Les europees posaran a prova Sánchez davant la llei d’amnistia

En l’últim episodi d’aquest frenètic semestre electoral, amb comicis a Galícia, Euskadi i Catalunya, els espanyols estan cridats a les urnes el pròxim 9 de juny per triar 61 dels 720 escons del pròxim Parlament Europeu. Es tracta d’una cita crucial, en un moment de conflictes bèl·lics just a les portes de la la UE i amb l’extrema dreta amenaçant d’amplificar el seu avanç, però aquests comicis sempre s’han lliurat aquí en clau nacional. Pedro Sánchez necessita demostrar que aguanta malgrat la seva debilitat parlamentària i el desgast que pot suposar l’amnistia. Alberto Núñez Feijóo busca una victòria contundent que el legitimi per demanar la convocatòria anticipada de generals, un pas més en el cicle electoral sense fi. Al PSOE rebutgen de ple un escenari d’aquest tipus. Els socialistes es trobaven deprimits fa just un mes, amb Sánchez sospesant la seva renúncia després de la investigació judicial a la seva dona, però el pas endavant del cap de l’Executiu, l’incontestable triomf de Salvador Illa a Catalunya i el xoc amb el president de l’Argentina, l’ultra Javier Milei, els han insuflat un enorme optimisme. "Les diferències són mínimes" "Tenim en Teresa Ribera la millor candidata. El PP sap que les diferències avui són mínimes i que el PSOE pot guanyar aquestes eleccions", asseguren fonts de la cúpula del partit. Altres dirigents són més cauts. Remarquen que els conservadors absorbiran tot l’electorat de Ciutadans i que superar-los és molt complicat. Però creuen que la diferència pot ser de "només un punt o menys". En aquest cas, afirmen, qui estaria en una "situació compromesa" seria Feijóo, a qui potser Isabel Díaz Ayuso i altres líders territorials del seu partit, especulen, forçaran a dimitir. L’amnistia, que serà aprovada definitivament al Congrés el dia 30 de maig, just a l’equador de la campanya, serà un dels eixos de Núñez Feijóo i el seu cap de llista, Dolors Montserrat. Malgrat que en les eleccions catalanes els populars no van posar èmfasi en la mesura de gràcia, ara recuperaran aquesta batalla, en la qual Montserrat ha participat de manera activa davant les institucions europees, ja que ha sigut la portaveu del seu grup a Brussel·les durant aquests últims cinc anys. Al PP consideren que ni les eleccions d’Euskadi ni les de Catalunya van reflectir bé el "malestar dels espanyols" contra la carpetada judicial al procés, perquè són dos territoris amb partits nacionalistes i independentistes, però que en aquests comicis de caràcter nacional els ciutadans sí que aprofitaran per mostrar el seu enuig a Sánchez per aquesta concessió als sobiranistes. Els socialistes admeten que el desgast per l’amnistia pot mostrar-se més en aquests comicis que en els dos anteriors, però després del desenllaç a Catalunya compten amb un argument potent per defensar la mesura de gràcia. Lluny d’alimentar l’independentisme, està contribuint a rebaixar la seva força davant les urnes, com ho prova la clara victòria d’Illa. La carpetada judicial al procés, en qualsevol cas, no serà l’eix principal del PSOE durant les pròximes dues setmanes. El focus es posarà en la necessitat de parar l’extrema dreta i una dreta "còmplice" amb ella. Aquí el xoc amb Javier Milei ocupa un paper important, perquè "ajuda" a visibilitzar tot el que hi ha en joc, assenyalen en la direcció socialista. El president argentí va anomenar "corrupta" la dona de Sánchez diumenge passat durant un acte de Vox a Madrid, en el qual Santiago Abascal va demanar "fer fora a puntades i clatellots" el Govern. "El que ha passat ha de ser interpretat com un senyal clar que no podem donar per garantida la democràcia a Espanya i la resta d’Europa. Fins i tot l’Imperi romà va caure. El que vam veure van ser amenaces reals, amb la gravetat addicional que bona part de la dreta tradicional a Europa s’inclina per rendir-se a l’extrema dreta, en lloc de defensar els principis democràtics", expliquen els col·laboradors de Sánchez. Un plebiscit Els populars han anat rebaixant les expectatives aquestes últimes setmanes. Al març, el mateix Feijóo va suggerir que doblarien els 12 escons aconseguits el 2019. Ara, fonts oficials assenyalen que l’objectiu és guanyar el PSOE i s’acontenten amb pujar-ne set. Es plantegen les europees com un plebiscit entre el president del Govern i el cap de l’oposició. En cas d’aconseguir una distància considerable amb els socialistes, començaran a reclamar eleccions generals. L’entorn de Feijóo no descarta que, si finalment els polítics catalans no arriben a un acord per investir un president i cal repetir eleccions, Sánchez faci coincidir aquests comicis al Parlament amb les generals.

Les europees posaran a prova Sánchez davant la llei d’amnistia

Segons el PP, ni els comicis d’Euskadi ni els de Catalunya van reflectir el «malestar dels espanyols»

La direcció socialista creu que el xoc amb Milei «ajuda» a visibilitzar tot el que hi ha en joc

Les eleccions a l’Eurocambra mostraran l’opinió dels espanyols després de l’aprovació el pròxim dia 30 del perdó al procés

El PP inicia la campanya amb expectatives rebaixades i el PSOE posarà el focus a frenar la ultradreta

El més llegit