Dotze carpetes per al president

El Govern de Salvador Illa ja ha pres possessió i avui el president oficiarà la seva primera reunió del Consell Executiu amb els seus 16 consellers. Un gabinet transversal, amb més dones que homes, en què combina el poder municipal del PSC amb el fitxatge de càrrecs d’ERC i ex de CiU. EL PERIÓDICO radiografia 12 dels reptes que tenen al davant cada un dels nous titulars de les conselleries. EDUCACIÓ. La tasca principal i més dificultosa és la de remuntar els nivells de lectoescriptura i de matemàtiques de l’alumnat català, que van sortir molt malmesos tant a l’Informe Pisa 2022, com a l’estudi PIRLS de comprensió lectora o en les últimes competències bàsiques de primària i d’ESO. Les dades canten: els alumnes de 4t d’ESO de Catalunya obtenen 469 punts en competència matemàtica, una xifra inferior a la mitjana espanyola (473), de la UE (474) i de l’OCDE (472). Amb 507 punts en l’últim PIRLS, Catalunya obté de les pitjors notes d’Espanya. Un altre dels reptes és desplegar el decret d’escola inclusiva, dotant-lo de pressupost, incrementar els recursos per a salut mental, remuntar l’ús del català, impulsar les aules d’acollida i acabar amb la segregació. Sense oblidar l’esperat decret d’orientació que permeti reduir l’abandonament escolar. Helena López SANITAT. Els pròxims anys es jubilaran a Catalunya uns 9.000 metges per als quals no hi ha recanvi. Fer-hi front és el principal repte que el nou Govern tindrà al davant en matèria de sanitat. Falta personal sanitari, mentre que la població, cada vegada més envellida, necessita més cures. Però, a més, el Govern també haurà de fer front a l’augment de les llistes d’espera com a conseqüència de les retallades que hospitals i CAP de l’Institut Català de la Salut (ICS) viuen aquest estiu. La reducció de l’activitat i de personal, característica de cada estiu a causa de les vacances, està sent més gran aquests mesos, la qual cosa impactarà directament en les llistes d’espera. Un altre dels reptes del futur Govern serà destinar el 25% de la Conselleria de Salut a l’atenció primària. Els últims anys s’ha augmentant el pressupost dels CAP, però encara no s’ha arribat al 25% que recomana l’OMS. Beatriz Pérez SEQUERA. El Govern haurà de seguir amb el peu a l’accelerador de la creació d’infraestructures per fer front a les futures crisis hídriques. De fet, si la tardor és seca, les restriccions tornaran el gener del 2025. Així, l’Executiu trobarà sobre la taula documents que contemplen plans per no dependre el 2030 de l’estat dels embassaments. La fórmula és augmentar la potabilització i la regeneració. Hi ha obres ja en marxa, però d’altres requeriran el vistiplau del Govern, entre les quals, la de redoblar la potabilització d’aigua al Besòs. Els diners per a les dues noves potabilitzadores no estan assegurats. Un altre assumpte a afrontar és com s’executarà la regeneració d’aigua en aquest riu. Implementar la llei de residus i el decret de qualitat de l’aire, impulsar l’Agència de la Natura i accelerar l’aposta per les energies renovables, són altres reptes sobre la taula climàtica. Guillem Costa SEGURETAT. Una de les incògnites a Interior és si el nou Govern mantindrà l’estructura policial actual. Durant la campanya, Illa va anunciar que apostaria per restituir el major Josep Lluís Trapero al capdavant dels Mossos, una decisió que genera tibantors amb l’actual cúpula policial que encapçala el comissari en cap, Eduard Sallent. En l’àmbit de la seguretat, els reptes passen per reforçar unitats de seguretat ciutadana, com els antiavalots, tenint en compte la gran quantitat de turisme que arriba. També passa per acabar amb la multireincidència i garantir la presència policial en esdeveniments massius com concerts o festes majors. En qüestions de trànsit, el repte és continuar reduint la taxa de morts a la carretera. Germán González DRETS SOCIALS. Un de cada quatre catalans és pobre, una taxa que supera el 30% entre els menors, i la pobresa severa ja afecta l’11% de catalans, xifra rècord. És el principal problema amb què haurà de bregar Drets Socials. Fa anys que els governs no aconsegueixen rebaixar l’estadística. Les rendes socials no arriben als que ho necessiten (menys del 20% de pobres extrems), així que s’hauran de canviar els criteris perquè els que les necessitin puguin accedir a les ajudes socials. Un altre dels grans temes és l’atenció als dependents. Catalunya, que lidera les llistes d’espera de les ajudes públiques, haurà de buscar la fórmula per augmentar la qualitat del sector de les residències, evitar la fuga de treballadors i la precarietat laboral, pagar el cost real del servei i comandar la integració sanitària dels geriàtrics. Elisenda Colell FEMINISMES. Divuit dones han mort assassinades per les seves parelles a Catalunya el 