Una opa a ERC

El setge al republicanisme mai no acaba. De fet, tendeix a aguditzar-se quan assoleix una victòria. En aquesta ocasió, l’endemà de l’aprovació de la llei d’amnistia. Retrobaments emocionals a peu d’escó entre independentistes que, tanmateix, no haurien de fer oblidar que, des de la primera compareixença de Rajoy al Congrés quinze dies després de l’1-O quan el republicanisme aixecà la bandera de l’amnistia fins a arribar al dijous de fa quinze dies, ERC havia fet un llarg trajecte des de la solitud. En paraules de Rufián, una Esquerra tan convençuda de l’encert de l’estratègia en pro de l’assoliment dels indults primer i de l’amnistia després, com sola. I combatuda pel foc amic. L’hemeroteca, demolidora, dona fe que des del 2018 Junts havia promogut retrets i acusacions de botiflerisme a dirigents i afiliats a ERC per tal de muscular-se com a partit naixent. Prou sabien els seus propagandistes que intel·lectualment i èticament atribuir actuacions de "traïdoria" als de Junqueras era estrafolari, però les presses per "construir-se" els van fer actuar sense miraments. Des de Waterloo es renuncià a emprendre la feixuga tasca de convèncer catalans no indepes i es tirà pel dret en la recerca dels que ja ho eren, la qual cosa requeria alimentar un relat acusatori envers la relació establerta entre ERC i el PSOE com a pròpia d’independentistes rendits. Una opa ideològica de propaganda mentidera basada en la indignitat que comportava passar per alt que la repressió a les presons, a l’exili i als jutjats i el dolor de les famílies ni parava de créixer ni atenia carnets de partit. Res, però, és casual. El discurs va tornar a treure el cap l’endemà mateix de l’aprovació de la llei. A tres veus. Jordi Sànchez afirmà a la ràdio pública que una candidatura Junts-ERC no havia estat possible l’any 2021 per culpa de Junqueras, Artur Mas signà un article en què destacava les bondats d’una candidatura d’aquesta mena en cas de repetició electoral i Puigdemont oferí vint-i-cinc llocs a ERC en una hipotètica llista conjunta. Paga la pena comprovar com s’anà desplegant l’operació. De posar la pistola al pit a ERC vint-i-quatre hores després del recompte electoral perquè, segons el discurs juntaire, dels republicans dependria que Puigdemont fos restituït en donar per indefectible la renúncia d’Illa, es passà a un segon estadi: el retorn a les urnes havia de convertir-se en una gran oportunitat per a l’independentisme. Una afirmació en la trajectòria del funambulisme polític, prou matussera per permetre amagar l’interès de fer realitat el somni de reduir l’independentisme d’esquerres al rol de crossa. Perquè és ben evident que en unes noves eleccions es polaritzarien les opcions de les dues sigles que obtingueren millors resultats, per la qual cosa el republicanisme pagaria penyora en benefici de Junts i del PSC. No hi fa res! Amb una bona dosi de cinisme el discurs "ERC, independentistes rendits!", present durant els anys que precediren l’aprovació de l’amnistia, ha mutat cap al "com podeu dur els espanyolistes a la Generalitat!". Ras i curt, es tracta d’impedir que el republicanisme aprofiti tàcticament la conjuntura per negociar una investidura que obligui el PSC a assumir un finançament singular, el reforç del model educatiu, la priorització de la salvaguarda de la llengua catalana, etc. I després passar a l’oposició. Coratge i resiliència d’un republicanisme que des de la confrontació amb el PSC, però també des del diàleg constructiu amb el socialisme català, cerqui liderar forces independentistes i sobiranistes d’esquerra, acompanyar moviments socials i sindicals i desinstitucionalitzant-se suficientment per recuperar el batec de la societat catalana dels vuit milions i fer camí en l’única estratègia viable per conquerir, entre uns i altres, la solució d’un referèndum pactat. Per això l’opa hostil a Esquerra no cessarà. Ara, a manera de cants de sirena menystenidors de la consistència ideològica republicana i esquerrana de la seva militància i del seu poder municipal en creure que pot deixar-se seduir per un viatge cap a la minorització, cap a l’essencialisme estèril i cap a la renúncia de la imprescindibilitat de comptar amb el protagonisme de les classes populars per construir la independència. Una opa, al cap i a la fi, amb repicó. El que ni Jordi Sànchez, ni Artur Mas ni Carles Puigdemont (ni l’independent Lluís Llach!) ja no amaguen: pròxima parada, Junts pel Sí 2.0.

Una opa a ERC

D’acusar els republicans de traïdors, Junts va passar a demanar el seu vot per a Puigdemont i, després, a reclamar la llista única de Junts pel Sí versió 2.0. Una operació per minoritzar l’independentisme d’esquerres

El més llegit