Rull encara un Parlament amb múltiples fronts

Superada l’aturada electoral, el Parlament ha començat a recuperar la normalitat que va perdre amb la convocatòria anticipada dels comicis, després de l’elecció de la Mesa i del seu nou president, Josep Rull. És una incògnita si la legislatura començarà a caminar o si bé la incapacitat dels partits per arribar a acords acabarà en una repetició electoral. Però, sigui com sigui, Rull ja s’ha trobat a sobre de la taula amb múltiples carpetes pendents. Més enllà de la investidura, haurà d’abordar com gestiona el vot telemàtic dels diputats de Junts Carles Puigdemont i Lluís Puig, que ha sigut anul·lat pel Tribunal Constitucional; la regularització de les dietes i el cordó sanitari a l’extrema dreta de Vox i Aliança Catalana. Aquests són els seus set deures principals. La investidura. La primera gran decisió que haurà d’afrontar és la designació d’un candidat a la investidura. Rull ho ha de fer dins els 10 dies hàbils posteriors a la seva elecció. Per aquesta raó, iniciarà dimarts i finalitzarà dimecres la ronda de contactes amb tots els grups parlamentaris per explorar possibles candidats i valorar els seus suports. Salvador Illa i Puigdemont han mostrat interès a postular-se, però podrien decidir no fer-ho si no tenen els suports amarrats, cosa que portaria Rull a convocar un ple per constatar l’absència d’un aspirant i activar el compte enrere. Fins al 25 d’agost hi hauria temps per investir un diputat com a president. El vot telemàtic. Una altra de les qüestions és el vot dels diputats que resideixen a l’estranger. És el cas de Puigdemont, Puig i Ruben Wagensberg, tot i que aquest últim cas resulta una cosa diferent perquè es troba de baixa mèdica. Es tracta d’un assumpte espinós, que ja va ser polèmic durant l’anterior legislatura, i que va generar una especial controvèrsia durant el ple de constitució de la Mesa, després de l’anul·lació del vot telemàtic per part del TC. De moment, Rull ja ha anunciat que continuarà comptabilitzant els seus vots, però per poder regularitzar-ho la millor opció seria reformar el reglament. Abans de la convocatòria anticipada d’eleccions s’estava treballant en un text, a proposta d’ERC i de la CUP, però és potestat dels grups reprendre’l. Vox i Aliança Catalana. Durant la campanya, el PSC, ERC, Junts, CUP i Comuns es van comprometre a fer un "cordó sanitari" a l’extrema dreta de Vox i d’Aliança Catalana, excloent aquestes dues formacions dels òrgans parlamentaris i rebutjant les seves iniciatives. Rull haurà d’ordenar el debat i posar límit als discursos d’odi que es puguin portar a terme des d’aquestes formacions. La transparència. La tardor passada, després d’una denúncia anònima, l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) va assenyalar diverses pràctiques "irregulars" al Parlament i va acusar la institució d’actuar amb poca transparència. L’OAC va requerir que es revisés l’"encaix normatiu" de les primes de jubilació i els premis de vinculació que tenien de dret els treballadors de la institució. També va instar a obrir una revisió per analitzar la seva "validesa". L’informe va provocar que la Cambra suspengués les gratificacions, a l’espera d’un dictamen vinculant de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat que no ha sigut publicat. Les dietes. També està pendent la regularització de les dietes dels diputats, un dels temes més difícils entre els partits, incapaços d’arribar a un acord. S’han fet alguns passos, incorporant ja fins a quatre mensualitats d’aquestes dietes dins del salari base, però queda pendent un ajust global. Es tracta d’indemnitzacions per desplaçament que cobren tots els parlamentaris, que oscil·len entre 16.975,56 i 23.895,12 euros anuals en funció del lloc de residència del diputat, i que es cobren tot i que no es facin viatges perquè actuen com a complement salarial. A la pràctica, que passin a ser part del salari base implica que tributin i, per tant, que el sou net que percebin els diputats es redueixi. El protocol antiassetjament. Una altra de les carpetes que s’arrossega de l’anterior legislatura és el debat sobre el protocol contra l’assetjament de la Cambra. La disputa es va obrir de bat a bat després que les exdiputades de Junts Cristina Casol i Aurora Madaula denunciessin assetjament per raó de gènere –que no sexual– dins del seu grup. Unes acusacions que la direcció del partit sempre va negar i que va atribuir a discrepàncies polítiques. La situació va portar a la llavors presidenta, Anna Erra, també de Junts, amb el suport de la Mesa, a demanar als lletrats una revisió a fons del text. Aquesta anàlisi detallada tampoc ha vist encara la llum, però en un primer informe fet d’urgència ja van assenyalar que les sancions que porta aquest protocol no tenen cobertura legal. Donar-li validesa jurídica requeriria integrar-lo d’alguna manera dins del reglament. No obstant, de moment, no hi ha consens ni pressa per fer-ho. L’ampliació. Finalment, hi ha una altra gran carpeta pendent: l’ampliació del Parlament, les instal·lacions del qual han quedat petites davant l’augment de la seva activitat. Per posar només un exemple, l’any 2000 treballaven a la institució un centenar de funcionaris. Ara són més del doble. També s’han creat diversos departaments nous, com el d’informàtica, el de comunicació i tots els serveis audiovisuals. A més, han augmentat els grups parlamentaris –en aquesta legislatura n’hi ha vuit-, per la qual cosa es necessiten més despatxos i més sales de reunions, i també han crescut les visites, amb més de 56.000 assistents el 2023. Per contra, l’espai és el mateix.

Rull encara un Parlament amb múltiples fronts

L’acabat d’elegir president de la institució ha d’encarar complexos reptes més enllà de la investidura. El dirigent de Junts haurà d’abordar el vot telemàtic de Puigdemont, les dietes dels parlamentaris i el cordó sanitari a l’extrema dreta.

El més llegit