Artur Mas: "Junts ha d’arribar a acords amb el Govern de Salvador Illa"

Hem viscut moments millors. En comptes de consolidar la posició o continuar creixent, ha passat el contrari: hem perdut posicions i estem en una situació descendent. No sé si hem tocat fons o no, cadascú ha de fer el seu judici. El meu és que, ja que tenim un període prou llarg de temps per analitzar i aprendre, agafem el que ens va fer créixer i intentem deixar de banda el que ens va fer baixar. Jo necessitava més lideratge per canalitzar bé aquest procés, però, en comptes de guanyar diputats, els vam perdre. Seguim liderant, però no amb la força necessària. No l’atribueixo només a errors propis, que segurament n’hi va haver, sinó a l’operació Catalunya, una operació des del cor de l’Estat per destruir-nos. El meu error imputable és que potser vam anar més de pressa del que havíem d’anar. S’ha demostrat que es requeria una administració dels temps diferent, però va ser així per la pèrdua de pes electoral. Crec que, en part, l’han fet. ERC, més que autocrítica, el que ha fet és un canvi d’estratègia total i absolut. Han passat de ser els més exigents i radicals, els que et consideraven tebi i fins i tot traïdor, a dir "ens hem d’entendre amb Madrid" i "tot això necessita molt més temps". La CUP ha caigut al pou de la història i no sap com sortir-ne. I a Junts, escoltant Puigdemont, no sé si hi ha autocrítica, però, com a mínim, hi ha una reflexió sobre la realitat. El tema és si el bàndol de Madrid ha fet autocrítica. Constato que no. Amb les mateixes persones es pot fer, si demostren que ho saben fer. Aquests últims anys farien pensar que no, però els primers anys farien pensar que sí. Tant Puigdemont com Junqueras van ser receptors de Junts pel Sí. Junqueras va ajudar a fer-ho de mala gana, però hi era, i Puigdemont, que s’ho va trobar, ho valora. Quan vaig fer el pas cap al costat, vaig deixar sobre la taula una experiència [Junts pel Sí] que contenia lideratges reconeguts i respectats, un full de ruta convingut entre tots –tret de la CUP– i un objectiu compartit. Això és molt, si ho comparem amb el que hi ha ara. El que va intentar fer ERC s’assemblava més al que feia Convergència, i Junts entén que, per l’aritmètica que hi ha a Madrid, no es pot quedar al marge. No som independents en aquest moment i el país continua existint, i s’ha de defensar cada dia i a tot arreu. Jo celebro i aplaudeixo que Junts tingui una forta implicació en la política espanyola, però això no vol dir agenollar-se davant ningú. Ha de ser l’alternativa, trobar aquell punt d’equilibri que és fer oposició i, alhora, arribar a acords amb el Govern d’Illa en benefici del país. Sí. Com que el tema del referèndum ja gairebé ningú el posa sobre la taula, queda aquest gran tema, que és molt transversal en la societat catalana. Ara l’anomenen finançament singular. Nosaltres l’anomenàvem pacte fiscal i, en el fons, és una mena de concert econòmic. Junts ha de tenir aquí un paper destacat. És més, jo recomanaria a Junts que el lideri, igual que va liderar l’amnistia. Parlant clar, la música del pacte sona bé, però no en coneixem la lletra final. S’ha de veure si al final sortim del règim comú, si l’Agència Tributària de Catalunya recapta i gestiona tots els impostos, si el Parlament els pot modificar, i el nivell de diners que pot arribar a significar tot això. No només és un tema de diners, sinó també de poders. No, perquè hi ha Vox i perquè el PP actua com actua des de fa molts anys. Però això no significa que hagis de recolzar el Govern a cegues, perquè llavors ets presoner i mai et donaran res. Analitzant-ho avui, probablement la conclusió és que no era necessari. La confessió de Pujol era un míssil en la línia de flotació del partit. Volíem salvar el projecte convergent, el partit era una eina. Després hem sabut que darrere de la confessió hi havia una operació d’Estat per destruir el president i Convergència. Si ho haguéssim sabut, potser s’hauria pogut actuar diferent. Té sentit fer-ho conjuntament, però no és cap urgència. Em sento còmode en aquesta posició més institucional i allunyada dels partits. Si un dia em faig militant, seré un més de la base. No ho jutjaré. No estava d’acord amb el fet que tornés abans que la llei d’amnistia li fos plenament aplicable, i l’hi vaig fer saber en el seu moment. El meu únic propòsit va ser realitzar un acte de solidaritat amb ell. No vull jutjar si això es va fer d’una manera o d’una altra, o si era necessari o no. Que no va sortir bé des d’aquest punt de vista, per als Mossos, és evident.

Artur Mas: "Junts ha d’arribar a acords amb el Govern de Salvador Illa"

Al seu despatx té una foto seva votant en la consulta del 9N del 2014. ¿Com veu l’independentisme una dècada després?

El més llegit