Les receptes ultra que sacsejaran la UE

Reagrupament Nacional (RN), Germans d’Itàlia i Alternativa per a Alemanya (AfD) són, al costat del polonès Llei i Justícia (PiS), els partits d’extrema dreta que han aconseguit més escons en les eleccions europees del 9 de juny i que podrien acabar marcant el camí de la nova legislatura a l’Eurocambra. El partit de Marine Le Pen va obtenir el seu millor resultat en unes europees a l’aconseguir 30 diputats (31,4% dels vots), seguida del de Giorgia Meloni, que va arribar a la mateixa cota amb 24 escons (28,8%), i d’Alice Weidel, que, malgrat quedar segon va aconseguir el seu suport rècord amb 15 seients (15,9%). Les preguntes que sorgeixen després de l’auge de la ultradreta és quin pes tindran a la Cambra i com poden condicionar les polítiques de la UE. Per intentar aclarir les incògnites, EL PERIÓDICO repassa quatre grans temes dels programes electorals dels tres partits en set qüestions clau: Marine Le Pen va ser la gran guanyadora de les eleccions europees del 9 de juny. La idea de la "França per als francesos" des de fa temps atrau vots, especialment a l’interior del país, com a la localitat alsaciana de Weitbruch, on el candidat de Reagrupament Nacional (RN), Jordan Bardella, va obtenir més de 50% dels vots en les eleccions al Parlament Europeu. Però, més enllà del suport popular, politòlegs, sociòlegs i experts assenyalen un programa electoral de RN irreal, ineficaç i fallit amb propostes inabastables. "Recaptar 500.000 milions d’euros en cinc anys en un fons sobirà és il·lusori", exemplifica Catherine Lubochinsky, professora a la Universitat París 2-Panthéon-Assas. La relació amb la UE i l’OTAN. L’opinió de Reagrupament Nacional sobre el Frexit i abandonar l’euro ha anat canviant amb els anys. Ara pretén modificar les normes actuals que regeixen la Unió Europea (UE), prioritzant "la Constitució francesa sobre les normes i jurisdiccions europees" i garantint un dret de veto als estats membres. RN vol que el poder de proposar textos legislatius quedi reservat als estats i a la Comissió Europea. El partit ultra francès també s’ha mostrat contrari a ampliar la UE, ja que considera que podria ser un perill per a l’agricultura del país i per al poder adquisitiu dels francesos. Respecte de l’OTAN, la seva posició també ha anat canviant. L’abril del 2022, Le Pen va prometre "deixar l’OTAN" en nom de la "independència" de França. Dos anys després, Bardella ha afirmat que està en contra de sortir-ne mentre la guerra a Ucraïna "segueixi en curs". A més de prioritzar l’adquisició d’equipament i armament europeus. La guerra d’Ucraïna. El jove Bardella té clar les línies vermelles de França davant els conflictes, com el d’Ucraïna: "El paper de França és també establir línies vermelles que ens permetin dir sí al suport a Ucraïna però no a una guerra frontal amb Rússia". Unes declaracions que remeten a la decisió del president Emmanuel Macron d’augmentar l’enviament d’armes a Ucraïna, que ha tensat les relacions entre Rússia i França. Dimarts passat, el president ucraïnès va considerar "perillosa" la retòrica prorussa atribuïda a determinats partits després de l’avanç electoral dels grups nacionalistes en les eleccions europees. Precisament, a França (i Ucraïna) preocupa l’arribada al poder de RN, partit acusat de tenir vincles amb el Kremlin, i com això pot influir en el pressupost francès d’ajuda a Ucraïna, tot i que el partit de Le Pen no s’ha pronunciat al respecte. El conflicte del Pròxim Orient. Reagrupament Nacional defensa la "legitimitat de les accions" d’Israel en l’actual guerra contra Hamàs a la Franja de Gaza, argumentant el dret d’Israel a defensar-se d’"atacs terroristes" arran dels atemptats del grup islamista del 7 d’octubre, que van causar 1.200 morts en terra israelià. A més, el partit ha expressat la seva oposició ferma a l’ajuda financera a Gaza dels països europeus afirmant que podrien ser utilitzats per a benefici de Hamàs, el grup que governa de facto a la Franja. Immigració. El concepte "prioritat nacional" pot llegir-se en gairebé tots els punts del programa electoral de RN, però en especial en la part d’immigració. La més llarga i densa del seu programa. Controlar les fronteres nacionals, restringir la lliure circulació en l’espai Schengen a només els nacionals dels països membres, eliminar subvencions públiques a les oenagés humanitàries i lluitar contra el tràfic d’immigrants són alguns dels punts que es llegeixen en el programa de Le Pen-Bardella. Un dels aspectes que més ha repetit el partit en les seves entrevistes, mítings i compareixences és la "doble frontera", però quan es va preguntar al cap de llista sobre com implantaria aquesta mesura, no ofereix una resposta clara. El partit d’extrema dreta també vol traslladar les sol·licituds d’asil als països d’origen dels sol·licitants. Leticia Fuentes ITÀLIA: GERMANS D’ITÀLIA (GIORGIA MELONI). Una Europa del passat, de països sobirans en què les regles nacionals s’imposen sobre les europees, sense solidaritat ni cohesió. Així és la Unió Europea que amb certa astuta finezza –especialment des que és primera ministra– promou la líder de Germans d’Itàlia, Giorgia Meloni, també dirigent del grup europeu de Reformistes i Conservadors (ECR). L’objectiu no és sortir del bloc, sinó dinamitar-lo des de dins. És el que reflecteix, més enllà de la verborrea, el seu programa en les últimes eleccions europees. Un altre indici és el seu eslògan: "La Itàlia que canvia Europa". La relació amb la UE i