Rull, president del Parlament amb el suport de Junts, ERC i la CUP

El Parlament va elegir ahir l’exconseller Josep Rull com a nou president de la Cambra després d’un pacte segellat entre Junts, ERC i la CUP per assegurar-se que la institució estigui liderada per un independentista. Així, malgrat que l’independentisme va perdre la majoria absoluta en les eleccions catalanes del 12M, aconsegueix imposar el seu candidat per la falta d’entesa del constitucionalisme. El PSC, la candidata del qual per a la presidència de la Cambra era Sílvia Paneque, no va tenir més suports que els seus propis. En el ple d’inici de la legislatura, l’independentisme també es va assegurar tenir la majoria a la Mesa del Parlament, l’òrgan director de la Cambra que ordena els debats. Hi haurà dos membres de Junts, el mateix Rull i Glòria Freixa, dos membres d’ERC, Raquel Sans i Juli Fernández, i tres del PSC, David Pérez, Rosa Maria Ibarra i Judith Alcalá. Amb aquesta composició, l’independentisme es garanteix que la Mesa continuarà comptant els vots dels dos diputats que resideixen a l’estranger, Lluís Puig i Carles Puigdemont, malgrat que el Tribunal Constitucional va sentenciar recentment en contra que es fes. En el seu primer discurs, Rull va prometre continuar sumant aquests dos vots: "En el Parlament s’ha de poder parlar de tot. Prometo garantir els drets de tots els diputats i diputades". La presidència de Rull té una altra conseqüència a tenir en compte. Junts, situant un membre del seu partit al capdavant de la Cambra, s’assegura la possibilitat de maniobrar perquè Carles Puigdemont sigui el primer en sotmetre’s a una votació d’investidura. Això no li garanteix ni de lluny la presidència –necessitaria els vots del PSC que no té i que difícilment tindrà–, però sí el valor simbòlic de tornar a ser proposat per al càrrec. Càrrega simbòlica També té una càrrega simbòlica important per a l’independentisme situar el front del Parlament un condemnat per l’1-O. L’exconseller de Territori va passar més de tres anys a la presó pel referèndum, però va ser indultat pel Govern i després va veure escurçada la seva inhabilitació amb la reforma del Codi Penal que va derogar la sedició. Això li va permetre ser el número tres de Junts a les eleccions i, ara, president del Parlament. Que la legislatura comenci amb un triomf independentista no significa que, de cop, Junts, ERC i la CUP hagin recuperat la sintonia. La qüestió és que ERC aspirava que la presidència de la institució fos per a Laura Vilagrà i va lamentar que Junts vetés aquesta possibilitat. La CUP també se sentia més còmoda amb una presidència per als republicans i es va queixar de l’actitud de JxCat. No obstant, els dos partits van acabar votant Junts com a mal menor per evitar que la presidència de la Cambra fos per al PSC. El PP podria haver intentat frenar una Mesa independentista pactant amb el PSC, però va acabar descartant aquesta possibilitat. Els populars estaven molt enfadats al terme de la sessió perquè s’han quedat sense un lloc a la Mesa malgrat haver sigut quarta força en les eleccions. El seu líder, Alejandro Fernández, va denunciar un "doble cordó sanitari" en contra seu, ja que tampoc Vox va col·laborar en l’elecció d’un popular. Sessió agitada El PSC tampoc va voler intentar un pacte amb els populars. Si ho haguessin fet, s’arriscaven a curtcircuitar-se el camí de la investidura d’Illa tallant en sec l’objectiu d’arribar a un acord per a la governabilitat amb ERC. La portaveu del partit, Alícia Romero, va explicar que van arribar a oferir els seus vots a ERC perquè el Parlament tingués un president republicà. Els Comuns van alimentar també la versió que se li havia posat amb safata de plata a ERC la presidència del Parlament i van lamentar que l’hagi rebutjat per entregar-la a Junts. La sessió constitutiva de la Cambra catalana va ser agitada des del principi perquè el PP i Vox van manifestar el seu rebuig al fet que es comptabilitzessin els vots de Puigdemont i Lluís Puig. Les seves peticions van ser desestimades i els dos partits ja han anunciat que recorreran al Constitucional. Vox, a més, presentarà una querella contra els dos diputats que van liderar aquest primer ple, Agustí Colomines (Junts) i Mar Besses (ERC). L’alt tribunal ja ha comunicat que anul·larà els vots de l’expresident i de l’exconseller si s’emeten telemàticament. Això significa que Rull ja pot començar a intuir quina serà una de les seves primeres controvèrsies com a president. Aquest primer ple també va suposar el debut parlamentari dels dos diputats d’Aliança Catalana, el partit independentista d’extrema dreta que ha aconseguit per primera vegada entrar al Parlament. L’estrena de Sílvia Orriols –que va acudir a la Cambra amb una barretina a la mà– i Ramon Abad, l’altre diputat de la formació, va ser discreta. No van demanar la paraula cap vegada i es van dedicar a escriure "Estat català" en les paperetes on havien d’escriure els noms dels seus candidats preferits per a la Mesa. Aquests vots van ser considerats nuls.

Rull, president del Parlament amb el suport de Junts, ERC i la CUP

L’alt tribunal ja ha comunicat que anul·larà els vots telemàtics de Puigdemont i Puig Orriols, que va acudir a la Cambra amb una barretina a la mà, va tenir una estrena discreta

El PP denuncia un «doble cordó sanitari» del PSC i Vox per impedir-los ser a la Mesa

El PSC va arribar a oferir els seus vots a ERC perquè el Parlament tingués un president republicà

L’independentisme reté la majoria a la Mesa i accepta el vot de Puig i Puigdemont malgrat el veto del Constitucional

El més llegit