¿Com es gira full en el cas dels Mossos?

Un dels compromisos que més vots li han donat a Salvador Illa procedents de fora de l’electorat socialista ha sigut el de girar full de l’anomenat procés. I aquesta idea l’han recolzat tant sectors que van estar en contra, en el cas dels votants de Ciutadans i del PP, com alguns que li van donar suport, però no han compartit l’obstinació posterior d’alguns dels seus dirigents. La direcció dels Mossos ha estat a l’epicentre des del principi fins al final del procés. Per tant, un dels indicadors principals del compliment del compromís de l’ara president serà el que faci en aquest tema. El model de Núria Parlon L’únic nom que va revelar Illa del seu futur Govern en campanya electoral va ser el de la consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, llavors alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet. La seva experiència en aquesta ciutat la fa doblement apta per a aquest càrrec. Parlon va treure el PSC d’una de les pitjors crisis municipals que ha patit en 40 anys a compte de les malifetes de l’alcalde Bartolomé Múñoz Barto, i de qui gràcies a Parlon i a la seva política ningú se’n recorda a Santa Coloma, on ha aconseguit tres majories absolutes, algunes coincidint amb els moments més baixos de la marca socialista a Catalunya i a Espanya. Parlon és la sensatesa portada a la política. I un dels estendards de la seva gestió ha sigut precisament al camp de la seguretat en què ha combinat una direcció política fèrria de la policia municipal, establint unes prioritats que plasmen la visió que té el socialisme metropolità de la seguretat com una àrea de cohesió social que no es pot regalar a la dreta, amb una punta d’innovació en àmbits com el de la mediació comunitària i la recuperació dels serenos. L’encàrrec, doncs, sembla clar: traslladar a l’esfera de Catalunya el model de Santa Coloma i això passa, en primer lloc, per definir el model de relació de l’esfera política amb l’esfera policial, un terreny pantanós en què els cinc últims consellers han tingut problemes en un sentit o un altre, a mercè d’esdeveniments polítics i judicials. L’impacte del retorn de Trapero En la policia catalana es produeix una circumstància atípica. Només hi ha un agent que ostenta la màxima graduació de major, Josep Lluís Trapero, però que no necessàriament ha d’ocupar el principal comandament operatiu, que és el de comissari en cap i que és el que rep les directrius polítiques de mans del director general de la Policia. Illa va fer un segon anunci en campanya electoral: el major Trapero ocuparà la direcció general de la Policia, és a dir, l’oficial de més graduació no dirigirà l’operativa sinó que transmetrà les directrius polítiques que, segons explica amb brillant claredat el mateix Trapero, s’han de circumscriure a l’àmbit de la seguretat ciutadana i de l’organització del cos, ja que quan actuen com a policia judicial, només han d’obeir els jutges. En aquest esquema falta per veure com queda l’actual comissari en cap, Eduard Sallent, que va optar a aconseguir el grau de major, però el nomenament del qual està paralitzat per un recurs. ¿Qui escriu la nova pàgina? Els Mossos han canviat la seva cúpula en sis ocasions en els últims set anys. Han tingut quatre caps diferents, ja que Trapero i Sallent han repetit en dues ocasions. Es dona la circumstància que dos consellers clau en la carrera de Trapero, Espadaler que el va nomenar comissari en cap i Samper que el va restituir a suggeriment de Puigdemont, formen part del mateix govern que la consellera que l’ha de nomenar i donar-li un poder que no ha tingut cap agent fins avui al ser el responsable polític i l’oficial de més graduació, tret que prosperi l’ascens de Sallent. És molta doncs la confiança que posen en Trapero, bon cap de premsa de si mateix, tant Parlon com Illa per a un encàrrec complicat com és el de girar full a l’última dècada en els Mossos, tips de ser motiu de pugna política, de la mà de qui ha sigut en part protagonista, voluntàriament o no, en un període amb episodis foscos poc coneguts com els casos Bustos i Vilaró.

El més llegit