¿Va ser un error dissoldre Convergència?

El 17 de novembre d’un llunyà 1974, en un emblemàtic emplaçament per al catalanisme com és Montserrat, es va plantar la llavor de Convergència. Cinc dècades després, no existeix el partit, però més d’un es considera avui dia hereu del seu llegat. El 40è aniversari es va succeir en plena convulsió de les files. Fa 10 anys, la confessió de l’expresident Jordi Pujol i els casos de corrupció que assolaven la formació van provocar una crisi que va acabar amb la dissolució de CDC i, uns anys més tard, amb l’espai fet miques. El 50è aniversari comporta una revisió d’aquells fets. Han participat en aquesta revisió des de l’expresident Artur Mas o l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias fins a l’actual president del Parlament, Josep Rull, o el secretari general de Junts, Jordi Turull. També ho han fet Marta Pascal i David Bonvehí, que van tenir un paper rellevant en l’etapa del PDeCat i van trencar llaços amb Junts, o Neus Munté, que també va tenir càrrec en la formació hereva, però que actualment és regidora de Junts a l’Ajuntament de Barcelona. Així mateix, han volgut fer les seves aportacions els també regidors Victòria Alsina i Jordi Martí. Les anàlisis dispars de cada un d’ells són una clara demostració de com la ferida que va suposar la dissolució del partit i el posterior divorci entre el PDECat i Junts encara no s’ha acabat de curar. Si bé gairebé tots els consultats coincideixen amb l’aportació de CDC a Catalunya, hi ha diferències substancials quan se’ls pregunta si Junts encarna ara el que era CDC. «El llegat de Convergència és la reconstrucció nacional després dels anys foscos de la dictadura». Aquesta frase la pronuncia Turull, però la podria firmar qualsevol dels consultats. També combreguen tots amb la idea que CDC era un partit «transversal», que aconseguia «aglutinar» diferents sensibilitats, i que va ser capaç de reconstruir l’autogovern i de «cohesionar» la societat catalana entorn d’una «llengua» i una «cultura» pròpies. També hi ha un cert consens, actualment, en la idea que la dissolució de Convergència i Unió era del tot innecessària. Dels nou consultats per aquesr diari, sis veuen obertament un error en haver dissolt el partit, tot i que ho expressen amb més o menys vehemència, mentre que els altres tres no es pronuncien. No ho fan Rull ni Turull, líders actuals de la cúpula de Junts, ni tampoc Bonvehí, en el seu cas, adduint que necessita que passin uns anys més per donar la seva opinió. «Error greu» En canvi, Trias, des de la distància que li dona la seva jubilació, ho qualifica directament de «desastre» i d’«un error greu». «Vam matar el partit que millor representava el que és aquest país, i fent-ho vam fer un favor als nostres adversaris polítics i als que ens volien destruir de la manera més matussera», denuncia a aquest diari. També a l’anomenada operació Catalunya es refereix Mas per concloure que, vist amb perspectiva, «no feia falta» l’extinció. «Calia salvar el projecte convergent, fins i tot sacrificant l’eina, que era el partit. Després hem sabut que hi havia una operació de l’Estat per destruir el president Pujol, l’alcalde Trias, a mi mateix i a tot el que representava Convergència», rebla. Pascal considera que va ser un «suïcidi», tot i que reconeix que CDC necessitava una «actualització ambiciosa». Una cosa similar pensa Munté, que creu que es podien haver fet «canvis profunds sense enterrar unes sigles i el treball de molta gent i molts anys». També en aquest equip es troben Alsina i Martí. Junts, ¿llegat convergent? Però quan les divergències es fan més evidents és en la pregunta de si Junts representa aquest llegat. Des de diversos sectors s’afirma que la formació fundada el 2020 per Carles Puigdemont cada vegada s’assembla més a Convergència. No obstant, no tots els seus protagonistes compren la tesi. L’actual secretari general del partit defensa que Junts està «recorrent un camí nou» i que «transcendeix molt els límits de CDC». També el president del Parlament opina que Convergència va ser el «millor instrument per al primer autogovern», però que Junts ho és per a la independència. Trias assegura que «hi ha molta gent que prové de Convergència, però també de molts altres llocs» i que el que connecta les dues formacions és la «voluntat de reunir gent molt diversa per tornar a ser el pal de paller d’un projecte central de represa nacional». En canvi, Mas, Pascal i Bonvehí posen l’accent en el fet que hi ha molt votant convergent que ha quedat «orfe» amb la dissolució de CDC i la posterior ruptura entre Junts i el PDECat. Qui ho manifesta amb més duresa és Pascal, que veu «més convergents orfes que convergents votants de Junts» i destaca que també hi ha antics companys de partit que ara elegeixen la papereta d’ERC o el PSC. «El llegat convergent és un llegat de país que ara ja ningú pot reivindicar amb exclusivitat», remata Bonvehí. No hi està d’acord l’actual líder municipal de Barcelona. Martí afirma que «Junts és l’hereu natural i privilegiat d’aquest llegat» i que «ni ERC ni el PSC han sigut capaços de competir amb Junts, malgrat intentar-ho, per ser els seus hereus». Finalment, Alsina, un dels noms a tenir en compte de cara a la carrera interna per ser alcaldable el 2027, aposta per reivindicar-se «desacomplexadament» com a hereus de Convergència.

El més llegit