l’OTAN. El fervent atlantisme de Meloni, heretat del postfeixista Moviment Social Italià, juntament amb devota sensetonia amb els EUA, han jugat al seu favor per a la seva plena acceptació a Washington. En paral·lel, la seva principal arma per desactivar les reticències de molts líders europeus van ser les formes: des que està en el poder ha abandonat tot llenguatge ofensiu en les seves crítiques a la UE. Però el nucli de les seves idees segueix allà: Meloni no vol més Europa, és una euroescèptica de la integració europea. Com es llegeix en el seu programa, considera que la UE és "feble" i que està "paralitzada per la burocràcia". La proposta és, en síntesi, revertir els processos d’integració i establir una coexistència d’Estats nacionals forts i autònoms que col·laboren en temes puntuals, sobretot en política exterior i defensa. La guerra a Ucraïna. La postura de Meloni sobre Ucraïna és potser una de les més inequívoques dins del bloc europeu: des de l’inici ha sigut una de ferma defensora d’un convençut suport polític i militar a Ucraïna. El seu raonament: qualsevol negociació amb Rússia seria perjudicial per a Ucraïna si Kíiv estigués en gran desavantatge al camp de batalla. Amb això, Meloni fins i tot s’ha enfrontat a reticències d’una part de l’Exèrcit italià que va expressar preocupació davant l’eventualitat que Itàlia es quedés desprotegida per les entregues d’armament –per exemple, els sistemes de defensa aèria SAMP/T– al país eslau. El conflicte del Pròxim Orient. En la guerra d’Israel contra Gaza, Meloni ha mantingut una posició de plena alineació amb els EUA. Això s’ha vist més vegades en l’Assemblea General de l’ONU. Tant és així que el Govern italià fins i tot es va abstenir de votar a favor de la recent resolució per ampliar l’estatus de Palestina, malgrat les pressions de l’oposició. Malgrat això, en sordina –això sí–, Meloni sí que s’ha mobilitzat aquests mesos per permetre l’evacuació de famílies gazianes que avui es troben en asil a Itàlia. Tot i així, el tema no va ser inclòs en el seu programa electoral. Immigració. La lluita contra els traficants de persones i la protecció de les fronteres exteriors de la UE ha sigut un dels eslògans de Meloni durant la campanya electoral. També apareix al seu programa. La seva proposta és, en extrema síntesi, una Europa blindada que doni diners als països d’origen per frenar el flux migratori. Una estratègia que Itàlia ja va posar en pràctica en l’època de Silvio Berlusconi amb Líbia i que ara Meloni també està portant endavant amb Tunísia; tot això malgrat les crítiques de violències contra els migrants als dos països. Irene Savio ALEMANYA: ALTERNATIVA PER A ALEMANYA (ALICE WEIDEL). Alternativa per a Alemanya (AfD), dirigida per Alice Weidel, va néixer el 2013 com a partit euroescèptic, va irrompre en el Bundestag el 2017 i des d’aleshores s’ha radicalitzat tant que s’ha aïllat de la resta de la família ultra europea. Després d’aconseguir el segon lloc en les eleccions europees amb gairebé un 16% dels vots, aspira al primer en les regionals de l’est alemany al setembre. Està exclosa com a aliada en l’espectre parlamentari alemany, però sembla que s’hi acosta la nova esquerra populista de Sahra Wagenknecht. La relació amb la UE i l’OTAN. L’AfD s’ha compromès a impulsar un referèndum de cara al Dexit, l’equivalent al Brexit britànic que va conduir a l’abandonament del Regne Unit del bloc comunitari. Aquesta posició li va costar una allau de crítiques de l’àmbit econòmic i advertències contra el vot als "extremistes",pels estralls que causaria en la indústria i el mercat laboral alemany. Respecte a l’OTAN, propugna una "reforma" conforme amb la "sobirania nacional" alemanya recuperada amb la reunificació del país. La guerra a Ucraïna. El partit que presideixen Alice Weidel i Tino Chrupalla va deixar ben clara la seva posició prorussa al boicotejar un discurs del president ucraïnès Volodímir Zelenski davant el Bundestag (Parlament). La seva cúpula havia "recomanat" absentar-se de l’hemicicle i els seus diputats, excepte tres, van seguir la consigna. Disfressa aquesta posició com un "rebuig" dels subministraments d’armes. Ha sigut sancionada per donatius irregulars procedents aparentment de Moscou, participa en missions d’"observació electoral" no avalades internacionalment i també en els canals de desinformació del Kremlin. El conflicte del Pròxim Orient. Agressiva en gairebé tot, l’AfD actua amb peus de plom quan es tracta d’Israel. Evita incórrer en proclamacions que puguin ser titllades d’antisemites, tot i que és fàcil en un país com Alemanya, on la classe política defensa una solidaritat gairebé incondicional cap a Israel per "responsabilitat històrica". A aquesta posició se suma que un partit com l’AfD, que rebutja tot el que s‘identifica com a "musulmà" o immigració de països en guerra, no pren partit a favor dels palestins i reclama que es talli l’ajuda a Gaza. Immigració. La formació ultra reclama una "protecció eficaç de les fronteres exteriors" i veu com un problema la immigració musulmana perquè, assegura, les normes de l’Alcorà "no poden conciliar-se" amb els valors europeus. Denuncia que la política comunitària ha conduït a una "invasió descontrolada d’immigrants" i creu que la responsabilitat sobre l’asil ha de tornar a la sobirania nacional. Rebutja l’acollida de refugiats de regions "en crisi" i demana abolir tota opció humanitària per evitar la deportació de sol·licitants d’asil rebutjats. Gemma Casadeval.

El més llegit