Després del sí d’ERC, ¿què?

El PSC i ERC han arribat a un preacord articulat entorn de quatre eixos –la resolució del conflicte polític, un nou model de finançament, el reconeixement de Catalunya com una nació amb llengua pròpia i voluntat de projectar-se al món i les polítiques públiques– que permetrà la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat. Aquest acord va ser avalat a principis de setmana per la direcció de la formació republicana i finalment la militància del partit a través d’una consulta a la qual es van comprometre els seus dirigents i que es va celebrar ahir amb una participació superior al 77% que va donar el seu beneplàcit tot i que per la mínima, ja que els vots favorables no van superar el 53% davant el 44,8 en contra. La divisió interna a ERC és molt notable, amb grups opositors mobilitzats pel no a l’acord, circumstància que ajuda a explicar per què Oriol Junqueras, que aspira a ser novament president del partit, s’hagi limitat a expressar el seu respecte per l’acord però hagi evitat posicionar-s’hi a favor o en contra. Malgrat tot, el primer obstacle intern està salvat, però el desenllaç encara no està escrit, a l’espera que les joventuts d’ERC, crítiques amb l’acord, decideixin aquest cap de setmana, en un consell nacional extraordinari i al marge de la decisió de les bases, el sentit del vot de la seva diputada, Mar Besses. D’ella depèn ara que Illa sigui investit, ja que el seu vot és el que permet al bloc d’esquerres tenir la majoria absoluta al Parlament de Catalunya una vegada que els Comuns també hagin donat el vistiplau a l’acord amb el PSC. No obstant, sembla poc probable que es produeixi una ruptura de la disciplina de vot i que les joventuts, a hores d’ara, puguin fer descarrilar la investidura. Una vegada que Salvador Illa hagi reunit els vots necessaris i, per tant, existeixi un candidatviable a president de la Generalitat, el president del Parlament, Josep Rull, no hauria de demorar la convocatòria del ple d’investidura i molt menys condicionar la data a les vel·leïtats de Carles Puigdemont, l’altre candidat amb aspiracions, però sense suports. Una hipòtesi que no és descartable, atesa la tendència de Junts per Catalunya d’instrumentalitzar les institucions, i més si es té en compte que l’expresident s’ha compromès a tornar a Catalunya per al debat d’investidura. L’ordre d’empresonament que pesa sobre ell amenaça de restar protagonisme a Salvador Illa en la seva investidura, però difícilment el retorn de Puigdemont evitarà que en pocs dies s’obri una nova etapa a Catalunya amb un socialista al capdavant del Govern, encara que des de Junts i l’ANC traslladin molta pressió a l’independentisme. A partir de llavors, el repte del nou president serà posar en marxa un Govern capaç de superar més d’una dècada de procés i molts anys de paràlisi, i esforçar-se per complir amb els termes de l’acord aconseguit, tot i que alguns dels punts, en especial el més polèmic, el finançament singular, no només dependran d’ell, dels seus socis parlamentaris i d’un PSOE molt dividit al respecte, sinó també de Junts, que està en hores baixes, desallotjada del poder i amb la carpeta judicial de Puigdemont –i altres dirigents i quadros– encara pendent de resoldre. Així, tot i que res del que faci Junts impideixi a Illa ser investit i poder governar, sí que pot condicionar el compliment els aspectes dels acords que han de passar pel Congrés i, amb això, la pròpia continuïtat del Govern central.

Després del sí d’ERC, ¿què?

L’ordre d’empresonament que pesa sobre Puigdemont amenaça de restar protagonisme a Illa en la seva investidura, però difícilment el retorn de l’expresident evitarà que en pocs dies s’obri una nova etapa a Catalunya.

El més llegit