Sánchez recorre a l’Advocacia de l’Estat per querellar-se contra Peinado

El president del Govern, Pedro Sánchez, ha recorregut a l’Advocacia de l’Estat per presentar una querella al Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) per prevaricació contra el jutge Juan Carlos Peinado, que investiga la seva dona, Begoña Gómez. La querella explica que el querellant és el president del Govern d’Espanya, al considerar "ofesa la institució que dirigeix pel delicte presumptament comès", de manera que l’escrit l’ha redactat l’Advocacia General de l’Estat i, en concret, l’advocada de l’Estat en cap de Penal, Zaida Isabel Fernández Toro. Sánchez es va acollir ahir davant el jutge Juan Carlos Peinado al seu dret a no declarar en relació amb la seva dona, Begoña Gómez, previst en l’article 416 de la llei d’enjudiciament criminal. El magistrat va arribar a la Moncloa a les 10.21 hores en un vehicle Renault Clío de color blau. I després es va traslladar a les dependències on va pretendre interrogar el líder de l’Executiu. Segons l’advocat de Begoña Gómez, l’exfiscal i exministre del PSOE Antonio Camacho, la declaració va durar "exactament dos minuts". Es va desenvolupar en un despatx habilitat a l’efecte. "Per sa senyoria s’ha preguntat al president si tenia alguna relació amb algun dels investigats. Ell ha manifestat, evidentment, que és el cònjuge de la meva representada. A partir d’allà li ha preguntat si s’acollia a la dispensa de no declarar. Ha dit que sí", va relatar el lletrat. L’escrit de l’Advocacia de l’Estat, de 35 pàgines, es remet als articles 409 i 406 de la llei orgànica del poder judicial per justificar la interposició de la querella contra el jutge o magistrat que consideri que "ha realitzat, en el exercici del seu càrrec, un fet que pot ser constitutiu de delicte o falta", perquè s’investigui. En aquest cas, l’opció triada va ser la de presentar directament una querella en comptes d’acudir a la fiscalia perquè determini si els fets són constitutius de delicte i s’ha d’interposar. Delicte de prevaricació Els Serveis Jurídics de l’Estat argumenten que el magistrat va poder cometre un delicte de prevaricació, al dictar a posta una decisió que consideren injusta. Es basen en la interlocutòria del magistrat amb què va rebutjar un dels recursos de Begoña Gómez, en què li assenyalava que "els fets objecte d’investigació, són tots els actes, conductes i comportaments, que s’han portat a terme, per la investigada, des que el seu marit és el president del Govern d’Espanya que es contenen en la denúncia inicial, amb exclusió" dels contractes adjudicats per Red.es a les empreses de l’empresari Carlos Barrabés a través d’una UTE, ja que es van remetre a la Fiscalia Europea. El text afirma que, "deixant de banda l’aparent inconcreció i generalitat amb què es defineix l’objecte d’aquella causa, el magistrat instructor, en definitiva, vincula i concreta la presumpta activitat delictiva de la investigada a les esmentades diligències prèvies seguides al Jutjat d’Instrucció número 41 de Madrid, a la condició professional, que no personal, de l’ara querellant; des d’un punt de vista cronològic, cosa que resulta determinant a l’hora de definir què investiga –per etèria o àmplia que sigui la descripció–, són els fets que es van produir des que el marit d’aquella és el president del Govern". És a dir, que "no s’investiguen actes abans d’arribar a la Presidència, tot i que ja estiguessin casats" Sánchez i Gómez. La querella de l’Advocacia argumenta que la "delimitació tan abstracta" de les diligències en què s’investiga Begoña Gómez "pressuposa, al no constar un mínim indici que ho suporti, una conjectura que desprestigia i genera un descrèdit gratuït a la institució que representa" Pedro Sánchez, com a president del Govern. "La mateixa delimitació de l’objecte del procés feta pel querellat ha determinat la condició de president del Govern com un fet inescindible de les possibles diligències probatòries que poguessin practicar-se en la causa. I, per tant, aquesta mateixa condició serà la que imposi que, en les diligències sumarials que puguin afectar el titular de la Presidència del Govern, es guardi el necessari respecte de les garanties i especialitats processals que la llei d’enjudiciament criminal imposa per a aquest peculiar tipus de diligències sumarials", cosa que no s’ha fet, al no permetre-li declarar per escrit. Sánchez també es remet a la providència en què el magistrat acordava prendre-li declaració com a testimoni, en què es referia a un presumpte delicte de "tràfic d’influències en cadena". Considera que Peinado en aquesta resolució judicial "va ometre de manera conscient i deliberada les garanties processals pròpies de la declaració testifical del president del Govern", a l’especificar que havia de ser presencial al palau de la Moncloa i no per escrit. La querella, que s’ha presentat tot just comparèixer davant el magistrat, es permet avançar que "el destí" de la gravació de la compareixença es veurà "de segur ben aviat", en una referència tàcita al fet que les acusacions proporcionaran les imatges de Sánchez davant el jutge, tot i que la compareixença només hagi durat un parell de minuts.

Sánchez recorre a l’Advocacia de l’Estat per querellar-se contra Peinado

La denúncia apunta a «una conjectura que desprestigia i genera un descrèdit gratuït» al Govern / El president s’acull davant el jutge al seu dret a no declarar pel cas de la seva dona

El més llegit