Alejandro Fernández: "Qui ha tancat la porta a pactar és Illa, no jo"

El que assenyalen totes les enquestes és que el PP podria ser la força que més creixés en escons respecte a les eleccions anteriors. Aspirem a tenir una pujada important, tenint en compte que venim d’una situació molt complexa. Respecto la seva decisió i no tinc res més a dir. Crec en la democràcia i, per tant, cada un pren lliurement les seves decisions. Soc partidari de fórmules que aglutinin el vot constitucionalista. Tinc clar que els meus rivals són els separatistes. En aquestes eleccions no estic amb la calculadora ni amb el retrovisor posat, i més tenint en compte d’on venim. La tensió es va acabar quan l’Estat de dret va funcionar i va frenar el cop, a través de l’aplicació de tots els instruments, tant jurídics com polítics. En aquell moment es va pacificar la situació. L’amnistia ha tornat a ressuscitar [Carles] Puigdemont i pot obrir un escenari d’incertesa. No. Mai es pot donar a ningú per mort en política. Parlo de les últimes eleccions generals i l’ambient. ERC i Junts van quedar per darrere del PP, i a Puigdemont tots els comentaristes el donaven pràcticament per amortitzat. Amb l’amnistia, [Pedro] Sánchez torna a situar Puigdemont en l’escenari polític, donant-li un paper rellevant en aquestes eleccions. Jo ja he jurat complir i fer complir la Constitució cada vegada que prenc possessió d’un càrrec. Per a mi aquest és el document essencial. Les estratègies electorals dels partits les respecto, les entenc, però no m’afegiré a les estratègies dels meus adversaris. Això és fruit d’una rumorologia que vaig llegir en alguns mitjans , però mai he sentit cap líder del meu partit plantejar un indult condicionat a ningú. La sintonia que hi ha ara mateix entre la direcció nacional i l’autonòmica és total. Estic convençut que anem en la mateixa direcció. Tenim clar el que cal fer a Catalunya i, per tant, no veig interferències de cap tipus. El que he sentit de manera rotunda és Illa menyspreant el PP i assegurant que mai arribarà a cap tipus d’acord amb el partit. Ha sigut Illa qui ha decidit descartar el PP en qualsevol fórmula de futur. A nosaltres només ens trobaran per defensar la Constitució, portar el separatisme a l’oposició i garantir que es trenqui i s’acabi amb el procés. A partir d’aquí, és Illa qui ha assenyalat públicament que prefereix Puigdemont abans que el PP. Però qui ha tancat la porta és Illa, no jo. Si fes cas a les enquestes, no estaria assegut aquí fa temps. Cal esperar el que voti la ciutadania i potser alguns s’emporten alguna sorpresa. En caldrà veure el rendiment i el resultat. Si realment millora el servei, no tinc cap inconvenient que, en el marc de la llei i complint-la estrictament, es puguin traspassar competències. Cal convertir-lo en un dels aeroports de referència del món. No soc enginyer, però l’únic que dic és que, mentre les grans capitals del món amplien els seus aeroports i hi inverteixen, aquí tenim una discussió absurda que ho paralitza tot. Tot i que hagi plogut uns dies, el problema estructural continua. Si tornem a tenir un parell o tres de mesos sense ploure, tornarem una altra vegada amb les urgències, perquè no s’han emprès les reformes i les infraestructures necessàries per poder resoldre la qüestió. És una gravíssima irresponsabilitat tenir un Govern que posa en perill el subministrament d’aigua a qualsevol lloc de la geografia catalana. Sí. Hem de ser capaços de millorar el finançament de Catalunya, de superar el vigent sistema que van aprovar ERC i el PSC i que ells mateixos reconeixen que ha sigut un autèntic fracàs. Cal dialogar, buscar aliances amb altres comunitats autònomes que tenen el mateix problema i arribar a acords. Imposant o posant a sobre de la taula propostes de màxims no s’avança. Es tracta de buscar un nou sistema de finançament que garanteixi més recursos per a Catalunya. Ha de ser legal, compartit i pactat entre tots. És l’únic que funciona.

Alejandro Fernández: "Qui ha tancat la porta a pactar és Illa, no jo"

El sondeig del Gesop per a EL PERIÓDICO augura un creixement fins als 10-11 diputats. ¿Amb quants es dona per satisfet?

El més llegit