Salvador Illa: "No veig càrrec més complicat que gestionar una pandèmia"

Amb vestit, tot i que sense corbata, amb una cistella de vímet a la mà –el seu avi patern en feia– plena d’enciams, pastanagues i cebes de l’hort del seu pare, el candidat del PSC, Salvador Illa, esquiva turistes al mercat de la Boqueria fins a arribar a la parada dels tomàquets. És l’únic ingredient que li falta abans de treure’s l’americana i enfundar-se el davantal per posar-se davant els fogons de la cuina dels candidats d’EL PERIÓDICO. Dirigent sobri, de disciplina, enemic d’estridències i poc donat al risc –amb permís de Pedro Sánchez–, aposta per anar a cop segur en un terreny comanxe per a ell. Així que la seva recepta és una amanida amb productes de terres de la Roca del Vallès. Saludable, senzilla i recomanada per a tots els públics, metàfora del projecte "transversal" que presumeix que encapçala en aquesta campanya. Queda clar que Illa és home de tradició. Això de l’hort és de llinatge. "El meu avi matern era pagès i el patern era nascut al Montseny i vivia al bosc. Quan era petit a casa hi havia hort, conills i gallines", relata mentre es disposa a tallar les hortalisses. Algun dia, assegura, tindrà temps ell per tornar a cultivar la terra. Un algun dia que ara mateix queda llunyà si el que pretén és ser president de la Generalitat. De la seva mare, la Maria, li ve el fet de ser creient, malgrat no ser "una família de missa". Diumenge és Sant Pantcraci i encara no ha tingut temps de passar pel despatx per posar julivert a la figureta que el presideix. "M’ha dit Lluïsa Moret que ho faci", admet. I si ho diu la cap de campanya, amén. Disciplina i timidesa De cuinar, no cuina gaire. En això és més de fer d’ajudant i de "rebre instruccions". Però sí que té l’"autosuficiència" com a base dins i fora de la política. Escriu a mà les idees força dels seus discursos. "Construeixes, penses". Però és quan corre quan reflexiona sobre ell mateix i "desconnecta". En silenci, sense música, quatre vegades a la setmana. De vegades es permet la llicència de parlar amb el seu preparador o d’escoltar algun pòdcast de ràdio. Amanida i planxa és el que més menja, especialment aquests dies. "M’he de cuidar i tenir disciplina horària", insisteix mentre talla els tomàquets per a boques grans. Res de trossets petits –a excepció de la poma– o de pastanaga ratllada. I la ceba, a juliana i sense llàgrimes. El candidat del PSC no explica acudits. "No, no, soc tímid", reconeix. Però sí que s’emociona "cada vegada més". Al seu llibre sobre el seu any com a ministre de Sanitat al capdavant de la pandèmia ja deixava caure que trigarà a digerir el que, assegura, li va caure com un "ruixat" del Montseny malgrat estar lluny d’ell en aquell moment. "Se’m fa difícil imaginar una situació més complicada. Hi havia gent que moria i això hi dona sempre una dimensió diferent. Tampoc teníem un manual previ. Va ser un moment molt intens i no tenia més remei que tirar endavant", respon en ser preguntat si s’imagina un càrrec més complex que el que va ostentar. El de president, per exemple. El ‘feeling’ amb Josep Rull Tot i que els seus 10 anys com a alcalde de la Roca –entre 1995 i el 2005– tampoc van ser precisament plàcids. La vara li va arribar de forma abrupta –va morir Romà Planas, el seu mentor polític– i entremig va tenir una moció de censura. "És una etapa de les més intenses i de la qual em sento orgullós. Soc un gran defensor dels alcaldes i regidors", diu rendint homenatge a la seva "vocació" amb unes pipes daurant-se a la paella. Serà l’única cosa per a la qual necessitarà la vitroceràmica, i les escamparà per sobre de l’enciam fresc recollit en la vigília. I precisament amb un exregidor, tot i que de l’altre Vallès, l’Occidental, compartiria l’amanida que està a punt per amanir: amb el número 3 de Junts, Josep Rull, a qui considera "bona persona" i amb qui confessa haver parlat "molt" aquests dies entre bambolines abans dels debats. És una afinitat que, postil·la, se situa al marge dels projectes polítics. "No barregem les coses", deixa caure perquè no es facin dobles interpretacions. De fet, ha posat tots els ingredients al plat junts, però no barrejats. No obstant, no té inconvenient a reconèixer, al parlar dels seus rivals, que el va sorprendre de manera grata la número dos de la CUP, Laure Vega, al debat de La Sexta. "No sé si li faig un favor dient això, però la vaig felicitar", assegura, i destaca que és de Sant Boi, ciutat que està sota comandament de Moret. Amb aquest tarannà, Illa no té cap dubte que la seva filla i, de fet, tota la seva família, vota el PSC. Ningú a casa se li ha rebel·lat. I encaixa, fins i tot agraeix, els "bons consells" de la seva dona, la Marta, de qui vaticina que es mantindrà en el seu rol "discret" perquè així és com és si ell arriba a la Generalitat. Ingredients: Enciam Cebes Pastanagues Cogombre Tomàquet Poma Pipes Oli d’oliva i sal El candidat del PSC, Salvador Illa, va preparar per a EL PERIÓDICO una amanida verda de productes frescos, part d’aquests de l’hort del seu pare, el Josep, a la Roca del Vallès, el seu poble natal. Es tracta d’una recepta que és apte per a tots els nivells culinaris, perquè el secret és la qualitat dels seus ingredients. Es renten i es trossegen l’enciam, les cebes, les pastanagues, el cogombre, el tomàquet i la poma –la quantitat, en funció dels comensals– i es dauren les pipes. Es corona tot amb un bon oli d’oliva i sal. No en va quedar ni rastre.

Salvador Illa: "No veig càrrec més complicat que gestionar una pandèmia"

EL PERIÓDICO cita el candidat del PSC, Salvador Illa, per cuinar un plat mentre conversa sobre actualitat política i altres temes. Tria una amanida amb tomàquet i pipes. Saludable, senzilla i per a tots els públics, una metàfora del seu projecte «transversal» en aquesta campanya.

El més llegit