La caiguda de la "filla de l’1-O"

Laura Borràs va arribar al món de la política com un fitxatge personal de l’expresident Puigdemont, que la va anar a buscar a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) per a la candidatura de Junts a les eleccions de desembre del 2017, després del referèndum d’independència i la suspensió de l’autonomia amb el 155, que la porta a autodefinir-se com a "filla de l’1-O". El seu ascens va ser meteòric: consellera de Cultura, candidata al Congrés i a la Generalitat, presidenta del Parlament i presidenta del partit, tot això en quatre anys. Però la seva caiguda també ha sigut galopant, de ser-ho tot fa dos anys a quedar relegada a la presidència de la fundació. Amb la ratificació del retorn de Puigdemont a la presidència del partit en el congrés de Calella, el nou lloc de Borràs serà el think tank de Demòcrates, l’òrgan de pensament de Junts després de l’acord de confluència entre les dues formacions. Malgrat que s’ha assegurat continuar formant part de l’executiva del partit, no deixa de ser una constatació de la seva pèrdua de poder progressiva. Lluny queda la tardor del 2020, quan va arrasar en les primàries internes per convertir-se en candidata a la presidència de la Generalitat. Va aconseguir un 75% dels vots, davant el 20% que va obtenir Damià Calvet. No va voler conformar-se amb ser vicepresidenta d’un Govern d’ERC liderat per Pere Aragonès, va preferir quedar-se amb la presidència del Parlament. Va ser el moment en què ella estava més forta i dins de Junts hi havia por de ruptura, entre els que defensaven vies més unilaterals i la vella guàrdia convergent. Fins i tot hi havia el rumor que Borràs podia encapçalar una llista alternativa amb l’ANC. En aquest context, quan Puigdemont va decidir deixar la presidència orgànica del partit, va aconseguir forçar un pacte amb Jordi Turull per repartir-se el poder, ella es quedava la presidència, ell amb la secretaria general i la resta anava al 50%. Els suports interns Aquest congrés celebrat a Argelers la va portar a la cúspide de la formació, però també se li van començar a veure les costures. El tipus d’elecció va permetre veure els suports interns de cada membre de l’executiva: Anna Erra va superar Borràs en vots i dos dels seus afins, Aurora Madaula (vicepresidència) i David Torrents (secretaria d’organització), no van arribar al 50% mínim de suports requerits. No havien passat ni dos mesos des de l’arribada a la presidència del partit quan va iniciar la seva caiguda, amb la suspensió com a presidenta del Parlament, al ser acusada d’haver fraccionat contractes durant la seva etapa a la ILC. El judici i posterior condemna van acabar de perjudicar-la. Tot i que des del partit se la va recolzar, al considerar que la sentència era desproporcionada –4 anys i mig de presó i 13 d’inhabilitació–, les seves intervencions i el seu poder van anar disminuint. Una mostra és que ha quedat al marge de la negociació amb el PSOE. La caiguda s’ha agreujat amb els casos que han afectat els seus afins. Francesc de Dalmases va dimitir com a vicepresident per esbroncar una periodista de TV3, Madaula ha perdut pes després de la denúncia de masclisme a les files, i per una acusació similar també va ser expulsada del partit Cristina Casol. Al Suprem. Quatre anys i mig de presó L’expresidenta del Parlament Laura Borràs ha sol·licitat al Tribunal Suprem que li apliqui l’amnistia quan resolgui el recurs de cassació que va interposar contra la seva condemna de quatre anys i mig de presó i 13 d’inhabilitació pels delictes de prevaricació i falsedat documental a què va ser condemnada per la seva actuació al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Des de Junts es va assenyalar ahir que la sol·licitud, presentada pel seu advocat, Gonzalo Boye, obeeix a «una estratègia global de defensa, en la qual pot ser important, de cara a Europa», emmarcar la seva condemna en una suposada persecució a l’independentisme, malgrat que obeeix a pràctiques sense relació amb l’1-O, ja que es basa en la fragmentació de contractes de la ILC que presidia per afavorir un amic.

El més llegit