Junts desafia Illa a sotmetre’s primer a la investidura per intentar ser president

Amb el Parlament ja constituït, el pas següent és la investidura del pròxim president de la Generalitat. Segons la llei de presidència, que regula la seva elecció, és potestat del president de la Cambra fer una ronda de consultes amb els grups parlamentari i proposar un candidat en els 10 dies hàbils posteriors, és a dir, com a màxim el 25 de juny. Aquesta funció l’assumeix des d’ahir el nou cap de la Cambra, Josep Rull, que tindrà tres opcions sobre la taula: nomenar el guanyador de les eleccions, Salvador Illa; designar el seu propi líder, Carles Puigdemont; o activar el rellotge sense candidat malgrat el temor que s’esgoti el temps i es convoquin noves eleccions. La investidura d’Illa. Com a guanyador dels comicis, amb 42 diputats, Salvador Illa té la intenció de presentar-se a la investidura. La seva voluntat és teixir un acord amb ERC i els Comuns que li permeti assolir els 68 parlamentaris que marquen la majoria absoluta. No obstant, els socialistes són conscients que difícilment podran tancar un acord en els pròxims 15 dies. Els republicans, que dilluns van pactar amb Junts i la CUP per mantenir la majoria independentista de la Mesa del Parlament, ja han anunciat que sotmetran a una consulta interna si permeten amb els seus vots que Illa arribi al Palau de la Generalitat. Una possibilitat no exempta de condicions, ja que ERC demana a canvi un finançament singular –és a dir, que el Govern passi a recaptar els impostos, a l’estil del concert basc– i avenços en el referèndum. Es tracta de dues demandes difícils per al PSC i que necessitaran negociacions a foc lent. Junts ja ha desafiat Illa a ser el primer a sotmetre’s a un debat si està convençut de tenir els vots necessaris per superar el tràmit. «Veig que Illa diu que ho té molt clar: que vagi ell a la investidura primer i, si no surt, que ho deixi estar», va etzibar ahir el secretari general, Jordi Turull, en una entrevista a TV3. Davant aquesta situació, els socialistes podrien assumir el risc, malgrat saber que molt possiblement seria fallida, o renunciar-hi en primera instància i esperar a tenir prou suports per presentar-se i sortir victoriós. La investidura de Puigdemont. Junts ambiciona poder presentar a la investidura el seu candidat, Carles Puigdemont, malgrat que les seves opcions reals són remotes. Amb 35 diputats i sense majoria independentista, el líder de Junts no només necessita ERC i la CUP, sinó també una abstenció del PSC. Illa ha descartat ja aquesta possibilitat i ha assegurat que insistir-hi és «perdre el temps». Però els postconvergents mantenen que la «restitució» del seu líder és possible i juguen amb la dependència del Govern de Pedro Sánchez dels set parlamentaris de Junts al Congrés. No obstant, el que volen evitar ara és una investidura fallida de Puigdemont, ja que una derrota parlamentària debilitaria el seu poder i donaria ales a la candidatura d’Illa, que es podria presentar com l’única opció davant una repetició electoral. Per aquesta raó, Turull va deixar clar ahir el guió dels pròxims dies. «No volem fer un Feijóo», va manifestar fent referència a la investidura fallida a què es va sotmetre el líder popular al setembre. Així, va donar per fet que no farà el pas de demanar la seva investidura fins a tenir els suports amarrats i va desafiar Illa a ser el primer si està convençut de tenir els vots necessaris per superar el tràmit. L’«acte equivalent». Puigdemont va adquirir el compromís durant la campanya de tornar a Catalunya per assistir a la investidura del pròxim president de la Generalitat, fos ell o no el candidat, i estigués com estigués la llei d’amnistia. Però tornar per ser derrotat o per a la investidura del seu contrincant, i davant el risc de ser detingut a l’estar encara activa l’ordre que pesa sobre ell, no semblen les millors cartes amb què pot jugar. Arribats a aquest punt, ¿què passa si ni Illa ni Puigdemont decideixen fer el pas en primera instància i esperar? Hi podria haver una altra opció sobre la taula, ja que hi ha un precedent en què es va activar el rellotge cap a noves eleccions –hi ha un termini de dos mesos– sense necessitat que un candidat es presentés a la investidura. Es tracta del mecanisme que van assenyalar els lletrats després de la inhabilitació de l’expresident Quim Torra per evitar el bloqueig parlamentari, i que consistia a fer un «acte equivalent» a una investidura fallida, comunicant als grups la inexistència de candidatura efectiva i l’inici del compte enrere. Aquest podria ser l’as a la màniga de Junts, que ara controla els temps des de la presidència de la Cambra catalana, per posar el comptador en marxa sense necessitat de desgastar el seu líder.

Junts desafia Illa a sotmetre’s primer a la investidura per intentar ser president

«No volem fer un Feijóo», afirma Jordi Turull al donar per fet que Puigdemont no farà el pas fins a tenir tots els suports amarrats

El més llegit