En defensa pròpia

En defensa pròpia. Aquest va ser l’eslògan de Vox en les eleccions catalanes, ja ho deuen saber. El partit ha mantingut els seus onze escons, però la ultradreta n’ha sumat dos més amb Aliança Catalana. I aquest avenç és la constatació d’un fracàs col·lectiu: no hem sabut consolidar l’aspiració compartida d’una societat lliure, plural, feminista i oberta. Sí, cadascun d’aquests escons és una puntada de peu als drets i les llibertats aconseguides. I alguna cosa més. És la revelació d’una renúncia. De la incapacitat o l’abandó de funcions en la defensa de la nostra democràcia. Una tasca en què tots estem implicats. Cadascun en la mesura de les seves forces. El jubilat que rebat al xenòfob a la cua de la polleria. La professora que s’esforça a transmetre uns valors a l’aula. L’oficinista que posa al seu lloc el masclista de torn. Els polítics des dels seus escons. I, per descomptat, el periodista que contraresta amb rigor i responsabilitat les notícies falses de la ultradreta. L’eslògan de campanya de Vox transmetia l’essència del seu discurs. Calcat al de tots els partits ultres de tots els racons del món. El feixisme fa dècades que va ser inventat i, ara, la seva pulsió s’ha convertit en franquícia. Bàsicament, consisteix a protegir una elit i convertir els col·lectius més febles de la societat en enemics de la resta de la ciutadania. És simple. Va funcionar a la perfecció a l’Alemanya nazi. El més desolador és que hagi regurgitat i que els partits demòcrates hagin sigut incapaços de neutralitzar-ho. La dreta ha fet una cosa pitjor: diluir-se en el seu discurs. En defensa pròpia, sí, però d’ells. Dels que vomiten el seu odi contra els migrants, tot i que els necessitem per continuar fent viable el nostre estat de benestar. Dels que neguen la violència masclista, tot i que les estadístiques sagnin de dones assassinades. Dels que menyspreen totes les persones que surten de la seva norma intolerant i caduca. Dels que pretenen que les dones tornin a avortar a Londres o en tuguris clandestins. Les xarxes socials s’han convertit en una via de captació de la ultradreta. Així mateix, el seu discurs es cola de diferents maneres en els mitjans: també en els espais oberts a comentaris. Els seus portaveus escullen els articles on es despullen les mentides ultres o aquells en els quals s’exposen realitats diferents que accepta el seu entossudiment ideològic. Amb les seves crítiques i les seves opinions despectives pretenen arribar als lectors. A vostès. A tants que potser tenen una memòria familiar d’immigració i coneixen el valor del treball i l’educació. A tantes lectores que porten una vida plantant cara al masclisme. A tots els que saben que el benestar no arribarà apel·lant a un passat que ni va ser gloriós ni va ser de tots. Ja hem votat i els eslògans tornen a dormir. Ara, toca continuar defensant la democràcia. Cadascú com pugui. A la cua de la polleria, a l’oficina, a l’escola, als parlaments i, per descomptat, en el periodisme. En defensa pròpia.

El més llegit