Cantant alegre a la popa

Semblaria que l’oposició a un Govern hagués de consistir bàsicament a controlar-lo, intentar moderar, o fins i tot modificar, les seves polítiques, arribar a acords en assumptes d’Estat i, òbviament, enfortir-se per guanyar en les següents eleccions. No tant a fer-lo caure. Aquí, no obstant, estem davant una estratègia opositora dirigida, segons va confessar públicament el portaveu parlamentari del PP, Miguel Tellado, a "fer fora Sánchez del Govern al més aviat possible" i fer-ho "amb tots els mitjans" al seu abast. Les últimes actuacions d’Alberto Núñez Feijóo van dirigides a aquest objectiu i per això el líder del PP ha desempolsegat l’argumentari que va seguir José María Aznar en la legislatura 1993-1996 contra Felipe González, inclosa la batalla als tribunals, amb una lleu variació de moment: el "vagi-se’n, senyor González" d’Aznar ha passat a ser el "marxi, ja" de Feijóo dirigit a Sánchez. És sorprenent que en els debats parlamentaris es vegi més crispat el líder del PP que el cap de l’Executiu, que presenta una fermesa tan impertorbable que sembla estar operat dels nervis. Feijóo enervat i Sánchez sorneguer donen per a una tesi doctoral. Perquè Sánchez viu una situació política molt incòmoda i no únicament per la investigació judicial a la seva dona, l’aparició de proves contra el seu exministre Ábalos o les baralles que comencen a emergir en les federacions socialistes. El seu problema fonamental rau en la dificultat de repetir la majoria que el va portar a la Moncloa l’any passat. Una tasca que semblaria impossible. Però allà està ell, cantant alegre a la popa, capejant el temporal, i amb més possibilitats de les imaginables d’aprovar els pressupostos. Ho va dir Elías Bendodo en una reunió amb càrrecs del PP, de la qual es van filtrar els àudios. I si el Govern ho aconsegueix, hi haurà legislatura per a estona. Això últim ho repeteix sempre Sánchez, tot i que ell afegeix que "amb o sense pressupostos". El Govern va anunciar que esperaria que se celebressin els congressos de Junts i d’ERC d’aquesta tardor per posar-se a negociar. Fals, perquè porten setmanes veient els pressupostos amb els partits i sembla, amb totes les cauteles, que podrien estar vorejant l’acord. No serà fàcil, perquè convé no oblidar que Sánchez ha de pactar els comptes amb Sumar, el seu soci de Govern, amb un Podem enfurismat, amb els independentistes catalans, amb el PNB i Bildu, amb el BNG i amb Coalició Canària. A més, haurà també de resar, metafòrica o realment, perquè, si hi ha tracte, ningú es faci enrere o s’absenti de la votació. Més encara sabent que no comptarà amb el vot d’Ábalos, si aleshores encara continua sent diputat. Tot està en l’aire. Però els nervis i presses del PP, que s’entossudeix a creure que Espanya és com el Madrid antisanchista, semblen indicar el seu temor que Sánchez sobrevisqui a la legislatura, tot i que sigui en agonia. Perquè saben que només ell pot avançar les eleccions, i ho farà quan li convingui, i que ells no tenen amb qui treure una moció de censura.

Cantant alegre a la popa

Els nervis i les presses del PP semblen indicar el seu temor que Pedro Sánchez sobrevisqui a la legislatura, tot i que sigui en agonia

El més llegit