Feijóo estudia convocar un congrés ordinari del PP a principis del 2025

El PP no celebra un congrés ordinari –en què es debat la base ideològica i es renoven els estatuts– des del febrer del 2017. Hi havia Mariano Rajoy de president del partit i del Govern i encara faltaven vuit mesos per al referèndum il·legal d’independència a Catalunya. Set anys que semblen vint. L’anunci que Pedro Sánchez ha decidit convocar el congrés federal del PSOE al novembre ha posat davant el mirall els populars i diversos membres de la direcció. Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, s’han activat, a petició d’Alberto Núñez Feijóo, per analitzar la possibilitat de fer-ne un a principis de l’any que ve. No és fàcil organitzar un conclave d’aquesta mena ni logísticament (s’ha de reservar amb uns quants mesos d’antelació un espai per a milers de persones; per exemple, el 2017 es van reunir més de 3.000 compromissaris) ni tampoc políticament. Deixant de banda possibles cops d’Estat (Esperanza Aguirre contra Rajoy, 2008), cosa que en aquests moments ningú del partit preveu, en els congressos, el partit s’obre en canal i, encara que la direcció controli les ponències que proposa debatre, les agrupacions de tot Espanya poden presentar esmenes i proposar temes molt diversos que desencadenin xocs interns. Fa tres anys que els conservadors vulneren els estatuts, que concreten en l’article 31 que els congressos ordinaris s’han de celebrar cada quatre anys. Si s’"altera" la convocatòria per "processos electorals", apunta el text, s’hauria de celebrar "com a màxim 12 mesos després de la data en què hauria correspost". Dos d’"extraordinaris" L’agitada vida del PP aquests últims anys ha fet que els seus successius dirigents (Pablo Casado, entre el 2018 i el 2022, i Feijóo a partir de llavors) hagin utilitzat la mateixa excusa per no organitzar-ne cap: que el partit havia fet congressos "extraordinaris" per elegir-los a ells i d’aquesta manera tornaven a posar en marxa el rellotge dels quatre anys per fer-ne un d’"ordinari". Casado va ser impulsat a la presidència de la formació el juliol del 2018, després de la moció de censura de Sánchez a Rajoy. I Feijóo el va succeir, l’abril del 2022, quan es va obrir la guerra interna amb Isabel Díaz Ayuso i la majoria dels barons van decidir que el polític gallec agafés les regnes del PP. Casado va ser el primer que va incomplir els estatuts del partit, perquè hauria d’haver convocat el congrés ordinari el 2021, quatre anys després de l’anterior de Rajoy. Tot i això, la seva debilitat interna, amb Ayuso amb un perfil potent després del seu creixement durant la pandèmia de la covid i el confinament, el va portar a ser prudent i es va estimar més canviar l’ordre que marquen els estatuts: va deixar el congrés nacional per a l’últim i va començar amb els congressos provincials i insulars i els autonòmics. Tot plegat per assegurar-se el control del partit, cosa que, com es va demostrar després, no va aconseguir. La cadira l’hi van moure abans d’arribar al congrés. La incògnita de les generals Feijóo, per la seva banda, va brandir l’argument que el 2023 era any electoral (municipals, autonòmiques i avenç de les generals). Ara, Ayuso, amb menys empenta política pels problemes fiscals i judicials de la seva parella, Alberto González Amador, no sembla un obstacle per al president del PP i un congrés, si està assegurada la reelecció per aclamació (com va aconseguir el 2022), pot servir-li d’impuls davant un 2025 ple d’incerteses tenint en compte la debilitat de Sánchez al Congrés i la incògnita de si avança eleccions generals (una altra vegada). El desafiament per a Feijóo arribaria pel costat del contingut. Com a president de la formació hauria de definir, juntament amb la resta d’alts càrrecs, la posició del PP en qüestions que, aquests últims anys, han evitat, els han incomodat o sobre les quals han mostrat posicions internes divergents. Segons alts càrrecs del partit, serien tres temes principals: la relació amb els partits d’ultradreta, la immigració i la qüestió territorial, amb la llei d’amnistia i el finançament singular sobre la taula. A més, el PP també està faltant a l’article 42, que marca l’obligatorietat de fer convencions nacionals cada any (excepte en els que es faci congrés nacional).

Feijóo estudia convocar un congrés ordinari del PP a principis del 2025

Casado no en va organitzar cap per por de perdre el lideratge, mentre que per a l’actual líder el repte és obrir el debat sobre la relació amb la ultradreta, la immigració i la qüestió territorial

El més llegit