David Madí: "El 12M va ser el final del mandat de l’1 d’octubre. Independentistes i PSC han de pactar"

És una coincidència, però buscada. Vaig posar com a condició que no es publiqués abans d’unes eleccions catalanes. Hi ha certa informació que podria ser utilitzada. És un llibre per entendre el que ha passat, contra la ingenuïtat i l’infantilisme. Sí. Només s’ha avançat quan hi ha hagut unitat [com el 9N, l’1-O o Junts pel Sí], en contra de la tendència genètica natural dels catalans, que és divisió i batalla. El sobiranisme és capaç de perjudicar-se de manera irrefrenable. Hi ha molts responsables en tots costats. No només. És electoralisme i també una estratègia política. És legítima, però és no entendre que per assumir un objectiu ambiciós és necessari limitar les agendes partidistes. És estratègia i és personalisme. L’estratègia política d’ERC, de buscar l’hegemonia del catalanisme i de l’esquerra, ha fracassat. La unitat és l’única estratègia viable. Em posa molt nerviós la ingenuïtat. Els catalans saben resistir, però per guanyar fa falta una altra mentalitat i una altra estratègia. Sempre és possible. És una qüestió d’entendre el diagnòstic. Per primera vegada des de 1980 el catalanisme no suma majoria absoluta. Hi ha un milió de votants que fan una abstenció de càstig militant. No sé si són capaços d’entendre el diagnòstic, però, si no l’entenen, aquest els passarà per sobre. Aquesta pregunta l’han de respondre, honestament, cada un d’ells. Si no han sigut capaços d’entendre’s fins ara, compartint presó i exili, ¿ho poden fer ara? No hi ha hagut prou autocrítica. Assumir un canvi estratègic implica assumir un grau de fracàs. Sembla que a ERC passarà, a Junts ja es veurà. Puigdemont i Illa semblen voler buscar dues investidures fallides. Quan passin, veurem quin és l’escenari. El catalanisme faria bé a entendre com funciona de veritat tot. S’estalviarien molts drama queen als quals ens tenen acostumats. El mandat d’aquestes eleccions és clar. Són un punt final al mandat de l’1 d’octubre i obren nous escenaris, sense majories. Ni els unionistes encapçalats per Illa tenen un mandat de victòria absoluta, ni tampoc la tenen els independentistes. El mandat de les urnes és que es posin d’acord. Tenia raó en el fet que l’Estat mai l’acceptaria. Però els sostres són generacionals i cada generació hi ha de posar el seu. En els pròxims mesos el sobiranisme i el no-sobiranisme han d’escollir entre tres escenaris, que al llibre defineixo com "ho tornarem a fer", "no farem res" i "ho farem diferent". Sí, i és una oportunitat. No d’assumir la independència, però sí de transformar Espanya d’una forma molt potent. I això requereix unitat com en l’altre escenari. I també amb els bascos. L’amnistia és només posar el comptador a zero, perquè hi torni a haver política de veritat. Al llibre faig cinc propostes, i una és la llei d’abús de funcionari públic. Hi ha determinats funcionaris, jutges, policies que són impunes davant l’abús. Un núvol de petits Villarejos que s’ha d’acabar. L’única manera de fer-ho és tipificar un delicte d’abús de funcionari públic. És conjuntura política. Si és possible per al País Basc, ¿per què no ho és per a Catalunya? Si la Constitució només ho preveu per uns, s’arregla. És la genètica de Catalunya des de 1714. Es trenca amb el restabliment de la democràcia, amb la generació dels nostres avis, que entenen que el catalanisme ha de manar en tots els camps. Per això neixen Òmnium, Banca Catalana i Convergència. Ara el poder fa por. És una enorme debilitat. Espanya és una gran nació forjada a força de violència, força i molts capítols on ha après a exercir el poder. I només respecta aquest poder. Hi va haver llums i ombres. L’1-O es va guanyar de manera clara, el 3-O érem en un punt de no retorn i després es va desaprofitar. Hi va haver una debilitat en aquesta cultura del poder. Va tenir les seves raons. Aquells dies d’octubre tenen la seva pròpia autòpsia. Ni el procés va començar el 2010 amb la sentència de l’Estatut, ni és un moviment que ve justificat de baix a dalt. O sabem que això és així o no sabem de què va la pel·lícula. En la vida hi ha un concepte que són les mentides fèrtils, i la revolució dels somriures ho era. Però arriba un moment en què la revolució dels somriures deixa de tenir somriures. La política ha de deixar fora l’infantilisme.

David Madí: "El 12M va ser el final del mandat de l’1 d’octubre. Independentistes i PSC han de pactar"

El llibre es publica en un moment molt oportú...

El més llegit