Antonio Hernández Mancha: "Feijóo no ha de presentar una moció de censura ara ni de broma"

Ni de broma. Ara seria un error greu. Jo ho desaconsellaria, sobretot perquè Feijóo té virtuts i avantatges que jo no vaig tenir en el meu temps. Quan jo accedeixo a la presidència del partit, els periodistes em donen quatre mesos per saltar per sobre del sostre de Fraga. ¿Per què? Perquè als quatre mesos de ser elegit tinc les eleccions municipals, europees, etcètera. Feijóo ja ha guanyat quatre o cinc vegades amb majoria absoluta a Galícia. ¡Estem guanyant fins i tot on juguem fora de casa, que és Andalusia! Ara per ara, fer una moció de censura seria fer-li un regal massa gran al Govern. No és que estiguin de pega, és que la vida política és molt complicada. Jo em vaig trobar que no era diputat, sinó únicament senador per una comunitat. Jo amb això demostrava que tenia una fe profunda en les autonomies. Venir a Madrid a liderar un partit i no ser diputat és un hàndicap greu. De fet, no controlava el meu propi grup parlamentari. No, mai. He sigut jo el que, per no molestar els meus successors, he preferit retirar-me a l’Aventí. Per descomptat que els va recolzar. Aznar creia que la política de Mariano Rajoy, el seu successor, estava sent feble, i [en resposta] va abandonar la presidència d’honor del partit i li va donar en certa manera l’alternativa a Santiago Abascal. Que Aznar ja digui avui el contrari del que va dir quan es va proclamar la separació de Vox del PP com una excrescència, li dona la raó a Aznar. I jo apunto a la tesi que o juguem amb una llista única o tindrem problemes. A mi, no. No, jo no vaig interpretar mai que fos ni B, ni A, ni C, ni negre ni blanc. Jo li vaig dir el que recullo. Soc un funcionari [advocat de l’Estat] que amb arribar còmodament a final de mes en tinc ben bé de sobres. No vinc a enriquir-me de la política. Jo no sé què m’oferia, però no m’agradava. Era alguna cosa com intentar ajudar-me privadament com a tresorer a resoldre problemes de la meva vida privada. I jo crec que la meva vida privada va per una banda i la meva responsabilitat política per una altra. Perquè a mi no m’agradaven tots aquests mètodes. Jo no vaig comprendre mai els mètodes per recaptar diners. I sí que vaig veure que havien deixat un deute impagable i que només m’havien deixat com a tot actiu un bitllet de mil pessetes que vaig clavar a la paret. I en vaig prescindir. Tingui en compte que, en aquell moment, l’equip de gerència i el de tresoreria actuaven units i es caracteritzaven perquè ningú sabia els comptes del partit. És a dir, funcionaven autònomament i jo vaig decidir que no, que calia tenir un control, i és per això que vaig posar un tresorer que ningú coneix, que és José Ramón del Río, i vaig posar un gerent que es diu Juan Ávila i que si ningú els coneix és perquè no van fer res dolent. Els mètodes que hi havia de no transparència. En aquella època ningú sabia, ni molt bé ni molt malament, com s’ingressaven i com es gastaven els diners al partit.

Antonio Hernández Mancha: "Feijóo no ha de presentar una moció de censura ara ni de broma"

Vostè diu que li va sortir bé perquè va contenir el creixement del CDS d’Adolfo Suárez. ¿Recomanaria una moció de censura a Alberto Núñez Feijóo?

El més llegit