Gàmbia, un micropaís que Espanya va ajudar

La República de Gàmbia és molt particular: un Estat selvàtic minúscul el territori del qual són els escassos 11.000 quilòmetres quadrats de la conca del riu Gàmbia i poc més de 50 quilòmetres d’ample. Es tracta del país més petit de l’Àfrica. Aquesta antiga colònia britànica està completament envoltada pel Senegal, tret de per un petit tros de costa Atlàntica a la desembocadura del riu. Malgrat la seva gran biodiversitat, és el 20è país més pobre del món, amb tan sols 820 euros de PIB per càpita (per comparació, a Espanya són més de 30.000 euros). Està habitat per 2,7 milions de persones, majoritàriament de religió musulmana. Pedro Sánchez i la seva comitiva van aterrar ahir a la capital, Banjul, en la segona etapa de la seva gira africana que el va portar prèviament a Mauritània i seguirà al Senegal aquesta tarda i demà. És el primer president espanyol que visita Gàmbia, irrellevant en termes econòmics per a Espanya. El nostre país hi va exportar béns i serveis per valor de 22 milions d’euros el 2023, i va importar tan sols set milions. Gàmbia també és un destí de turisme sexual, especialment de dones que busquen homes joves. L’interès bilateral d’Espanya gira al voltant de la immigració: és un dels territoris de l’Àfrica occidental amb costa atlàntica del qual surten cayucos cap a les Canàries. Contractes laborals en origen Espanya i Gàmbia van firmar ahir un Memoràndum d’Entesa sobre la migració circular. Es tracta d’un pla perquè ciutadans de diferents països siguin contractats per Espanya en origen i després tornin quan acabin la feina. "Beneficiarà tant els nostres països com els nostres ciutadans respectius", va dir Sánchez a Banjul. "Volem enfortir també les relacions bilaterals en comerç, canvi climàtic, indústries verdes o turisme". El programa de moment només ha portat el 2023 17.400 treballadors de sis països: el Marroc, Colòmbia, Hondures, l’Equador, el Senegal, l’Argentina i l’Uruguai. Espanya col·labora des de fa dues dècades amb el desenvolupament d’una cosa semblant a una Armada gambiana. El ministre de Defensa, Modou Njie, va agrair la donació d’equips d’alta velocitat, durant la visita al destacament espanyol al port de Banjul. Gàmbia és país de trànsit migratori, però també d’emissió d’emigrants. Uns 140.000 gambians han sortit del país, segons l’ONU. D’ells, un de cada vuit ho ha fet cap a Espanya. Molts han desaparegut al mar. Sánchez es va reunir amb el president de Gàmbia, Adama Barrow, que personalitza el periple del país cap a la democràcia, en què Espanya va jugar un paper rellevant. Gàmbia va estar dirigida amb mà de ferro (detenció i tortura de dissidents, desaparicions i censura de la premsa) pel tinent Yahya Jammeh, que va prendre el poder en un cop d’Estat el 1994. El 2016 es van celebrar eleccions democràtiques, que va guanyar Barrow amb un 43% dels vots, cinc punts més que Jammeh, que no va acceptar els resultats. Barrow es va refugiar al Senegal. Però l’aliança d’estats africans va enviar 7.000 soldats per restaurar l’ordre, i va forçar la sortida del règim colpista. Espanya va recolzar Barrow i va ser un actor rellevant en la transició des de la presidència del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.

Gàmbia, un micropaís que Espanya va ajudar

L’Estat espanyol va tenir un paper rellevant, des de la presidència del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, en la transició gambiana. El tinent Yahya Jammeh havia pres el poder el 1994.

El més llegit