L’home del vent

Èol, el senyor dels vents, va prometre ajudar Ulisses. Ell s’encarregaria que les veles del vaixell el conduïssin a casa. Però, per arribar sa i estalvi, s’havia de guardar d’obrir un odre de pell de bou que li entregava. Durant nou dies i nou nits, l’heroi grec es va mantenir despert. Però, quan ja es distingien les costes d’Ítaca, va caure adormit. Els seus homes, curiosos, van obrir el sarró. A l’instant es van desfermar els vents que van allunyar el vaixell del destí i va començar l’odissea d’Ulisses. Trigaria deu anys a tornar a Ítaca. El 30 d’octubre del 2017 va començar la vida errant de Toni Comín (Barcelona, 1971). El mateix mes de l’1-O, el que va desencadenar el 155. Aquest heroi particular del procés va triar Lovaina (Bèlgica), a mitja hora de Brussel·les, per instal·lar-se. Tot i que, en realitat, el seu periple va començar molt abans. D’illa en illa, de partit en partit, el nostre home va saber navegar com ningú per l’agitada política catalana del segle XXI. El vent, sempre a favor dels seus moviments. Que Comín estava destinat a la política ja semblava xiuxiuejar-ho el seu bressol. El seu pare va ser l’històric líder del PSUC Alfons Carles Comín, pensador i polític, comunista i cristià. El seu avi, Jesús Comín, va ser un destacat carlí que va recolzar el cop d’Estat franquista. Desafortunadament, Toni també va patir una herència més funesta que la política. Si Jesús va morir quan el seu fill Alfons tenia cinc anys, el polític comunista també va deixar orfe el seu fill amb nou anys. Comín va estudiar Filosofia i Lletres, Ciències Polítiques i la carrera de piano. Va ser professor d’ESADE fins al 2017. La seva entrada al Parlament va arribar de la mà de Pasqual Maragall el 2004, amb la plataforma Ciutadans pel Canvi. Al no poder exercir de diputat més de dues legislatures (ho impedien els estatuts de la plataforma), es va afiliar al PSC. Però el procés sobiranista anava prenent força i Comín aviat es va deixar gronxar pels aires independentistes. Va abandonar als socialistes dos dies després que Ernest Maragall. Tots dos van acabar en l’òrbita d’ERC. El 2016, va entrar al Govern de Carles Puigdemont com a conseller de Salut. Nova parada. Brillant i empàtic per a alguns, superb i il·luminat per a d’altres, vehement per a tothom. Va arribar al càrrec anunciant grans plans i ambicioses refundacions, també afirmant que la independència "permetria recuperar els 1.000 milions que necessitem per acabar amb les llistes d’espera". La promesa no va resultar massa esperançadora per a aquesta cua infinita de pacients, víctimes de les tisorades d’Artur Mas. Van passar 21 mesos, la sanitat va empitjorar i la independència no va arribar. Instal·lat a Bèlgica, el verb entusiasta del polític no va desistir i el va aplicar a la seva carrera com a eurodiputat. No han sigut anys fàcils. La seva parella i la seva petita filla adoptiva van decidir acompanyar-lo i abandonar Barcelona. El seu germà Pere i la seva mare van morir durant aquests anys, tots dos es van traslladar a la ciutat belga per morir envoltats de tota la família. Però no són els únics moments durs que li ofereix la particular odissea de Comín. Consell de la República Com aquells mariners que van obrir el sarró d’Ulisses i van alliberar els ánemi, a Comín se li està complicant el retorn a casa just quan semblava que la costa ja s’entreveia a l’horitzó. Ratificat com a eurodiputat en les últimes eleccions, la Junta Electoral Central l’ha deixat sense la seva acta per no presentar-se personalment a Espanya per recollir-la. A més, el Tribunal Suprem ha declarat que no considera amnistiable el delicte de malversació de cabals públics de què se l’acusa. I, per si no fos prou, el seu comportament està qüestionat pel Consell de la República. Per als despistats, el Consell és aquell artefacte de Puigdemont que va néixer "com un espai lliure del 155 i lliure del Regne d’Espanya. Una entitat 100% finançament privat, però que actua amb el mandat de l’1-O, amb la idea de vestir la República", explicava una entusiasta Pilar Rahola al programa FAQS (TV3) el 2018. Augurava que seria recolzada per un milió de persones. La idea en va reunir poc més de 100.000. La quota anual és de 10 euros. La tempesta s’ha desfermat a l’acusar-se Comín (vicepresident del Consell) de passar factures de despeses personals a l’entitat. Entre les quals, les vacances de Setmana Santa del 2023 a Paçà (França). En la volàtil política catalana, els afectes i desafectes venen i van segons el vent dels interessos. El pròxim destí de Comín encara no està escrit.

El més llegit