Sánchez prorroga una rebaixa de l’IVA dels aliments d’impacte desigual

En l’últim any i mig, aliments tan bàsics com les patates o la llet han viscut oscil·lacions de preus gairebé contraposades. Les primeres van començar el 2023 a 1,46 euros el quilo i estan arribant un 11% més cares a l’equador del 2024. La segona, que es trobava a 0,95 euros el litre fa 18 mesos, s’ha abaratit en un 4,2%. Els dos productes s’han venut durant aquest temps amb un IVA del 0%, gràcies al decret anticrisi que el Govern central va aprovar per mirar de pal·liar l’escalada inflacionista que havia ocasionat l’esclat de la guerra d’Ucraïna. Les mesures, que inicialment caducaven aquest 30 de juny, continuaran en vigor un temps més, ja que els preus del cistell de consum continuen sent alts, segons va admetre ahir el president del Govern central, Pedro Sánchez. "Hem de fer aquest esforç [mantenir l’exempció de l’IVA als aliments bàsics], que és un esforç enorme per a les arques públiques, però crec que és necessari per a les nostres llars", va apuntar Sánchez, en una entrevista a TVE. L’any passat, la mesura va restar 1.703 milions als ingressos previstos a les arques de l’Estat, segons l’informe de recaptació que elabora l’Agència Tributària. El cert és que el comportament dels aliments bàsics des que l’1 de gener del 2023 es va començar a aplicar l’exempció de l’impost (en alguns casos només va ser reducció) ha sigut absolutament dispar: els enciams han baixat, els carbassons han pujat i els porros s’han mantingut, per citar-ne només uns exemples. Davant aquest escenari, ¿pot afirmar-se que l’eliminació de l’IVA ha funcionat com una mesura de suport a les famílies? "Des del punt de vista psicològic, va ser una mesura que va tenir un efecte important quan la van implantar. Érem en un moment en què els preus experimentaven una escalada que no s’havia vist a Espanya en anys, pujaven d’una setmana a l’altra i la rebaixa de l’IVA va suposar un alleujament que va evitar la caiguda del consum", argumenta Judith Panadés, professora de Fonaments i Anàlisi Econòmica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La també degana de la Facultat d’Economia d’aquesta universitat defensa que la mesura es mantingui "almenys fins després d’aquest estiu, que és un període en què el consum s’activa i, per tant, els preus ja tenen tendència a pujar". Per a l’organització de consumidors Facua, en canvi, la rebaixa ha resultat ineficaç, "ja que els preus no han parat de pujar, en molts casos amb clars increments en els marges de benefici, com demostren les diferents anàlisis realitzades per l’associació". L’entitat lamenta així mateix que el Govern central no articulés "des de l’inici de l’aplicació de la mesura protocols de control per verificar que no es produïen augments de marges i, en el seu cas, sancionar les empreses responsables". La patronal Aecoc en discrepa i considera, en un comunicat enviat ahir, que "aquesta mesura tindrà un efecte positiu a l’hora de mirar de contenir la inflació dels aliments". Segons l’entitat, un informe de PwC assenyala que, en cas de no haver-se fet l’ampliació de la rebaixa de l’IVA, l’IPC alimentari podria haver patit una alça al voltant dels 1,4 punts percentuals sobre els valors actuals. "No és el millor moment" Vist que els aliments es resisteixen a baixar de preu, segons va admetre ahir el president del Govern central, Pedro Sánchez, "ens arrisquem que, si es restablís l’IVA, l’IPC pugés fins a nivells pròxims al 4%, fet que suposaria el doble del que recomana Europa", assenyala Panadés. La dada avançada del mes de maig (avui se’n coneix la definitiva) situava la inflació a Espanya en el 3,6%. "La veritat és que no és el millor moment per restituir l’impost, perquè tampoc sabem com es comportarà el consum amb la rebaixa de tipus d’interès que va anunciar la setmana passada el Banc Central Europeu", adverteix. Amb tot, l’economista confia que quan la rebaixa finalment s’acabi retirant "es produeixi una situació similar a la que ja es va viure quan va acabar la subvenció als carburants, que no van patir cap efecte rebot en els preus en aquell moment". Previsions del Banc d’Espanya Les previsions de la degana d’Economia de la UAB no estan allunyades de les que aquest mateix dimarts va fer el Banc d’Espanya, en l’actualització de les seves projeccions macroeconòmiques. L’organisme preveu que, de cara als pròxims trimestres, l’IPC dels aliments continuï moderant el seu camí. En concret, segons les seves estimacions, la inflació dels aliments disminuirà des d’una mitjana anual de l’11,1% el 2023 fins al 4,5% el 2024 i a taxes del voltant del 2,5% el 2025 i el 2026. Malgrat això, "l’alentiment dels preus dels aliments mostrarà alguns alts i baixos en els pròxims mesos", va advertir Ángel Gavilán, director general d’Economia i Estadística del regulador, sobretot quan es posi fi a la rebaixa de l’IVA per als aliments bàsics. Segons l’IPC d’abril, el preu dels aliments es va incrementar fins al 4,7% interanual, tot i que la pujada d’alguns productes del cistell de consum va ser encara més acusada. És el cas de l’oli d’oliva, que a l’abril era un 68,1% més car que fa un any, un 1,5% més car que el mes anterior i un 204,8% més respecte a gener del 2021. La pròrroga anunciada per Sánchez ahir, la durada de la qual encara ha de concretar-se, posa sobre la taula un assumpte pactat fa ja sis mesos pel PSOE amb Junts: l’exempció de l’IVA de l’oli d’oliva, que continua sent del 5%. La mesura es troba bloquejada en aquests moments al Congrés, després que socialistes i Sumar hi presentessin esmenes per incloure-la al decret.

Sánchez prorroga una rebaixa de l’IVA dels aliments d’impacte desigual

El president del Govern mantindrà l’exempció de l’impost més enllà del termini del 30 de juny, ja que els preus continuen alts / El 2023, la mesura va restar 1.703 milions als ingressos de l’Estat

El més llegit