Presidència a prova

La natura és cruel. Lluny d’aquella saviesa que li atorga l’expressió popular, la contundència amb què respon replica les mirades bucòliques dels idealistes que els científics matisen. Per això, quan el clima diu prou, tothom a tremolar. L’arc mediterrani ho sap perquè el pateix. La tardor dels temporals, les tempestes i les riuades formen part d’un paisatge tradicional com el dels huracans al Carib. El drama del Vallès de 1962 segueix en l’imaginari col·lectiu dels grans. Els seus centenars de víctimes mortals van sacsejar una societat en via de desenvolupament, que el franquisme imperant no va saber atendre però sí utilitzar per a la seva propaganda. Van ser la mobilització i la solidaritat, revestides de caritat, les que van buscar pal·liar uns efectes dramàtics i unes ferides profundes. I tot i que el temps no passa debades, alguns abandonaments urbanístics d’aquell temps d’abús i por s’han anat repetint en forma d’especulació revestida de creixement econòmic. I insistint en els errors d’habilitar zones potencialment inundables que, malgrat els avanços, acaben com els correspon, perquè no hi ha mecanismes capaços de neutralitzar l’efecte del tsunami que ho arrasa tot al seu pas. Aquesta ferocitat natural creixent, afegida a la seva freqüència, és el que amenaça el nostre futur. Per als investigadors, les dantesques imatges de la setmana avancen el que ens espera. Aquestes situacions extremes posen sempre a prova els càrrecs públics. Ho estan comprovant els ajuntaments afectats i els governs autonòmics que es veuen superats. I tot i que Emiliano García Page, al capdavant de Castella-la Manxa, arrossega la seva part de dolor dissimulat amb habilitat i experiència, qui s’emporta la pitjor part és Carlos Arturo Mazón Guixot (Alacant, 8 d’abril de 1974). Al cap de pocs minuts d’observar la magnitud de la tragèdia, al president de la Generalitat Valenciana ja se li criticava la supressió de la unitat d’emergències creada pel seu antecessor, Ximo Puig, "a fi de millorar la coordinació autonòmica en la resposta de catàstrofes naturals, com incendis forestals o inundacions". A instàncies de Vox, la va considerar una despesa innecessària. Competències Tot seguit, se li van recriminar les 12 hores que separaven l’alarmant previsió meteorològica de l’alerta col·lectiva que la ciutadania va rebre, quan ja havia quedat atrapada en carreteres convertides en cementiris d’automòbils. La legítima defensa del líder popular valencià sobre l’última responsabilitat en la coordinació l’hi va replicar el Ministeri de l’Interior, recordant-li les seves competències. I així, els ressentiments van circular en paral·lel al dolor de les víctimes, van encavalcar les urgències informatives i van acabar en les crítiques frontals de Núñez Feijóo al Govern de Pedro Sánchez. Un clàssic fora de temps i lloc. Va ser el mateix Carlos Mazón que, poc després, va rebre el president del Govern, amb un gest que el va distanciar del seu partit. El va guanyar la raó institucional. Les maneres que va aprendre als escenaris freqüentats amb els Marengo, abans de dedicar-se professionalment a la política. Un trio que va pretendre anar a Eurovisió versionant, 30 anys després, la cançó amb què Bacchelli va representar Espanya en el 81. Quan sonava a Julio Iglesias i entonava Perales: "i te has pintado la sonrisa de carmín... y sales a la calle buscando amor".

El més llegit