Catalunya construirà una quarta gran dessalinitzadora a la Costa Brava

El Govern encarregarà la construcció d’una nova dessalinitzadora fixa al nord de la Costa Brava. A més, també s’accelerarà la producció d’aigua regenerada. Mentre no es construeixen les futures potabilitzadores en l’àmbit del Besòs, es traslladarà l’aigua residual depurada d’aquesta zona cap al riu Llobregat per regenerar-la i subministrar-la. Aquestes són les dues grans novetats en matèria de gestió de l’aigua presentades per l’Executiu de Salvador Illa, que es proposa aconseguir que el 70% de l’aigua produïda no depengui dels pantans el 2027. En el dia d’avui, aquesta autonomia respecte als rius i les precipitacions se situa al 30%. "Es tracta d’un nou camí ambiciós per garantir el recurs davant un escenari de menys pluges que preveuen tots els estudis científics", va explicar ahir la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i portaveu del Govern, Sílvia Paneque. En total, per disposar de més aigua s’invertiran 2.300 milions d’euros, dels quals 1.300 ja estaven previstos. Paneque va anunciar que el mes de setembre es firmarà el conveni amb el Ministeri per a la Transició Ecològica per a la dessalinitzadora de la desembocadura de la Tordera, a Blanes (Selva). El calendari per a aquesta infraestructura i per a la planta del Foix (Cubelles-Cunit) es manté i l’horitzó és el 2029. Sobre la dessalinitzadora flotant del port de Barcelona, una mesura prevista per l’anterior Govern d’Esquerra Republicana, l’Executiu encara no ha pres una decisió. "Primer, ens hem centrat en les mesures estructurals, no en les d’emergència", va precisar la consellera. El pla contempla la dessalinitzadora del Prat de Llobregat, ja en funcionament, la de Blanes, la de Cubelles i una quarta estació de tractament d’aigua salada al nord de la Costa Brava. Encara s’han d’encarregar els estudis per decidir on s’instal·larà, però aquesta infraestructura servirà per donar oxigen a la conca del riu Muga i a l’embassament Darnius Boadella (Alt Empordà), que porta mesos amb les reserves baixes. De fet, ja feia setmanes que s’estudiava una solució fixa per resoldre els problemes de proveïment de l’Alt Empordà, on també es mantenen les dessalinitzadores portàtils com a fórmula temporal. L’aixeta del Besòs En paral·lel a la dessalinització, el Besòs és la gran columna vertebral que garantirà la producció d’aigua potable en un futur. Paneque va afirmar que es construiran les dues noves potabilitzadores (una a Montcada i l’altra al Bon Pastor) anunciades mesos enrere. Aquestes dues plantes, que conviuran amb la de Trinitat, gestionada per Aigües de Barcelona, estaran explotades per ATL (Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat). No obstant, per accelerar l’aigua regenerada en l’àmbit d’aquest riu metropolità mentre no s’ultimen aquestes dues infraestructures (no estaran llestes abans de l’any 2030), es construirà una canonada que traslladarà aigua residual tractada del Besòs cap al Llobregat per barrejar-la amb el riu i captar-la a Sant Joan Despí. Així, es podrà proveir Barcelona amb aigua residual del Besòs, però regenerada i potabilitzada al Llobregat. "Una gran quantitat d’aigua prepotable acaba al mar, hem de bombar-la riu amunt per aprofitar-la", afirma Paneque. Una altra acció serà accelerar les millores de la potabilitzadora del Ter (a Cardedeu), la d’Abrera i la de Sant Joan Despí (aquestes dues sanegen aigua del Llobregat). En resum, el Govern d’Illa recull el guant de la planificació hídrica del seu antecessor, però agilitza algunes de les mesures i proposa dues novetats: la dessalinitzadora de l’Alt Empordà i aquest model de regeneració que connectarà el Besòs amb el Llobregat. Xarxa de clavegueram Paneque també va comunicar que la seva conselleria se centrarà, entre d’altres, a trobar respostes al problema de les aigües residuals quan plou abundantment. De manera habitual, l’aigua de la xarxa de clavegueram contamina el medi natural. Per aquesta raó es milloraran les depuradores per evitar que això passi. A les preguntes sobre la possible interconnexió per traslladar aigua de l’Ebre a Barcelona de manera puntual, en cas d’emergència, la consellera portaveu va assenyalar que el Consell Executiu no ha debatut encara sobre aquesta qüestió, al ser una resposta a l’emergència, però no la va descartar. Les decisions sobre aquesta hipotètica infraestructura i la dessalinitzadora flotant de Barcelona queden per a més endavant. Paneque va recordar que, malgrat no estar en emergència, la sequera encara no ha acabat. El Govern va detallar que, a més, s’oferiran noves ajudes als ajuntaments perquè puguin millorar les xarxes de distribució d’aigua i que es treballarà conjuntament amb els consistoris, apostant pel diàleg i l’escolta activa.

Catalunya construirà una quarta gran dessalinitzadora a la Costa Brava

El nou Executiu, que també accelerarà l’aigua regenerada, seguirà part del full de ruta dissenyat per Aragonès i no descarta la interconnexió per traslladar aigua de l’Ebre a Barcelona

El més llegit