Els cartells contra Maragall agreugen la crisi d’ERC i posen Sabrià en el focus

Per si no tingués ja diversos fronts oberts, ahir ERC va sumar un nou incendi a la seva llista de problemes. Segons va publicar el diari Ara i després va confirmar el mateix partit, els cartells polèmics que es burlaven de l’Alzheimer de l’expresident Pasqual Maragall que van aparèixer el març del 2023 a diverses seus de la formació van sortir de dins d’ERC. És a dir, va ser una operació de falsa bandera: algú del partit va donar l’ordre de col·locar-los per donar notorietat pública a Ernest Maragall –germà de l’expresident i llavors candidat republicà a l’alcaldia de Barcelona–, ja que les enquestes no li somreien. L’assumpte ha agreujat la crisi interna i ha posat en el punt de mira diversos càrrecs republicans, com Sergi Sabrià, la mà dreta del president de la Generalitat i viceconseller del Govern. El partit va assenyalar que el responsable únic de la col·locació dels cartells va ser un militant que va actuar per compte propi i amb l’ajuda de tres persones més. Un militant que, a més, tenia una relació "laboral" amb l’organització que va quedar extingida després de confessar els fets. L’encarregada ahir de donar explicacions va ser la portaveu dels republicans, Raquel Sans. Ella va assegurar que va ser el mateix militant el que ho va comunicar tot al partit després d’obrir-se una investigació judicial sobre el tema davant la denúncia de Maragall. També va manifestar la "condemna rotunda" d’ERC als fets, va demanar disculpes a Maragall i a totes les persones amb familiars que pateixen aquesta malaltia i va anunciar l’obertura d’una investigació interna contra el militant per depurar responsabilitats. No va voler revelar la identitat del militant que va executar l’acció. No obstant, no tot és tan senzill. La investigació periodística assegura que es va pagar per aquesta operació i cita tres noms vinculats als fets i el paper dels quals genera suspicàcies: el director de comunicació d’ERC, Tolo Moya; el llavors secretari de comunicació, Marc Colomer, i el llavors director de l’Oficina del president de la Generalitat, Sabrià. El que se sap és que els tres van tenir coneixement de l’autoria de l’assumpte poc després de produir-se i que van tenir contacte amb el militant. El dubte és si tenien coneixement previ o van donar algun tipus d’instrucció. Tots ho neguen. El nom més sensible en aquest assumpte és el de Sabrià. Durant anys va ser el màxim responsable de comunicació i estratègia del partit i el 2021 va saltar al Govern per convertir-se en la mà dreta del president de la Generalitat, Pere Aragonès, que, a més, el gener passat el va ascendir a viceconseller de l’Executiu català. Des del Palau de la Generalitat el defensen. Fonts de l’entorn d’Aragonès asseguren que el president no té dubtes que els cartells de Maragall "no tenen res a veure amb la manera de fer del partit" ni del Govern. "El president està francament dolgut i en contacte amb l’Ernest", afegeixen. Consultat per aquest diari, Sabrià va preferir no fer declaracions. L’estructura paral·lela El problema és que la mateixa investigació periodística assegura que l’assumpte dels cartells de Maragall va ser ideada des d’una estructura paral·lela que actua a l’ombra d’ERC i que anomenen "la B". També afegeix que tant Sabrià com Colomer estaven al corrent de la seva existència. Moya també, però que només actuava com a intermediari. Sabrià i Colomer han negat conèixer que existia aquesta estructura. Tot aquest embolic ha agreujat la crisi interna que pateix el partit des de la patacada en les eleccions catalanes i que enfronta pel control de la formació un sector liderat per la secretària general, Marta Rovira, i un altre per l’exlíder de la formació, Oriol Junqueras. Sabrià i Colomer estan adscrits a la facció de Rovira, mentre que a Moya se l’associa a la facció de Junqueras. Les dues parts es culpen dels fets i s’acusen d’utilitzar el cas per desgastar-se. Junqueras es va encarregar de fer notar que l’assumpte dels cartells es pot llegir en clau interna. La qüestió és que la portaveu del partit va assegurar que tant l’exlíder d’ERC com Rovira van tenir "coneixement dels fets" en el moment en què el militant va confessar. Junqueras ho va negar rotundament. En un apunt en la xarxa social X es va manifestar així: "Vull deixar ben clar que mai he tingut coneixement dels fets que s’han fet públics avui". El fins fa un mes líder d’ERC es va declarar "sorprès i decebut" i va assegurar que demanarà al partit que arribi "fins al fons de la qüestió". Tot i que no ho pugui afirmar explícitament, Junqueras considera que des de l’aparell d’ERC, controlat per Rovira, intenten fer-lo partícip del problema i de l’ona expansiva que pugui generar en els pròxims dies quan, assegura, ell no sabia res. Des del rovirisme recorden que va ser president d’ERC fins al 10 de juny. És difícil dilucidar a qui l’assisteix la raó. Sigui com sigui, a Esquerra li creixen els problemes i a aquest últim no li serà fàcil donar-li carpetada.

Els cartells contra Maragall agreugen la crisi d’ERC i posen Sabrià en el focus

El partit admet que la campanya de burles del març del 2023 entorn de l’Alzheimer que pateix l’expresident de la Generalitat va sortir de les seves files

Els republicans obren una investigació interna

Junqueras va negar tenir coneixement dels fets, en contra del que va dir la portaveu de la formació

El més llegit