Hi ha dues alternatives: la primera és que una sèrie catastròfica i antidemocràtica de complicitats hagi permès a un pròfug anunciar una cita al carrer, parlar públicament i fugir del país sense ser importunat. Això demostraria l’existència d’un autèntic contuberni polític de prevaricació que hauria posat en dansa a instàncies que van des de Moncloa a la Guàrdia Urbana de Barcelona, convertint l’Estat de dret a Espanya en una enganyifa. La segona opció, que és la que un prefereix creure, és que a la policia efectivament se li hagi escapat Carles Puigdemont, malgrat els seus agosarats esforços per mirar de capturar-lo amb l’operació Gàbia.