L’expedició de pesca del jutge Peinado

La distància entre l’actuació sense complexos de certs jutges en l’actualitat espanyola i la conducta, diguem-ne normal, de fa uns 30 anys, podria mesurar-se, per prendre un exemple, entre dues investigacions en les quals la figura dels presidents de govern estaria presumptament implicada: el GAL i el presumpte cas Begoña Gómez. En la investigació dels Grups Antiterroristes d’Alliberament (GAL), una operació de presumpte terrorisme d’Estat, el llavors president en exercici, Felipe González, va prestar declaració per escrit a l’Audiència Nacional sobre el cas del policia José Amedo, imputat per aquesta acció. Això va ser el 1991. Sis anys més tard, el 1997, el ja expresident González va acudir al Tribunal Suprem a declarar en el cas Filesa de finançament irregular del PSOE. I el Suprem, en el cas del segrest de l’industrial hispanofrancés Segundo Marey, que el GAL va muntar per error, va citar l’expresident González en qualitat de testimoni en el judici oral, el 23 de juny de 1998, en una vista a porta tancada. El jutge Juan Carlos Peinado, titular del Jutjat d’Instrucció número 41 de Madrid, va admetre a tràmit una querella del sindicat Manos Limpias confeccionada amb retalls de diaris i sense aprofundir la investigació, només amb unes quantes declaracions testificals, va decidir citar a declarar en qualitat de testimoni en el presumpte cas de Begoña Gómez, Pedro Sánchez. Com que la dona del president del Govern es va acollir al seu dret a no prestar declaració, Peinado va decidir que podria realitzar una llarga llista de preguntes al seu marit, el president de Govern, per apuntalar les seves troballes sobre el delicte de "tràfic d’influències en cadena" que hauria comès la seva dona. Per això ràpidament després de la conducta de la seva dona, va anar a buscar el marit. No com a president de Govern, sinó com a marit-testimoni. Presentar aquesta doble condició –marit i president– li va permetre al jutge justificar una declaració presencial del marit-president, a qui normalment podia haver-li enviat les preguntes perquè ho fes per escrit. El president va demanar utilitzar aquesta prerrogativa, però el jutge va mantenir la decisió de fer-ho de manera presencial. A La Moncloa, el 30 de juliol del 2024. Sánchez es va acollir al seu dret a no declarar sobre la seva cònjuge. La fiscalia va sol·licitar al jutge, el 3 d’agost, que el vídeo d’aquest acte no es filtrés als mitjans i que per a això no es traslladés a les parts personades en la causa, entre les quals el partit polític Vox perquè, va afirmar, no té "utilitat material i processal". Això va donar lloc a una providència, immediata i escrupolosament filtrada a un mitjà pel jutjat, el 22 d’agost passat, en la qual Peinado discrepa dels fiscals en le fet que el vídeo "no tingui utilitat material o processal". El vídeo dels intervinents "bé pel que contestin o bé pel seu silenci, legítim, com és ben sabut, permet donar lloc a la formació d’inferències, que en el seu cas, en conjunt amb altres elements de caràcter objectiu, amb la finalitat de valorar la possible concurrència d’aspectes integrants de possibles indicis, bé, en sentit inculpatori feia algun investigat, o per contra, en sentit excloent de responsabilitat penal". Aquesta presumpta objectivitat del jutge pretén convertir un dret de defensa en una font de sospita. "Quan un testimoni s’acull al seu dret a no declarar en un procediment contra la seva dona exerceix un dret del qual no es poden extreure ‘conclusions inculpatòries’. I si el contingut de la diligència del 30 de juliol es limita a aquesta negativa, el jutge pot perfectament excloure la divulgació del vídeo, que no aporta res i en canvi, com no se li escapa, pot ser utilitzada com a arma política contra el president del Govern. Els jutges no han d’interferir en política i es deuen a la prudència quan existeixen acusacions personades que són partits polítics i en conseqüència tenen una finalitat indubtable d’utilització política", assenyala un magistrat consultat. Dades personals En efecte, l’article 236 de la llei orgànica del Poder Judicial així ho estableix quan afirma que els jutges i magistrats, els fiscals i els lletrats de l’Administració de Justícia, conforme a les seves competències, podran adoptar totes les mesures que siguin necessàries per a la supressió de les dades personals de les resolucions dels documents als quals puguin accedir les parts durant la tramitació del procés sempre que no siguin necessaris per garantir el dret a la tutela judicial efectiva, sense que, en cap cas, pugui produir-se indefensió. "Les imatges són dades personals la difusió de les quals és innecessària", assenyala el magistrat consultat. Quant a la utilització del silenci com a indici, el jutge sembla confondre el silenci del testimoni per raons familiars o de parentiu amb el silenci de l’acusat per a la seva defensa. "No es condemna per no explicar. Es condemna per uns indicis suficients per construir racionalment una deducció, és a dir, per l’existència d’una prova indiciària, que com a tal no troba al seu torn en el silenci de l’acusat una altra prova que neutralitzi la seva capacitat demostrativa", assenyala una sentència del Tribunal Suprem, Sala Primera, de 1999, presidida pel magistrat Adolfo Prego. El jutge Peinado ja s’ha llançat amb aquesta providència a creuar en la seva breu investigació o expedició de pesca (fishing expedition com anomenen en el dret anglosaxó a les investigacions prospectives). El jutge, doncs, va a buscar l’exposició raonada al Suprem per imputar el marit-president Sánchez. I si el principi constitucional de presumpció d’innocència ja l’hem matat entre tots, dons ara aniquilarem el dret de defensa.

L’expedició de pesca del jutge Peinado

L’actuació sense complexos de certs jutges actuals i el comportament dels mateixos jutges fa uns 30 anys en investigacions amb presidents del Govern presumptament implicats es diferencien en el tracte que va rebre Felipe González i el que rep Pedro Sánchez.

El més llegit