El tortuós camí de la llei de les primeres vegades

Més enllà de ser essencial per greixar la majoria que va fer president Pedro Sánchez, l’amnistia s’ha convertit en la llei amb la tramitació parlamentària més boja. A cada pas que feia, s’obria un nou escenari. Avui, cap a les 11 del matí, es produirà una d’aquestes primeres vegades: el Congrés aprovarà la primera amnistia des que està en vigor la Constitució del 1978. Per a això seran necessaris els vots de PSOE, Sumar, ERC, Junts, EH Bildu, Podem, BNG i el de José Luis Ábalos, actualment al grup Mixt. 178 sís, tan sols dos més del mínim necessari per aixecar el veto que va imposar el PP al Senat. Aquesta norma per a l’exoneració de les causes del procés està fent història. El 6 d’octubre del 2023 va ser la primera vegada que Sánchez va pronunciar la paraula "amnistia". Va ser a Granada, al final d’un Consell Informal de la UE. La mesura feia setmanes que estava sobre la taula de negociació amb ERC i Junts, però el president va ser reticent fins aleshores a anomenar-la. Tot i així, les converses amb les formacions independentistes es van allargar un altre mes i el 13 de novembre la llei es va materialitzar en 16 pàgines. A partir d’aquí, tot es va precipitar. Tot just registrar-se la llei, el PP va col·locar al centre de la diana els juristes de les Corts Generals a l’acusar el lletrat gran del Congrés, Fernando Galindo, de ser afí al PSOE. Els dies següents, Galindo va firmar el primer informe favorable a la norma i la Mesa de la Cambra Baixa, amb majoria de PSOE i Sumar, va acceptar tramitar una amnistia per primera vegada. A més, els populars van modificar el reglament del Senat amb l’objectiu de retardar-ne la tramitació. Tràmits inèdits Després d’un primer debat, el 12 de desembre del 2023, la llei es va enviar a la comissió de Justícia i durant les setmanes següents es va modificar el text en dues ocasions amb les esmenes pactades per PSOE, ERC i Junts per perfilar, sobretot, la qüestió del terrorisme, ja que el jutge Manuel García Castellón va iniciar una investigació per aquest delicte per les protestes contra la sentència del procés que va liderar el Tsunami Democràtic. Els plans del PSOE i de la gran majoria dels partits eren aprovar el text el 30 de gener, però els postconvergents s’hi van negar i hi van votar en contra. Es va produir, llavors, una altra de les anomalies d’aquesta llei. El Govern i tots els seus socis van votar a favor del dictamen de la llei d’amnistia, això era el text legislatiu en si que provenia de la comissió de Justícia. Però, en la següent votació, Junts es va oposar a l’aprovació definitiva, que requeria una majoria absoluta (176 suports o més). El resultat van ser 171 vots a favor i 179 en contra. Era una situació inèdita. El dictamen estava aprovat, però la llei havia sigut rebutjada. Els lletrats van decidir que tornés a la comissió i, després de més canvis, el Congrés la va aprovar el 14 de març. La llei va ser remesa al Senat i el PP va desplegar totes les eines per intentar frenar-la. Amb la seva majoria a la Mesa del Senat va requerir un informe al Consell General del Poder Judicial (CGPJ), cosa que mai havia passat; va sol·licitar un altre informe a la Comissió de Venècia, que mai s’havia pronunciat sobre una llei espanyola que estigués en tramitació; i va impulsar un conflicte institucional contra el Congrés, fet sense precedents, que el mateix PP va acabar frenant per voluntat pròpia. Malgrat tot, els populars es van veure obligats a vetar la llei el 14 de maig, permetent que la norma culminés la seva tramitació al Congrés. És ara, aquesta setmana vinent, quan la Cambra Baixa haurà d’exercir la seva primacia sobre el Senat i aixecar el veto amb una majoria absoluta.

El tortuós camí de la llei de les primeres vegades

La tramitació de l’amnistia ha estat esquitxada de moments inèdits a les Corts. Com quan Junts va tombar el text, malgrat haver votat a favor del dictamen. També el PP va recórrer a tràmits pioners per intentar frenar-la.

El més llegit