Calla, bonica

Sí, calla. No és la teva veu, el que volem de tu. Encara que clami pels drets humans. Encara que remeti a ressons llunyans. Paraules que van néixer en paisatges trufats d’oliveres i símbols. Massa símbols. Sempre sobren quan es converteixen en obstacles. Quan ofeguen els camins i impregnen la terra de sang. Adidas va anunciar la reedició d’un dels seus models mítics, les SL 72, per als Jocs Olímpics de París. Aquestes van ser les sabatilles que es van utilitzar en els Jocs de Múnic 72. Una cita olímpica que va esdevenir sagnant quan un comando palestí del Setembre Negre va segrestar i va assassinar diversos esportistes de la delegació israeliana. L’organització terrorista demanava l’alliberament de més de 200 presos palestins. L’operació de rescat va resultar un desastre i van acabar morint tots els ostatges, un policia i cinc dels vuit terroristes. Fa unes setmanes, Adidas va llançar una campanya per publicitar les sabatilles i va contractar diversos famosos. Entre rapers i influencers hi havia la model Bella Hadid. I les xarxes van començar a bullir. El pecat de Hadid: tenir un pare palestí i haver recolzat de forma continuada els drets del poble palestí. Un suport que no havia decaigut en l’actualitat, al contrari de tantes personalitats públiques nord-americanes que callen davant l’atrocitat de la guerra de Gaza. Adidas va ser titllada d’antisemita i la marca, acovardida, va decidir prescindir de Hadid. Immediatament, la seva acció va provocar un boicot propalestí. És el que passa quan les decisions econòmiques, polítiques o socials se sotmeten a l’arbitrarietat del vent digital. La defensa dels drets humans està patint una campanya de fatxenderia per part del Govern d’Israel. L’acusació d’antisemitisme recau sobre qualsevol que alci la veu contra una guerra que ja ha acabat amb la vida de 39.000 gazians. D’aquests, 15.700 són nens. Netanyahu practica una política d’extermini a Palestina i fa anys que lamina la democràcia israeliana. Mentrestant, bona part de la comunitat internacional calla, consent i es converteix en còmplice del seu deliri autoritari. Que el seu Govern estigui cometent un genocidi sobre Gaza no converteix tots els israelians (ni tots els jueus) en assassins. Tampoc la massacre perpetrada per Hamàs estén la culpa a tots els palestins. I vet aquí que tenim una model nascuda a Washington (1996), de mare holandesa i pare palestí. Una jove que va créixer gronxada pels relats d’un passat truncat a Palestina. D’un avi professor d’anglès a la Universitat de Jerusalem, d’una casa a Natzaret, d’una vida acomodada... i d’una fugida precipitada quan el seu pare era un nadó. La memòria familiar afirma que descendeix de Zahir al-Umar (1690-1775), un governant àrab tolerant amb les minories religioses i que va encoratjar la immigració de cristians i jueus al seu domini. Els Hadid també asseguren que, abans de ser expulsats de Palestina, van acollir durant dos anys una família jueva refugiada polonesa: "Van ser els nostres convidats fins que ens van convertir en refugiats i ens van fer fora de casa nostra", va afirmar el pare de Bella en una publicació a Instagram. Avui, aquest nadó que va fugir en braços de la seva mare a cavall d’un burro és un multimilionari promotor immobiliari als EUA. Entre les seves gestes hi ha haver guanyat un combat empresarial a Donald Trump. Del seu matrimoni amb la model holandesa Yolanda Hadid en van néixer tres fills: Jelena (Gigi), Isabella (Bella) i Anwar. Tres germans models Tots tres germans són models. I tots tres parlen obertament de la seva fe. Bella s’ha convertit en una icona internacional, també per a milions de joves musulmans que hi veuen una persona potent i lliure amb qui identificar-se. La seva imatge de portada del Vogue Arabia el 2017 (al setembre, el mes més important per a les revistes de moda) va ser determinant. Un altre moment de gran rellevància en la seva carrera va ser la desfilada de Coperni a París el 2022. Quan va aparèixer a la passarel·la gairebé despullada i, durant nou minuts, li van ruixar el cos amb una substància (tela en aerosol) que es va assecar a l’acte i va crear un vestit blanc impactant. Adidas no només ha cedit al xantatge; ha situat Hadid en el bàndol de la violència. D’alguna manera, l’ha vinculada a un acte de terrorisme. La model ha anunciat que pensa prendre mesures contra la marca esportiva. La seva veu continua indestructible. I això, entre tanta coacció, no deixa de ser una victòria.

El més llegit