El PSC exhibeix poder en la Diada i el sobiranisme assumeix el canvi

La Diada va constatar la nova etapa a Catalunya: Salvador Illa –el primer president no independentista des de l’inici del procés– lluint poder institucional i la triangulació Barcelona, Generalitat i Govern; ERC i els Comuns reclamant el desplegament d’un finançament singular pactat; Junts reivindicant una amnistia que no arriba per a Carles Puigdemont, i l’independentisme certificant els efectes de la pèrdua de la majoria independentista del Parlament als carrers. Tot un bany de realitat que es va concloure amb les mobilitzacions sobiranistes menys freqüentades des del 2012, sense comptar l’Onze de Setembre del 2020, afectat per les restriccions de la covid. Unes 73.500 persones en tot el territori, distribuïdes en cinc ciutats –Barcelona, Lleida, Tarragona, Girona i Tortosa–, van acudir a una protesta marcada pels retrets als partits per la seva fractura. "És una retorn al 2010", comentaven alguns càrrecs sobiranistes durant la jornada, assumint la nova etapa i detectant que les prioritats polítiques se centren en l’enfortiment de l’autogovern, en l’ús de la llengua catalana i en la millora del finançament, se’n digui o no concert econòmic. I precisament aquest va ser l’únic punt d’unió entre el Govern i els carrers, acostumats fins ara a clamar a l’uníson per la independència. Sí que ho va ser l’amnistia, però per exigir als jutges que l’apliquin seguint l’esperit amb què la va redactar el legislador. El president, Salvador Illa, en el seu discurs la vigília de la Diada, va establir les bases del sentir de la jornada: va advocar per una Catalunya que reconegui i respecti totes les aspiracions nacionals possibles sense que això impedeixi avançar en els reptes del país. Que la Catalunya del 2024 no és la del 2017 ja no és només un lema dels socialistes en defensa de la "desinflamació" del procés per reivindicar l’agenda del retrobament de Pedro Sánchez, sinó una carta de l’independentisme civil per exigir a les forces polítiques que es deixin de lluites caïnites. Canvi de clima a Sant Boi El Govern va constatar el canvi en l’ofrena floral a Rafael Casanova, perquè la delegació del PSC va ser la comitiva més nombrosa i no va rebre ni un sol esbronc. ERC no va tenir la mateixa sort, però van ser molt menys sonors que els de l’any passat. Els missatges dels socialistes en defensa de la diversitat i la pluralitat de Catalunya van ser una constant, també el fil conductor de l’acte nocturn en les columnes de Puig i Cadafalch a Montjuïc. L’independentisme no va dissimular que segueix enfrontat i dividit. Junts va responsabilitzar ERC de la caiguda a les urnes; els republicans es van dedicar a reafirmar-se en el flanc sobiranista. Els Comuns van optar per advertir Illa que el seu suport queda a l’espera d’una obra de govern d’esquerres i del desplegament del finançament singular, un missatge compartit per CCOO i UGT. Òmnium Cultural, en el seu particular acte del migdia, va buscar aconseguir la "militància de l’esperança" demanant als partits que deixin els retrets i que es posin a treballar per recuperar la unitat. El seu president, Xavier Antich, va assumir que el sobiranisme ha perdut "poder polític" i va defensar que no es podrà avançar fins que no es faci l’"autocrítica necessària" per renovar el contracte que els va fer celebrar el referèndum de l’1-O. L’ANC, a través de Lluís Llach, va dedicar els seus dards a Illa negant que s’hagi "pacificat" Catalunya, ja que, segons el seu parer, això no passarà fins que els catalans votin en un referèndum i s’apliqui l’amnistia a totes les causes. "La normalitat sou vosaltres, els independentistes", va proclamar, despertant entre la multitud crits de "puta Espanya" i entonant L’Estaca. Si bé Llach va esquivar la polèmica que va marcar l’inici de la Diada amb les seves declaracions convidant l’extrema dreta d’Aliança Catalana a la protesta, Antich no la va passar per alt: "Cap complicitat amb els discursos d’odi, portin la bandera que portin, sempre ens trobaran de cara", va asseverar. Tot això amb l’independentisme embolicat en processos congressuals aquesta tardor, amb la incògnita de si serviran per donar pas a una nova fila de líders o si es conclourà amb la reafirmació dels que van posar en marxa el referèndum de l’1-O. Divisió precongressual Junts segueix pendent que Puigdemont anunciï un pas endavant per recuperar el càrrec com a president, mentre que Oriol Junqueras i Marta Rovira segueixen en la seva particular guerra interna i es mantenen lluny dels focus al veure’s embolicats en la polèmica pels cartells dels germans Maragall. La CUP, com és habitual, es va bolcar en actes propis i va posar distància amb les altres forces polítiques, a l’espera de veure com resol el seu gir estratègic en favor de la governabilitat amb els socialistes en el Govern. Encara s’ha de veure si la reconstrucció de l’independentisme partirà d’aquests congressos o si continuaran ancorats en el xoc. El que està clar per ara és que el desànim s’instal·la als carrers mentre el PSC llueix el seu poder institucional.

El PSC exhibeix poder en la Diada i el sobiranisme assumeix el canvi

Les cinc manifestacions convocades reuneixen la xifra més baixa en un Onze de Setembre des de l’inici del procés, amb l’excepció d’un 2020 marcat per la pandèmia / L’independentisme no va poder dissimular la seva divisió

El més llegit