Els ‘fontaners’ de les quatre candidatures d’ERC

Els militants d’ERC elegiran, el 30 de novembre, la nova direcció del partit. Ho faran a través d’unes eleccions primàries que, tal com estan plantejades, donen tot el protagonisme als aspirants a president i als seus números dos, els candidats a secretari general. Però en aquestes eleccions, en les quals hi ha quatre candidatures en disputa, també s’elegiran els principals membres de la nova direcció republicana. Les persones que estan cridades a moure els fils del partit entre bastidors, a exercir el control de l’organització, a negociar els temes delicats amb les altres formacions i a menjar-se els marrons. Són els següents. Militància Decidim. Els dos líders d’aquesta candidatura, Oriol Junqueras i Elisenda Alamany, aspiren a tenir importants rols institucionals. El primer vol ser president de la Generalitat, i la segona, alcaldessa de Barcelona. És per això que, si guanyen les primàries, tindran uns escuders a qui confiaran el dia a dia de l’organització. El primer és Oriol López, candidat a secretari general adjunt. Gran coneixedor dels detalls del partit, és una de les persones de la màxima confiança de Junqueras. Va treballar com a regidor a l’Ajuntament de Mollet del Vallès, on sempre va haver d’enfrontar-se al PSC. Dues persones més l’igualen en pes en aquest segon escalafó. En primer lloc, l’exportaveu a Rubí Arés Tubau, que també seria secretària general adjunta, però amb la cartera de Feminisme i LGTBI. En segon lloc, l’eurodiputada Diana Riba estarà adscrita a Junqueras. Entre els dos hi ha, no només un vincle polític, sinó també personal. Els fills de tots dos coincidien a la presó per veure els seus pares. Uns, al mateix Junqueras; els altres, a l’exconseller Raül Romeva, parella de Riba. Un esglaó per sota destaquen Pau Morales (Organització), Santi Valls (Municipalisme) i Isaac Albert (Comunicació). Nova Esquerra Nacional. La candidatura que lideren Xavier Godàs i Alba Camps té en el segon escalafó dues dones que, paradoxalment, són més conegudes que els dirigents en el partit. La primera és Raquel Sans, periodista de professió i actual vicepresidenta del Parlament. Si guanyen les primàries, serà vicepresidenta d’assumptes institucionals. El seu cas és curiós: va arribar a posicions destacades en l’organització amb l’aval de Junqueras, que va veure en ella la persona idònia per ser portaveu. No obstant, ha acabat en la candidatura que aspira a destronar l’exlíder. Girs imprevistos de la política. La segona dona és Teresa Jordà, que aspira a vicepresidenta de cohesió interna, tasca àrdua en un partit fracturat. Hi ha pocs papers que no hagi exercit fins ara: exalcaldessa de Ripoll, exconsellera amb Quim Torra i Pere Aragonès, i actual diputada a Madrid. Ella està enquadrada en la facció rovirista del partit i el seu company de fatigues allà, Gabriel Rufián, és junquerista. Un esglaó per sota hi haurà Sara Bailac (Coordinació), Marc Aloy (Món Local), Josep Maria Jové (Estratègia Política) i Jordi Castellana (Comunicació). Foc Nou. La candidatura liderada per Helena Solà i Alfred Bosch tindrà en el segon nivell tres noms destacats. El primer és el de l’actual líder d’ERC a Sabadell, Gabriel Fernández, que aspira a ser vicepresident de cohesió. La seva història no és la d’un militant comú, ni d’ERC ni de qualsevol altre partit. Nascut a l’Uruguai, va arribar a Catalunya fa 21anys. La crisi del corralito va fer que acceptés una oferta per treballar com a investigador a la Fundació Autònoma Solidària. Va dirigir Ciutadans pel Canvi, una plataforma vinculada al PSC, i, com altres socialistes d’aquella època, va transitar cap a l’independentisme. Va ser dels primers líders territorials d’ERC a pronunciar-se en contra d’investir Salvador Illa. Els altres dos segones espases són dos advocats forjats en el món local. La primera, Anna Piñol, és militant i regidora a Matadepera des del 2019. Es va implicar en política per dos motius: la independència i les necessitats socials que veu cada dia en el torn d’ofici. El segon és Jordi Orobitg. Bregat a l’Ajuntament de Lloret de Mar, va ser al Parlament en els dies àlgids del procés i no va tenir un paper menor: va ser ponent de la llei del referèndum i la de transitorietat jurídica. Recuperem ERC. Aquesta és la candidatura més anònima de totes. No tenen exdiputats, ni exconsellers ni exdirigents. La lideren Xavier Martínez Gil i Àngel Ruiz, que han sigut, en els últims cinc anys, membres del corrent crític del partit. Darrere d’ells es presenten 16 persones més sense una jerarquia molt definida. L’aspirant a secretari d’Organització i Finances seria el consultor social Joan Segarra. Aquest pedagog va començar a militar a l’ERC del barri barceloní de Gràcia el 2003 seduït pel lideratge de Josep Lluís Carod-Rovira. Ha estat vinculat al tercer sector social, en el qual va arribar a presidir la Confederació Empresarial. Mai ha tingut un càrrec en l’organització. Un altre nom que cal tenir en compte és el del sindicalista de la CGT Moisès Rial. Es va afiliar a ERC el 1994 fart del "caciquisme convergent" a la comarca del Berguedà i va aconseguir que els republicans plantessin cara a CiU des de diversos ajuntaments. Destaquen, també, l’empresària Teresa Forn i la infermera Montse Robles.

Els ‘fontaners’ de les quatre candidatures d’ERC

En el congrés del partit republicà no només s’elegirà el líder de la formació, el seu president, i el seu número dos, el seu secretari general, sinó que els militants hauran d’escollir la nova direcció. No són les cares més visibles, però, sí, persones essencials en l’estructura.

El més llegit