Catalunya arriba a l’12M amb un torcebraç Illa-Puigdemont i sense pactes clars

Els catalans acudiran demà a les urnes sense haver aconseguit aclarir qui vol governar amb qui. La política de pactes ha sigut la principal incògnita de la campanya electoral menys processista del procés, que es va tancar ahir amb un torcebraç entre Salvador Illa i Carles Puigdemont per la investidura, amb ERC pendent del paper decisiu que li reservi l’escrutini, amb el PP davant el repte d’avançar l’extrema dreta de Vox i amb el dubte de si la xenòfoba Aliança Catalana obtindrà representació al Parlament. El temor d’una repetició electoral no s’ha dilucidat perquè el ventall d’opcions per a la configuració del futur Govern camina per vies que fins ara eren intransitables. I és que Illa no descarta governar en solitari i en minoria, però necessitarà el concurs d’ERC o Junts per aconseguir-ho donant per fet el sí dels Comuns, i Puigdemont queda pendent que la suma independentista sigui possible sense la participació d’Aliança Catalana per aconseguir la seva «restitució». Davant aquesta dualitat, Esquerra pot tenir la clau per desbloquejar una presidència o una altra si Junts l’avança en el podi, però elegir entre Illa o repetició electoral pot trencar les costures del partit, com li pot passar al PP si dels seus vots depèn impedir que l’expresident torni a ser-ho. Les mirades no només s’han centrat en Catalunya. Demà també se la juga el president del Govern, Pedro Sánchez, que va inaugurar la contesa reflexionant sobre la seva continuïtat. L’ordre en el podi i les sumes possibles a la Generalitat poden condicionar l’esdevenir del seu mandat, al veure’s abocat a sobreviure amb el suport dels 14 diputats d’ERC i Junts al Congrés. Si Illa guanya i governa sense l’independentisme, tindrà l’aval que necessita a la seva estratègia de desjudicialització, però el vot sobiranista pot pujar de preu; si el candidat socialista pacta amb Esquerra o amb JxCat sense la participació de l’altre, el que quedi fora exigirà la seva compensació al Congrés, i si l’independentisme repeteix la seva aliança, sense el PSC, pot preveure una negociació bilateral, però amb menys riscos que per separat al trobar-se els dos actors a la mateixa taula. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, s’ha implicat fins i tot més que Sánchez en aquesta campanya, assenyalant Catalunya com una «prioritat», seguint el mantra que per arribar a la Moncloa es necessiten bons resultats a l’autonomia, i amb l’objectiu de superar l’extrema dreta per aconseguir el quart lloc. Feijóo també ha vist en aquesta campanya l’oportunitat d’inaugurar el duel amb Sánchez en les europees del 9 de juny, anunciant la seva llista electoral, amb Dolors Montserrat al capdavant, a Barcelona, comprometent-se a lluitar contra l’amnistia des de les institucions europees. La disputa processista Però el transcurs d’aquesta quinzena no ha respost a la disputa processista com esperaven algunes casernes polítiques a Madrid, perquè els partits catalans han centrat la seva pugna en els reptes que afronta Catalunya en matèria d’autogovern, especialment el finançament. L’aposta independentista per un referèndum acordat, lluny de la unilateralitat del 2017, ha exhibit com ERC i Junts han centrat la seva rivalitat en qui obté més rèdits de la negociació amb Sánchez i, per tant, en qui és el referent del PSOE a Madrid. Fins i tot s’ha escenificat la competició per captar l’electorat convergent, al qual espera acollir tant JxCat, com el PSC i ERC, tot i que l’expresident Jordi Pujol hagi anunciat el seu vot al candidat de Junts. Illa ha estat en la diana de la resta de rivals polítics al despuntar en les enquestes, i només ha hagut d’esquivar l’exabrupte del sindicalista que tanca la seva llista, Matías Carnero, contra Puigdemont. Però tanca la campanya aconseguint equilibris sobre les seves prioritats a l’hora d’elegir un soci governamental, després d’haver obert la porta a Junts que Puigdemont es va afanyar a tancar, i la demoscòpia indica que pot superar els 40 escons i veure rendibilitzada l’estratègia de la desinflamació. Puigdemont tampoc ha sortit del guió de campanya, fiant-ho tot a l’emocionalitat amb què promet la seva tornada a Catalunya gràcies a l’amnistia i insistint en la pugna amb els socialistes que li ha permès anar creixent a mesura que anaven passant els dies. El candidat de Junts no ha aclarit el full de propostes que reserva als catalans, però ha esquivat els dards de Pere Aragonès, que sí que va detectar que la seva campanya no podia ser únicament programàtica davant l’èpica que destil·laven Sánchez i Puigdemont. El president va sortir a mossegar per rendibilitzar les seves polítiques centrant-se en l’escut social per concentrar un votant progressista que mira al PSC i que detesta a Junts. Cal veure si això els permet retallar la distància entre el segon i el tercer lloc. Hi ha un altre sorpaso possible, el del PP a Vox. Els populars han redoblat la seva ofensiva per convèncer els votants de Cs que el partit pot desaparèixer i que els seus vots siguin debades. Però, al final, cada vot compta i demà es veurà per quin partit es decanten els indecisos, que suposen un 20% dels votants.

Catalunya arriba a l’12M amb un torcebraç Illa-Puigdemont i sense pactes clars

Les sumes possibles per governar la Generalitat poden condicionar també l’esdevenir del mandat de Sánchez, a l’estar abocat a sobreviure amb el suport d’ERC i Junts al Congrés

Els partits han centrat la pugna en els reptes en matèria d’autogovern i en el finançament

El PP busca atraure els votants de Cs i superar l’extrema dreta per aconseguir el quart lloc

El més llegit