L’arribada de Javier Milei a la presidència va moure el límit del possible a l’Argentina. L’inimaginable es va convertir en realitat al caliu d’una profunda decepció social amb els últims dos Governs de la dreta tradicional, Mauricio Macri, i el peronista Alberto Fernández. Encara afavorit per les enquestes, l’anarcocapitalista empeny perillosament una vegada més la línia de l’horitzó en el seu enfrontament amb el cap del Govern d’Espanya, Pedro Sánchez. Si bé una ruptura de les relacions diplomàtiques no forma part ni tan sols de les hipòtesis més forassenyades, Milei ha aconseguit que els mitjans locals facin saltar les alarmes alertant sobre els enormes costos que tenen per a aquest país les seves aspiracions de convertir-se en un referent mundial, com es defineix a si mateix, i presentar-se a Madrid com a força de xoc de Santiago Abascal. La retirada de l’ambaixadora espanyola a Buenos Aires ja és part d’un present que no podia ser esbossat setmanes enrere.