presència passiva o limitada"

El més llegit