Molt més que un repte

El control parlamentari al Govern ha tornat per on solia anar. De res han servit les vacances d’estiu. La tradició partidista es manté fidel a la seva voluntat de continuar desmoralitzant la ciutadania o, en el pitjor dels casos, mantenir-la tancada en les seves respectives bombolles. El constant aguait d’Alberto Núñez Feijóo a Pedro Sánchez el porta a comparar el president amb Franco per la suposada censura informativa que, segons ell, desprenen les mesures per regenerar la democràcia. Déu n’hi do. Tot. L’un i l’altre. Però es tracta de continuar alimentant la maquinària de titulars de tan curta vida com a efímera durada a les xarxes. Si alguna cosa queda és que, entre ells dos, ja tot sembla personal. En aquestes el CIS indica que tanta malvolença de la dreta no fa efecte en l’electorat. Al contrari. Augmenta la distància dels socialistes malgrat el promogut escàndol per la singularitat financera de Catalunya. Com ja va passar amb la llei d’amnistia, aquí també es discuteix sense conèixer detalls elementals per poder fer comptes. Definitivament, en la política espanyola la brotxa s’ha imposat al pinzell. Fent servir el seu manual de resistència, Pedro Sánchez insisteix que hi ha legislatura per a estona, presumeix de gestió i celebra que per primera vegada en la història una dona espanyola arribi a molt més poder europeu del que hagi tingut mai cap comissari. Després de veure d’unes quantes reaccions contradictòries, l’oposició es resisteix a celebrar-ho. Però a hores d’ara ja res sorprèn a Teresa Ribera Rodríguez (Madrid, 19 de maig del 1969). La futura número dos de la Unió deixa de ser la vicepresidenta espanyola per passar a ser-ho d’una complexa política europea en un moment decisiu. O el continent reacciona i es reactiva o està condemnat a perdre el tren. I amb ell, un exemplar nivell de benestar que la resta del món volgués per a si, però que cada vegada és més difícil mantenir. L’informe Draghi ha tocat el viu i ha assenyalat el camí. La competitivitat davant els grans gegants exigeix abandonar batalles perdudes amb la finalitat de concentrar-se en aquelles que encara es poden guanyar. I aquesta complexitat és la que marcarà la feina que l’espera, a Ribera. Una dona progressista en una escola de comissaris escorada a la dreta. Gran capacitat pedagògica Com a responsable executiva de la cartera de Transició Verda i Competència, aquesta negociadora incansable, il·lusionada, tenaç, exigent i amb una gran capacitat pedagògica, haurà d’elaborar un trencaclosques amb l’objectiu de concertar dos sectors que s’observen amb recel. Avançar en la lluita contra el canvi climàtic com ho ha fet a Espanya, però ara amb els 26 països restants, convencent governs reticents i consorcis influents que pressionen per emmotllar els temps al ritme dels seus interessos. Això tampoc sembla que l’espanti. Com a bona cuinera, Ribera sap de la importància del procés de cocció que segueix la selecció dels ingredients. Especialment aquells de naturals. Els que va aprendre passejant amb el seu avi que li assenyalava bolets, arbres i ocells pel seu nom. Paciència, observació i retenció útils per ensenyar el que no sap, convèncer l’indecís i seduir el contrari. Fervorosa lectora de l’escriptora Almudena Grandes, Teresa Ribera també pot afirmar amb certesa que el tot és igual a la suma de les parts quan aquestes s’ignoren entre si. Doñana i Moreno Bonilla poden confirmar-ho. nññ

El més llegit