Els conflictes entre Junqueras i Rovira

"T’ho dic ara: no sé si aquesta nit, demà o quan, però aquest partit rebentarà fort". Aquesta és la confessió d’un càrrec del Govern d’ERC la nit electoral del 12 maig, quan els republicans van perdre 13 diputats i es van quedar sense cap possibilitat de revalidar la presidència de la Generalitat. Llavors, era una confessió difícil de creure per a una formació política que feia una dècada que es mostrava granítica, com a mínim de cara a l’opinió pública. Tanmateix, la predicció no va trigar a fer-se realitat. ERC ha rebentat i aquesta última setmana ha viscut el seu punt més àlgid amb la fractura total i pública entre Oriol Junqueras i Marta Rovira, el tàndem que va liderar el partit durant 13 anys. És una fractura que beu, com a mínim, d’aquests quatre conflictes: El germen de la ruptura. És difícil situar l’inici exacte de quan tot es va començar a torçar entre Junqueras i Rovira. Amb tot, a les files republicanes coincideixen que les coses van començar a complicar-se quan ERC encara estava a la Generalitat. D’una banda, Junqueras considerava que no se’l tenia en compte a l’hora de prendre les grans decisions del Govern. El seu entorn explica, per exemple, que no se li va consultar la decisió d’avançar les eleccions. "Es trobava amb tots els temes decidits", esgrimeix una font pròxima a ell. Des del Govern, s’acusava Junqueras de torpedinar el president Pere Aragonès. Per exemple, quan durant setmanes Junqueras va evitar confirmar en públic que Aragonès repetiria com a candidat a la Generalitat. No va agradar tampoc al Palau de la Generalitat la ronda de visites que en aquell temps Junqueras feia per Catalunya. "Feia trobades amb la militància i es passava mitja xerrada criticant el Govern del seu propi partit", li retreu un llavors alt càrrec de l’Executiu. Rovira, segons expliquen fonts republicanes, ja pressentia la seva sortida de la política i era partidària de potenciar la figura del president de la Generalitat. Aquesta dinàmica va començar a consolidar la posterior ruptura. La gestió de la derrota electoral. Plantada la llavor del distanciament, tot es va desencadenar amb la derrota electoral del 12 maig. Després de la debacle, es produeix la ruptura definitiva entre els dos líders. En una executiva del partit, Rovira defensa que tant ella com Junqueras han de cedir el pas a nous lideratges a través d’una "transició tranquil·la". En canvi, Junqueras no només no vol anar-se’n, sinó que creu que mereix una nova oportunitat per liderar el partit. Aquell dia tot es trenca. "Un considera que ha de deixar-ho [Rovira] i l’altre [Junqueras] creu que no ha exercit prou", recorda un dirigent del partit. A partir d’aquí, els membres de la formació es divideixen en dos: els que s’arremolinen entorn de la secretària general demanant "renovació", i els que ho fan entorn del president defensant "experiència". Junqueras, que se sent pressionat, opta per dimitir del càrrec amb un fi: tornar amb més força quan el partit convoqui el seu congrés a la tardor. L’endemà de l’executiva del 15 maig es comencen a usar els termes junquerista i rovirista. L’estructura b. Per si tot no fos ja, a aquestes altures, prou complicat, l’1 de juliol esclata la polèmica de l’estructura b del partit. Es demostra que els cartells que van aparèixer el març del 2023 burlant-se dels germans Maragall provenien de dins del partit, que a més tenia una estructura que actuava a l’ombra de l’organització per fer campanyes de propaganda encoberta. La primera reacció d’ERC és assegurar que ni Rovira ni Junqueras van autoritzar els cartells, però que feia mesos que tant la secretària general com el president coneixien el problema. Junqueras nega aquesta versió i manté que mai en va saber res. A partir d’això, ERC no només no aconsegueix aturar el problema, sinó que es converteix en una arma llancívola entre roviristes i junqueristes. Rovira arriba a fer pública una carta en la qual acusa Junqueras de mentir i de ser el responsable de les "filtracions" a mitjans de comunicació d’informacions que perjudiquen la sigla. Junqueras contraataca i responsabilitza Rovira i els seus dirigents afins, sobretot l’exestrateg Sergi Sabrià, llavors viceconseller del Govern, d’haver permès una "estructura B" que "traeix" els valors del partit. En l’acte de presentació de la seva candidatura dissabte, Junqueras llança la seva advertència més dura: "No cosirem cap ferida que prèviament no hàgim netejat". El grup de Signal de la discòrdia. L’última polèmica que divideix el partit és si ERC ha tingut o no un "òrgan paral·lel" liderat per Rovira que ha dirigit l’organització al marge de Junqueras, l’executiva i el consell nacional. Junqueras assegura que sí, que es reunia els divendres i que prenia les grans decisions de la formació sense comptar amb ell. "Es van prendre decisions en reduïts espais de poder a les fosques i en la intimitat", afirma un membre de l’equip de l’exlíder. Rovira ho nega. Diu que era tan sols un grup de Signal –aplicació de missatgeria similar al WhatsApp– que es deia Pa amb tomàquet i anxoves perquè era el menjar que més enyorava quan vivia a Suïssa. Hi participen ella, Sabrià i més dirigents com Marta Vilalta i Marta Vilaret però, asseguren, sense usurpar les funcions de la direcció. "Era un dels centenars de grups que tothom té amb moltes persones", va dir aquesta setmana Vilaret.

Els conflictes entre Junqueras i Rovira

El tàndem entre els dos dirigents d’ERC es va començar a trencar mentre el partit estava en el Govern i després de la debacle electoral el divorci es va fer inevitable.

El més llegit