La Confederació del Xúquer va enviar 198 correus a Emergències el dia de la riuada

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer va enviar fins a 198 correus electrònics al Centre de Coordinació d’Emergències de l’Eliana entre les 5.33 del fatídic dia 29 i les 23.18. Alguns d’ells, sobre les precipitacions, procedents dels pluviòmetres i de manera automàtica. D’altres, referits a augments o descensos dels cabals, han de ser validats prèviament abans de ser remesos. Els altres destinataris són el Centre Nacional d’Emergències, dependent del Ministeri d’Interior, i la Delegació del Govern. El primer correu sobre la crescuda de la rambla de Poio es va enviar a les 12.07, cosa que va provocar que el 112 activés l’alerta hidrològica a les 12.20 per a tots els municipis riberencs. Després n’hi hauria tres més, a la franja horària entre les 13.42 i les 16.13, en què s’assenyala que hi ha un descens de cabal. A partir de llavors es van succeir els missatges sobre la intensitat de pluja acumulada en una hora i en quatre hores a Xiva (16.26 i 16.46). Aquestes dues alertes es van enviar a Protecció Civil a les 16.37 (36 mm/h) i la segona a les 16.50 (54 mm en quatre hores). També es va remetre informació sobre la rambla de Poio (16.57 i 17.02), en aquest últim cas amb les precipitacions recollides a Riba-roja de Túria. A les cinc de la tarda, amb el Cecopi reunit a l’Eliana, les dades continuaven arribant a la sala de comandaments d’Emergències. Proposta d’alerta provincial A les 17.27 un nou correu de la intensitat de pluja a Xiva en una hora i a les 17.57 de la rambla de Poio amb la mateixa informació. En aquell moment el Cecopi es va incorporar del recés i és quan Miguel Polo, president de la CHJ, va posar sobre la taula la possibilitat d’activar l’EsAlert per a tota la província de València. Hi havia molts fronts oberts –Forata, rambla de Poio i Buseo–, amb centenars de trucades al 112 que confirmaven la gravetat de la situació, tot i que el debat dins del Cecopi es va centrar en la situació de la presa de Forata, en què durant la tarda es va patir per si resistiria. Mentre debatien com calia redactar el missatge, a les 18.28 la CHJ va enviar un altre correu amb la intensitat de pluja a Xiva en una hora. Tota aquesta aigua caiguda en capçalera anava alimentant petits afluents, no només Poio. La inundació de Paiporta no podia provocar-la l’aigua que passava pel sensor de la CHJ, que és al terme de Riba-roja, sinó la que arribava dels barrancs situats aigües avall –Gallego, Cavalls, Horteta–, sobre els quals no hi ha cap mena de control. L’organisme de conca va incidir en el fet que, amb tota la informació que havia d’estar rebent el Centre de l’Eliana (tant de la CHJ, com d’altres organismes, com municipis i els serveis d’intervenció desplegats al territori, especialment la Guàrdia Civil, els bombers forestals de la Generalitat, la policia de la Generalitat, i els agents mediambientals), Emergències "havia de prendre les decisions pertinents, coordinar i avisar els ajuntaments de la conca", segons el pla davant el risc d’inundacions. Encreuament d’informació "És inconcebible pensar que la vigilància d’una cosa tan ràpida i perillosa com la crescuda que es pot produir en un barranc, que no té cap regulació, depèn del que indiqui un sol sensor", apunten fonts de l’organisme: "El sensor en un barranc serveix per contrastar informació que arribi per altres canals". Aquell dia, de fet, les dades de la rambla de Poio s’encreuaven amb les que anava oferint el SAIH d’altres punts també en situació crítica: Setaigües, Huerto, Mulet, El Terde, Xèrica, Requena, Guadassuar, Macastre, Forata i Buseo. Aquests dos últims embassaments, el primer titularitat de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i el segon de la Generalitat, van haver de desembassar, cosa que va crear problemes molt greus. Algemesí va ser una de les localitats on va tenir més impacte aquest abocament de 1.000 m³/s per evitar mals majors a la presa situada aigües amunt. Resposta de la Generalitat La CHJ va protagonitzar una "apagada informativa de dues hores i mitja" que va deixar a les fosques la presa de decisions del Centre de Coordinació d’Emergències durant les "hores crítiques" del 29 d’octubre. Aquesta és la resposta de Presidència de la Generalitat a les manifestacions de l’organisme i, previsiblement, serà un dels ancoratges de la defensa de la gestió de Mazón, demà, a les Corts. Malgrat que des de les 12.07 la CHJ ja havia alertat de la crescuda de la rambla de Poio, Presidència centra el focus en l’absència de correus electrònics entre les 16.13 i les 18.43 que advertissin que havia augmentat el cabal de la rambla de Poio. Tal com s’indica en l’alerta emesa per la Generalitat a les 12.20, "la Confederació Hidrogràfica i l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències mantenen el seguiment de l’evolució del cabal".

La Confederació del Xúquer va enviar 198 correus a Emergències el dia de la riuada

Diversos ‘e-mails’ van informar de l’augment de pluja a la capçalera del Poio, Xiva i Riba-roja durant la crescuda / El Govern valencià acusa la CHJ d’"apagada informativa" en les hores crítiques

El més llegit