Les entitats insten el Govern a mantenir l’equip i el pla del Memorial Democràtic

Un dels canvis de nomenclatura en el nou Govern de Salvador Illa és el de la conselleria que assumeix l’exdirigent d’Unió i ara secretari general d’Units per Avançar, Ramon Espadaler, que passa de dir-se Justícia, Drets i Memòria a Justícia i Qualitat Democràtica. Però més enllà d’aquesta modificació, les entitats memorialistes s’han posat en guàrdia, preocupades pel fet que les polítiques de memòria impulsades en la legislatura passada es mantinguin i no pateixin un retrocés. És per això que han enviat una carta al Govern per reclamar que es mantingui el mateix equip i projecte del Memorial Democràtic que ha exercit durant el mandat de la ja exconsellera Gemma Ubasart; almenys fins que el Parlament aprovi la nova llei de memòria, una de les que van quedar a l’aigüera al convocar-se les eleccions. Les principals organitzacions que vetllen per la memòria democràtica a Catalunya –fins ara un total de 34– firmen la missiva, en què asseguren que amb l’anterior consellera i el director del Memorial, Jordi Font, "s’ha intensificat la relació amb les entitats memorialistes i s’han fet avenços en les polítiques públiques de memòria" que demanen que tinguin continuïtat. Fonts de la conselleria d’Espadaler responen que tot just estan aterrant i que aniran analitzant "àmbit per àmbit" el departament, però que, en qualsevol cas, "no es prendrà cap decisió sense haver escoltat abans els diferents responsables i associacions i entitats concernides". En aquests moments, el Govern d’Illa està en plena confecció del sottogoverno, en el qual els socialistes valoren que puguin quedar-se alguns càrrecs sense afiliació política. Font va accedir al càrrec de la mà d’Ubasart, independent en el Govern d’ERC. Rellançar el Memorial Democràtic i blindar-lo dels vaivens a què ha estat sotmès en els seus 17 anys d’existència en funció del govern de torn va ser un dels propòsits de l’anterior Executiu. La trajectòria d’aquesta institució creada l’any 2007, durant el tripartit, ha sigut convulsa. Va ser minoritzada amb les retallades sota el mandat d’Artur Mas –del qual Espadaler va ser conseller d’Interior–, i ha viscut canvis de lideratge, d’ubicació i de conselleria de referència, ja que ha depès d’Interior, de Relacions Institucionals, d’Exteriors i, finalment, de Justícia. Inestabilitat perpètua "Cada vegada que hi ha un canvi de Govern, ho paga el Memorial, i així és impossible planificar i fer un treball ordenat i seriós. Les polítiques de memòria no poden estar subjectes a aquesta inestabilitat perpètua a nivell de programació, recursos i persones", diu Carles Vallejo, president del Consell de Participació del Memorial Democràtic i de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme. La carta de les entitats es dirigeix també al president del Parlament, Josep Rull, per demanar als grups que sigui la primera llei que es discuteixi i aprovi en aquest mandat, perquè la seva tramitació estava molt avançada i comptava amb el suport de tots els grups, a excepció del PP, Vox i Aliança Catalana. Aquesta llei inclou que el Memorial sigui la institució que gestioni totes les polítiques de memòria, entre les quals que aquesta matèria s’inclogui en els currículums educatius en l’ensenyament obligatori i postobligatori, i en l’articulat s’especifica que a la direcció de l’òrgan s’hi accedeixi a través de concurs públic i depengui del Parlament. Però en la transició fins que s’aprovi la norma i operi el nou mode d’elecció, el que demanen les entitats és que l’actual equip es mantingui.

Les entitats insten el Govern a mantenir l’equip i el pla del Memorial Democràtic

La Conselleria de Justícia respon que no prendrà "cap decisió" sense escoltar abans la institució i les associacions

El més llegit