La història mai explicada

El jutge Pablo Llarena va començar amb mal peu la seva etapa en la persecució penal europea de l’expresident Carles Puigdemont, poques setmanes després de ser nomenat magistrat instructor de la causa del procés. El 5 de desembre del 2017, va decidir deixar sense efecte l’ordre europea de detenció i entrega dictada per la magistrada Carmen Lamela, titular del jutjat d’instrucció número tres de l’Audiència Nacional. Segons assenyalava en la interlocutòria d’aquesta data després d’emetre’s l’euroordre, "els investigats semblen haver mostrat la seva intenció de retornar a Espanya, amb la finalitat de prendre possessió i exercir uns càrrecs electius per als comicis als quals s’han presentat recentment" (les eleccions autonòmiques previstes per al dijous 21 de desembre del 2017). Però, matisava Llarena que posteriorment que s’emetessin les ordres de detenció, "s’ha definit que els fets podrien haver-se perpetrat mitjançant el concert de tots els investigats i amb una unitat jurídica inseparable, això és, que la depuració de les diferents responsabilitats penals hagi de ser portada de manera unificada, ja que d’una altra manera podria trencar-se la continència de la causa i conduir el procés a respostes contradictòries i divergents per als diferents partícips". Segons el magistrat, el manteniment de les ordres de detenció no facilitaria l’adequat desenvolupament del procés, "ja que al ser possible que l’Estat requerit (en aplicació dels articles 3 a 5 de la Decisió Marco) denegui parcialment l’execució de les ordres de detenció, es possibilita una restricció del títol d’imputació per als quals es troben escapats, que dificultaria la resposta homogènia que va justificar l’acumulació de les actuacions i introduiria pertorbacions de defensa per als investigats que sí que estan a disposició d’aquest òrgan instructor, els quals podrien ser investigats i enjudiciats per tots els delictes que l’instructor contempla, col·locant-se així el pitjor dret que els que es troben escapats". Ergo: per tots els delictes imputats (sobretot per rebel·lió, el delicte pel qual instruïa la causa). O res. Els fiscals no van recórrer la decisió. Vet aquí que algunes setmanes més tard Puigdemont es va posar a l’abast. Estem en la setmana del 15 de gener del 2018. L’expresident, que es troba a Brussel·les, anuncia un viatge a Copenhaguen per pronunciar una conferència. Puigdemont es trobava a Bèlgica. Un nou fiscal general de l’Estat, el magistrat de la Sala Segona del Tribunal Suprem, Julián Sánchez Melgar, acabava d’assumir, l’11 de desembre, en substitució de José Manuel Maza, mort a Buenos Aires per la complicació d’una insuficiència renal aguda. Els fiscals tenien una setmana per adoptar una decisió: Puigdemont parlaria dilluns 22 de gener del 2017. La FGE va examinar el Codi Penal danès. ¡Eureka! Contenia una tipificació de la rebel·lió similar a la d’Espanya, conseqüència de la seva experiència amb l’independentisme, derivada de la posició que manté Groenlàndia i de la situació de les illes Fèroe. Sánchez Melgar havia dit a l’assumir que el fiscal general de l’Estat actuaria de la manera "procedent", no de la que pogués ser "convenient". I el que resultava procedent, sens dubte, era la reactivació de l’ordre de detenció. La rebel·lió, creien els fiscals, estava a l’abast de la mà. Diumenge al matí dia 21 de gener la FGE, va anunciar en un comunicat que s’aprestava a demanar l’activació de l’euroordre en el cas que es materialitzés el viatge de Carles Puigdemont a Copenhaguen. Els serveis policials de l’Estat es trobaven alerta per a qualsevol informació al respecte. Dilluns al matí 22, al caient de les set del matí, els quatre fiscals de sala de Catalunya (Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Fidel Cadena i Consuelo Madrigal) es van reunir a Fortuny 4, amb el fiscal general de l’Estat a la FGE: Puigdemont havia agafat l’avió a Brussel·les cap a les sis del matí. L’expresident desafiava així la FGE, que havia anticipat públicament la seva petició el dia anterior, diumenge 21. Això no l’havia dissuadit de viatjar. La FGE sol·licitava la detenció i fonamentava l’arrest en la identitat del delicte de rebel·lió a Espanya i Dinamarca. Volia ser detingut El jutge Llarena va rebre l’escrit passades les nou del matí. Poc abans del migdia, el jutge ja tenia la seva interlocutòria a punt: Llarena rebutjava reactivar l’euroordre. La idea nova del jutge: Puigdemont volia que el detinguessin. Cal apuntar que si bé Ciutadans havia guanyat les eleccions autonòmiques del 21 de desembre del 2017 convocades per Mariano Rajoy, Junts (34%), ERC (32%) i CUP (4,45%) van aconseguir reeditar la majoria independentista. Llarena, precisament, es va basar en un diagnòstic politicojurídic per rebutjar la petició de l’euroordre.

El més llegit