Sentència a ritme d’amnistia

El recorregut judicial que li espera al procediment seguit davant el Tribunal de Comptes per l’1-O i l’acció exterior del Govern català serà tan llarg com el temps que trigui a entrar en vigor la llei d’amnistia, amb una excepció: que la consellera encarregada de dictar sentència encara no ho hagi fet aleshores, perquè això li permetrà plantejar els dubtes que li pugui suscitar la seva aplicació davant el Tribunal Constitucional i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, cosa que paralitzarà el procediment fins a haver obtingut una resposta. Això explicaria la gestió dels temps que ha fet la consellera Elena Hernáez, encarregada de jutjar la responsabilitat comptable del procés i la política internacional de la Generalitat, assenyalen fonts de l’òrgan fiscalitzador a EL PERIÓDICO. La magistrada es va afanyar a rebutjar les peticions de paralització del procediment davant la imminència de la promulgació de la llei d’amnistia plantejades per la defensa dels demandats d’ERC, però després no ha tingut tanta pressa a reclamar a les acusacions les seves conclusions, escrit equivalent al d’acusació definitiva que es presenta al final del judici en els procediments penals. La vista en què es van fer les proves que les parts van entendre necessàries per aclarir el suposat perjudici de les arques de la Generalitat es va celebrar el 17 de novembre de l’any passat, però no es va concedir termini a les acusacions per presentar les seves conclusions per escrit fins a principis d’abril. El ministeri públic ho va interposar el 16 d’abril i va mantenir el seu càlcul de la responsabilitat comptable comesa en 3,1 milions d’euros. Per la seva banda, l’acusació popular que exerceix Societat Civil Catalana ho havia fet una setmana abans, a l’elevar a definitiva la seva petició de 5,3 milions d’euros. Tot i així, fins al 30 d’abril la consellera no va comunicar a la defensa de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont; al president d’ERC, Oriol Junqueras, i als altres 33 demandats que començava a córrer el termini de 10 dies hàbils que tenien per presentar les seves conclusions de defensa. Això significa que podran fer-ho fins al 17 de maig, afirmen fonts jurídiques. Període de 20 dies Fonts pròximes a Hernáez sempre han mantingut que la intenció de la consellera és complir el termini de 20 dies des que rebi les conclusions de totes les parts per dictar sentència, d’acord amb el que estableix la llei d’enjudiciament civil, procediment pel qual principalment es regeix la jurisdicció comptable. No obstant, es tracta d’un període que poques vegades es respecta, al poder ser prorrogable tantes vegades com sigui necessari d’una manera similar a com es produeix en la jurisdicció penal. En qualsevol cas, amb els terminis que la consellera ha concedit a les parts, la promulgació de la llei d’amnistia serà una realitat mentre ella estigui preparant la sentència, cosa que encara li permetrà consultar el Tribunal Constitucional en el supòsit que el fet d’aplicar la nova norma al cas que ha jutjat li plantegi dubtes de constitucionalitat. També pot recórrer al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, si qüestiona el respecte al dret de la Unió, al ser una prioritat en l’àmbit europeu la lluita contra la corrupció, en el qual s’emmarca habitualment el delicte de malversació pel qual va condemnar els líders del procés el Tribunal Suprem. Les qüestions de constitucionalitat o les prejudicials suposen la paralització del procediment en què es plantegen els dubtes fins que responguin els tribunals consultats. Seria impossible elevar qualsevol consulta, si ja estigués dictada la sentència, perquè la promulgació de la llei d’amnistia suposaria la seva aplicació immediata i, en conseqüència, l’anul·lació de la quantitat, si escau, fixada per rescabalar les arques de la Generalitat pel perjudici patit per la desviació dels diners públics jutjats.

Sentència a ritme d’amnistia

La gestió dels terminis permetrà a la consellera Elena Hernáez consultar el Constitucional

També pot acudir a la instància de la UE, si es qüestiona el respecte al dret de la Unió

El més llegit