2024, la xifra més alta de la sèrie històrica. A més, cinc menors han mort assassinats pels seus pares en quatre mesos, una xifra inèdita. ¿Què està passant? ¿Com aturar aquesta sagnia? ¿Com protegir les dones i els seus fills? Serà una de les primeres tasques a abordar per la Conselleria de Feminismes. Avançar cap a la plena igualtat i la no-discriminació amb recursos, traslladar de manera efectiva l’educació amb perspectiva de gènere a les escoles, mentre que combatre el negacionisme masclista i la lgtbifòbia seran altres dels reptes. Montse Baraza CONCERT ECONÒMIC. En matèria econòmica, el principal repte és el finançament. El Govern haurà de desplegar l’acord "singular" per a Catalunya, que ha de començar el 2026 amb la gestió, recaptació, liquidació i inspecció de l’IRPF. L’objectiu és que ll’Agència Tributària de Catalunya recapti 60.000 milions, en comptes dels 30.000 actuals i els tot just 4.900 milions que gestiona per tributs propis i cedits. Els impostos de successions i patrimoni es mantindran en els seus nivells actuals, però es preveu rebaixar l’IRPF a les rendes de menys de 35.000 euros a l’any. Agustí Sala INFRAESTRUCTURES. Un altre dels grans reptes del Govern serà el desplegament del traspàs de Rodalies. Després del compromís d’injectar 1.000 milions per millorar el servei, que ha de començar amb la R-1 a través d’una empresa mixta entre les dues administracions. En el tema aeroport, sense esmentar la polèmica paraula "ampliació", hauran de reprendre’s els treballs de la comissió tècnica per explorar un model que li permeti "guanyar capacitat" amb noves connexions intercontinentals. I compatibilitzar-ho amb el compromís que la Generalitat participi en la gestió de la infraestructura. Tot i que no es rebutja el projecte del Hard Rock, ara s’aposta per la modificació de la llei del Consorci Intermunicipal de Vila-seca i de Salou per recuperar que el tipus impositiu dels casinos sigui del 55% i no del 10% actual. És un canvi que podria desincentivar els impulsors del complex. A. S. CULTURA. El repte principal és el de reprendre el camí del creixement pressupostari que va quedar interromput amb l’avanç electoral. En campanya, tant els socialistes com ERC es van mostrar partidaris de destinar al Departament de Cultura el 2% del total del pressupost ja el 2025, un objectiu que suposaria un gran salt endavant (aquest any, la xifra amb prou feines arriba a l’1,5%). Si es produeix aquest augment, serà més senzill tirar endavant projectes com l’aprovació i el desplegament de la llei de drets culturals és potser el cas més paradigmàtic, però hi ha també altres iniciatives pendents, com la llei de mecenatge, la llei de patrimoni cultural, les mesures d’impuls a l’audiovisual català i la posada en marxa d’equipaments com la Catalunya Media City, el Centre de Cultura Digital i la Casa de les Lletres. Rafael Tapounet LLENGUA. Les polítiques de defensa del català constitueixen un dels pilars de l’acord de legislatura entre el PSC i ERC. Els socialistes han accedit a la pretensió dels republicans de crear una conselleria lingüística específica amb un pla d’acció transversal sobre el conjunt de les polítiques del Govern. També s’han compromès a impulsar, en els 100 primers dies de mandat, un ambiciós Pacte Nacional per la Llengua, amb una dotació pressupostària de 200 milions d’euros, per mirar de revertir la pèrdua de terreny del català com a llengua d’ús habitual, especialment entre les generacions més joves. Així mateix hi ha acord per defensar la vehicularitat del català a l’ensenyament no universitari, amenaçat els últims anys per diverses sentències judicials. R. F. ESPORTS. L’1% del pressupost és una de les grans reivindicacions del sector des de fa anys. Actualment, la inversió en matèria esportiva ronda el 0,17%. L’aposta per l’esport femení és innegociable. El creixement exponencial, a més de l’adherència de la població femenina a l’esport, obliguen el nou Govern a continuar transformant la legislació i continuar contribuint a construir espais on les dones puguin crear referents. I cal trobar cabuda a les grans cites esportives mentre es respecta el teixit de l’esport popular. Laia Bonals EXTERIORS. El nou Govern haurà de desplegar la llei que contempla que Catalunya compti amb un cos de funcionaris propi a l’estranger per reafirmar la presència internacional i mantenir i ampliar la xarxa de delegacions. Durant els anys més convulsos del procés aquestes ambaixades van ser molt qüestionades pel mateix PSC, però ara Salvador Illa es compromet a mantenir el pla executat fins ara i a fomentar la seva activitat. Els socialistes, a més, hauran de promocionar la participació de la Generalitat en organismes i agències internacionals per propiciar avantatges en l’activitat econòmica. Gisela Boada

El més llegit