Les curiositats del vot a la BCN metropolitana

Més enllà dels principals resultats, les eleccions catalanes de diumenge passat van deixar a l’àrea metropolitana de Barcelona algunes tendències destacables de comportament electoral. Entre elles, que els grans bastions del PSC van ser al seu torn antibastions de Junts o que el PP va aconseguir algunes de les seves millors quotes de vot al Baix Llobregat. Els populars, de fet, van protagonitzar una altra paradoxa: van rebre la meitat de vots que els socialistes precisament a Badalona, regne de l’alcalde Xavier García Albiol (PP). Santa Coloma, millor quota de vot socialista. El PSC va tornar a arrasar a Santa Coloma de Gramenet. En les eleccions catalanes d’aquest 12 de maig, els socialistes van arribar al seu tradicional feu a la quota de vot més alta de totes les ciutats de Catalunya. Amb un 46,9% de les paperetes per a la candidatura de Salvador Illa, només en el municipi de Bossòst (Vall d’Aran, 1.100 habitants) es va superar aquesta marca (47,2%). El domini socialista també torna a visibilitzar-se en altres feus històrics del PSC com Cornellà (42,7%) i l’Hospitalet (42,5%). El PSC dobla en vots el PP en el regne d’Albiol. Les votacions al Parlament han portat molts veïns de Badalona a canviar la seva papereta respecte al vot emès en els comicis municipals del maig del 2023. En aquella ocasió, el PP va obtenir una indiscutible majoria absoluta amb Xavier García Albiol al capdavant, aconseguint més del 55% del vot i 18 regidors dels 27 que componen el ple. Els populars van guanyar a tots els barris i a 147 de les 148 seccions censals. Tot just un any després, aquesta vegada en unes autonòmiques, els badalonins han optat no obstant pel PSC, que literalment ha doblat en vots el PP d’Albiol (28.758 socialistes per 13.011 de populars) mentre que Junts ha tornat a predominar en el centre de la ciutat després de la debacle d’ERC. Bastions del PSC, ‘antibastions’ de Junts. Una de les casuístiques més curioses que deixen els comicis catalans del 12M és que els bastions del PSC coincideixen amb els antibastions de Junts. És a dir: on dominen els socialistes, fracassen els postconvergents. La tendència és molt evident comparant els casos de Santa Coloma de Gramenet, Cornellà i l’Hospitalet de Llobregat, que calquen les seves posicions en les classificacions de ciutats amb millor proporció de vot per Illa i pitjor quota a favor de Puigdemont, líder polític que en aquests municipis no aconsegueix recollir ni un 8% de les paperetes. El PP despunta al Baix Llobregat. Malgrat el sòlid domini metropolità del PSC, si en alguna demarcació catalana és destacable la puixança del PP és a la comarca del Baix Llobregat. Els populars van aconseguir aquest 12 de maig a Castelldefels la segona quota de vot més alta de la formació del conjunt dels municipis de tot Catalunya (20,76% dels vots de la ciutat), quedant només per darrere de Naut Aran (21,98%). D’aquesta manera, el PP va aconseguir una gran millora a Castelldefels respecte als anteriors comicis, quan es va quedar al 7,5% de les paperetes dipositades. Per la seva banda, Esplugues de Llobregat (16,4%) i Gavà (15,2%) també van ser dues de les trenta ciutats catalanes on el PP va aconseguir millors quotes de vot a Catalunya. ERC ‘desapareix’ del centre de grans ciutats. La metàfora que explica a les ciutats la debacle electoral d’ERC és la seva desaparició com a primera força del centre de grans ciutats. El fenomen es produeix de manera calcada a Mataró i Badalona, i de manera menys evident també a Sant Cugat del Vallès, on ERC també dominava des del 2021 en barris perifèrics. Mentre que en aquestes ciutats el PSC continua marcant múscul als barris que delimiten el perímetre de la ciutat, Junts predomina en el centre dels municipis, on es reivindica com a primera força després de menjar terreny als republicans, que es reparteixen amb els socialistes la segona posició en els centres urbans.

Les curiositats del vot a la BCN metropolitana

Una anàlisi detallada dels comicis del 12M a les poblacions de l’àrea metropolitana de Barcelona permet observar les tendències de comportament electoral, així com certes anomalies que contradiuen el que seria previsible en alguns tradicionals feus dels partits.

El més llegit