Els deutes del PSOE amb ERC i Junts: ni millora del finançament ni condonació

ERC i Junts van pactar (per separat) amb el PSOE investir el president Pedro Sánchez a canvi d’una sèrie de condicions. Transcorregut un any, ¿què ha complert i què no ha complert Sánchez? La resposta a aquesta pregunta serà determinant perquè ERC i Junts continuïn donant estabilitat al Govern al Congrés o deixin de fer-ho. En joc hi ha l’aprovació dels pròxims Pressupostos Generals de l’Estat i, en conseqüència, l’esdevenir de la legislatura. El gran acord d’investidura està fet: el Congrés va aprovar al maig la llei d’amnistia per exonerar tots els condemnats i investigats pel procés. El problema és que el poder judicial rebutja aplicar-la en casos sensibles com el que afecta, precisament, al líder de Junts, Carles Puigdemont, i a l’exlíder d’ERC, Oriol Junqueras. Encara amb Pere Aragonès de president, la Generalitat i el Govern van pactar que, fins a l’any 2030, l’Estat transferirà 1.600 milions d’euros per als Mossos d’Esquadra. La primera partida, aquest 2024, ha sigut de 93,5 milions. L’objectiu final és que Catalunya pugui arribar als 22.000 agents. Qüestions sectorials L’ús del català al Congrés, pactat també amb ERC i Junts, és un altre dels acords complerts. El passat 19 de setembre del 2023 el líder d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, es va convertir en el primer parlamentari en dirigir-se en català a l’hemicicle sense ser amonestat. Va ser la viva imatge que el PSOE complia el compromís que totes les llengües oficials es puguin utilitzar davant el ple. El Govern també ha complert en qüestions sectorials, com és el cas de la reducció de l’IVA de l’oli. Junts ho va pactar al gener, tot i que no es va posar en marxa fins al juliol i només durant tres mesos. Hi ha un altre paquet de mesures en procés, encapçalada pel traspàs de Rodalies acordat amb ERC. Després de les amnistia, el segon gran acord va ser el traspàs integral de Rodalies a la Generalitat. Han començat els treballs, però queda molt camí encara per davant. El primer objectiu és que aquest any estigui configurat l’operador mixt que gestionarà el servei i el traspàs total de la primera línia, la R1, la del Maresme. Tant Junts com ERC van pactar amb el PSOE, cada un pel seu compte, reunir-se de forma periòdica en una taula amb l’objectiu d’abordar el conflicte polític i amb la presència d’un mediador. Les reunions s’han fet, però no hi ha avenços concrets. El PSOE va assumir també davant ERC que cada any transferiria a Catalunya un mínim de 150 milions d’euros per dedicar a projectes d’investigació científica. El Govern va anunciar que ja els tenia consignats per als pressupostos catalans del 2024, però els comptes van decaure per la falta de suports. Quant al traspàs de competències en immigració acordat amb Junts, la negociació està en marxa i Junts espera tenir tancat el text de la proposició de llei abans d’acabar l’any. La principal discrepància es manté en el control de fronteres i el paper dels Mossos d’Esquadra. Pactes paralitzats La llista de l’apartat de pactes paralitzats és llarga. ERC va reclamar el PSOE constituir el 2024 una comissió bilateral per estudiar la millora del finançament a Catalunya que no s’ha fet. El nou Govern del PSC s’ha compromès a fer-ho en el primer trimestre del 2025. Per la seva part, Junts i el PSOE van pactar abordar el finançament, però difereixen en l’abast. Els postconvergents insisteixen a sortir de la LOFCA –el règim comú– i en la cessió del 100% de tots els tributs que es paguen a Catalunya. Tampoc s’ha fet. Seguint amb els incompliments, en aquest cas, amb ERC, el Govern va assumir la condonació de 15.ooo milions d’euros de deute de la Generalitat contreta a través del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), cosa que per a Catalunya suposaria un estalvi de 1.300 milions en interessos. Continua pendent. Quant al pla de tornada d’empreses pactat amb Junts, l’acord d’investidura del qual incloïa un pla per facilitar la tornada a Catalunya de les empreses que van canviar la seva seu pel procés. Junts va arribar a parlar de multes, una cosa que va generar una forta polèmica. De moment, no hi ha hagut res. A part de crear una taula entre partits amb un mediador, també es va acordar donar continuïtat a la taula de diàleg entre la Generalitat i el Govern. No s’ha tornat a reunir. Amb ERC fora del Govern aquest fòrum perd sentit. Quant al català a la Unió Europea, els dos partits van exigir al PSOE un impuls a l’oficialitat del català a la UE. No es pot negar que el Govern no hagi intentat convèncer els seus socis europeus, però no hi ha hagut avanços. Un futur incert Transcorregut un any del pacte d’investidura, ERC i Junts tenen motius per alertar que queden encara molts punts per complir. La qüestió del finançament, per exemple, està a zero. "Si no es compleixen els acords pactats no podrem donar estabilitat a la legislatura", adverteixen fonts del partit republicà. Des de Junts sostenen el mateix. En canvi, Sánchez pot al·legar que, de tot l’acordat, ja ha posat en marxa algunes qüestions tan rellevants com l’amnistia, cosa que hauria de ser vist com un senyal de confiança per continuar arribant a pactes pròximament. La negociació dels Pressupostos del 2025 serà la prova del cotó fluix de la solidesa de l’aliança entre Sánchez i els independentistes.

Els deutes del PSOE amb ERC i Junts: ni millora del finançament ni condonació

El balanç del grau de compliment dels acords que socialistes i independentistes van firmar fa un any a canvi de donar estabilitat al Govern de Pedro Sánchez és molt desigual

L’ús del català al Congrés, pactat tant amb ERC com amb Junts, és un dels acords complerts

El més llegit